Compromís lamenta que el Govern no preveja impulsar el canvi de la franquista Llei de Mines de 1973
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha lamentat hui la falta de compromís del Govern a derogar la Llei de Mines del franquisme encara en vigor, la qual permet situacions d’abús del sector que prevalen sobre la legislació mediambiental o fins i tot les capacitats de les entitats locals a decidir sobre el propi futur del seu territori.
“La llei de mines va ser aprovada per un Govern il·legítim com el franquista, en una època on els condicionants mediambientals no existien, i es va prevaldre l’interès de l’activitat minera per damunt de la resta. Aqueixa mateixa lògica és la que s’aplica hui, on s’entén a la mineria com una activitat de suposat interès general que permet concessions en terrenys de gran valor ambiental o paisatgístic, on els ajuntaments o propietaris de terrenys no tenen capacitat d’oposar-se i on els condicionants ambientals es limiten a reparacions paisatgístiques posteriors que ningú controla i no recuperen mai els espais desapareguts i impactes”, ha indicat.
Mulet ha recordat que en els últims anys han proliferat les mobilitzacions veïnals en tot el territori de l’Estat contra aventures mineres de gran impacte, vinculades en gran part a la pura especulació empresarial i societària, on l’activitat extractiva és simplement la coartada per a moure diners i generar activitat borsària, però que condiciona el futur urbanístic o fins i tot econòmic de comarques senceres. “Així trobem mines en les serres d’Àvila de feldespat, mines d’urani a Salamanca, mines en bona part del territori valencià, sense el més mínim control, on arriben grans interessos econòmics als quals es permet fer sondejos en terrenys aliens i sense que els ajuntaments ni els propietaris d’aquest sòl tinguen instruments per a valorar aquestes actuacions, encara que destruïsquen aqüífers, arbres monumentals, restes arqueològiques, pose en perill la supervivència de comarques senceres…”, lamenta.
El Govern ha contestat a la pregunta de Mulet, donant-se per satisfet amb l’actual normativa, amb una avaluació de l’impacte ambiental que ja hem vist que és insuficient. El senador ha recordat que “estem parlant de permisos d’activitat minera concedides per 30 anys, que es poden renovar i, per exemple, permeten ampliar i continuar alterant zones sensibles com el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca extraient tones de torba i transformant aquesta zona de marjal. Que el Govern veja com a suficient el compliment dels Plans del Restauració, que ja hem vist com es fan de malament, és preocupant. I per a justificar allò injustificable parlen de la incorporació de la legislació de protecció laboral que, si bé és important, res té a veure amb el fons de la problemàtica de la llei de mines”.
Mulet ha recordat que la mineria és competència exclusiva de l’Estat, segons l’article 149 de la Constitució, i no s’ha acoblat a normativa europea com per exemple al Conveni d’Aarhus de participació pública, o està per damunt de directives europees que haurien de condicionar-la. “No respecta l’organització territorial de l’Estat emanada de la Constitució, ja que òbvia l’estructura autonòmica, desconeix el repartiment competencial actual, no respecta l’acció de les Comunitats Autònomes en els seus àmbits d’actuació, òbvia la pròpia autonomia municipal, etcètera”.
Per al senador “malgrat l’interès a mantenir aquesta llei franquista, cal buscar les majories parlamentàries en les Corts Generals per a impulsar una nova normativa que contemple les competències dels ajuntaments en el seu propi control urbanístic, les competències autonòmiques, la legislació de protecció ambiental que ha sorgit amb posterioritat a la legislació estatal de mines i les normatives europees. Es tracta de crear una nova llei que acabe amb la tirania de l’interès d’uns pocs, camuflats com a interès general. Cal buscar una regulació realista, sostenible i que concilie els interessos enfrontats, no com ara que només tenen en compte un dels interessos per damunt de la resta. Hem vist massa exemples d’abusos, emparats per una llei franquista encara en vigor”, ha conclòs.
Informació i Foto: Compromis