‘Clitemnestra’, d’Agustí Villaronga, tanca les actuacions del festival al Teatre Romà

El dissabte 28 d’agost serà la funció final al Teatre Romà de Sagunt de la 38a edició del festival Sagunt a Escena. Es tracta de ‘Clitemnestra’, una producció del Teatre Principal de Palma.

L’obra està interpretada per: Núria Prims, Josuè Guasch, Marc Bonnín, Sara Sánchez, Marina Font, Aitor Gabaldà i Martina García.

En ‘Clitemnestra’ Agustí Villaronga adapta i dirigeix aquesta nova producció teatral basada en l’obra ‘La casa dels noms’, de Colm Tóibín. En el llibre, l’autor humanitza Clitemnestra, un personatge clau de la literatura clàssica grega, com ho va fer amb la Mare de Déu en ‘El Testament de Maria’.

En paraules del seu director, Agustí Villaronga: “la base d’aquesta funció és que qüestiona els poders absoluts i analitza tots els condicionaments de la llibertat des de les estructures del poder”.

Cal recordar que Clitemnestra va ser esposa d’Agamèmnon i mare de tres fills: Electra, Ifigènia i Orestes. Com a ofrena als déus, la jove Ifigènia va ser sacrificada pel seu propi pare, Agamèmnon. I Clitemnestra va venjar aquesta mort amb l’ajuda del seu amant Egist.

La tradició occidental ens ha mostrat una Clitemnestra com la representació de la maldat: infidel, cruel, assassina, entabanadora i mala mare. A través d’ella es va construir un missatge misogin que es va plasmar en l’Orestíada d’Èsquil, es va transmetre a Eurípides i Sòfocles (els seus contemporanis) i es va consolidar en el segle XVII amb les tragèdies franceses de Racine. Tóibín, prescindint de la tradició, aporta una nova sensibilitat perquè aquest dolor que ens transmet Clitemnestra, que ens arriba de lluny, estiga molt viu, i siga més pròxim i més indulgent.

En aquesta funció Agustí Villaronga ha triat un capítol de ‘La casa dels noms’, de Colm Tóibín, amb el qual se centra en el personatge de Clitemnestra, filla de Zeus, esposa d’Agamèmnon i mare d’Ifigènia, Electra i Orestes. Ella conta la seua tragèdia i la seua venjança matisant, explicant els motius pels quals la llegenda la va condemnar sense escoltar la seua versió. D’alguna manera es tracta de la redempció del personatge.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: