Comunicat de CSIF en l’1 de maig
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques i amb presència creixent al sector privat commemora aquest 1r de Maig amb tristesa, preocupació i un desig de pau davant la intolerable i sagnant invasió de Rússia a Ucraïna i que condemnem amb fermesa. CSIF se solidaritza amb el poble ucraïnès i les desenes de milers de persones que pateixen les conseqüències derivades de l’horror de la guerra.
Alhora, traslladem la nostra preocupació per la situació d’incertesa que afronta Espanya davant la crisi energètica, l’alça dels preus, la situació econòmica i l’empobriment generalitzat de les famílies espanyoles.
Els darrers 12 anys, els ciutadans d’aquest país hem suportat una crisi financera sense precedents, una pandèmia mundial de dimensions mai vistes i ara ens enfrontem a una nova crisi de conseqüències incertes. Per això, els nostres representants polítics han d’estar a l’alçada, oferir pactes, solucions i certeses als ciutadans que donin sentit a l’Estat social, democràtic i de dret que regeix els nostres valors constitucionals.
Els treballadors i les treballadores d’aquest país no es poden empobrir més. Hem d’articular mesures fiscals i de renda que protegeixin les famílies, així com perseguir el frau fiscal i l’economia submergida per evitar perdre ni un euro per a l’Estat. Sobre aquest darrer punt, CSIF ha proposat la modificació de l’estructura de l’Agència Tributària per potenciar les tasques policials del Servei de Vigilància Duanera.
Alhora, CSIF demana un pacte d’estat i planificar una resposta que protegeixi les nostres administracions públiques davant d’eventuals retallades i garanteixi l’estabilitat a l’ocupació. Els fons europeus per a la reconstrucció han de servir per apuntalar els fonaments de les nostres administracions, garantir la qualitat dels serveis públics i pal·liar les necessitats estructurals que s’han posat en evidència durant la pandèmia (Sanitat, Educació, Seguretat Social, Serveis d’Ocupació, entre altres). Considerem urgent fer un pla de recursos humans per reforçar àmbits clau del nostre Estat de Benestar dotant els nostres serveis públics dels mitjans humans i tècnics necessaris per prestar un servei de qualitat a la ciutadania.
I sens dubte, hem de protegir les persones que estan darrere dels nostres serveis públics i estar a l’alçada de l’esforç que han fet durant la pandèmia per mantenir el funcionament dels engranatges de l’Estat i l’atenció i les prestacions a la ciutadania. Els empleats/des públiques porten contribuint al pla de rendes des del 2010, quan ens van abaixar el sou. Des d’aleshores, han perdut més d’un 15% de poder adquisitiu i és de justícia un acord pluriennal per recuperar les rendes i l’estructura salarial en un termini raonable.
No acceptarem que els empleats públics siguin de nou els pagans de la crisi. Les retallades ja ens estan afectant. Ens hem mobilitzat per la pèrdua d’efectius a la sanitat, als quals abans s’aplaudia des dels balcons; pel dèficit de personal a la Inspecció de Treball; per les retallades sanitàries en les mútues de funcionaris…
Que ningú dubti que CSIF sortirà als carrers amb una gran mobilització, si les retallades continuen i les mesures del Govern i les comunitats autònomes no es corresponen amb la generositat dels treballadors/ores de les administracions públiques.
El 1r de maig també hem de retre homenatge als milers de persones mortes a Espanya pel Covid. Se’ns han anat a tots massa familiars i amics i molts altres que han superat la malaltia pateixen les seqüeles del virus. És el cas de nombrosos professionals de la sanitat que avui pateixen l’abandonament per l’absència de reconeixement com a malaltia professional del Covid i el seguiment posterior.
Així mateix, a CSIF insistim que la pluralitat d’opcions polítiques que tenen els espanyols i les espanyoles s’ha de traslladar immediatament als sindicats. Hem de construir una majoria sindical més àmplia en què la independència política també estigui representada i que compti amb presència a tots els àmbits afectats per la crisi.
Per això, des de CSIF reiterem la necessitat de modificar la Llei Orgànica de Llibertat Sindical per obrir la representació sindical al conjunt de la societat espanyola. En cap cas existirà aquesta pluralitat, si s’exclou CSIF del diàleg social, sent sindicat més representatiu de les persones treballadores que sostenen els nostres serveis públics.
Finalment, des de CSIF també volem aprofitar aquesta jornada per rendir homenatge a totes les dones que segueixen veient minvats els seus drets amb la bretxa salarial, la discriminació i situacions masclistes que en la seva expressió més greu es tradueixen en episodis de violència de gènere i assassinats, que menyspreem.
Informació i Foto: CSIF