Castelló de la Plana culmina l’aprovació del Pla General que projecta la ciutat dels pròxims 20 anys

El ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat hui per majoria absoluta el Pla d’Ordenació Detallada (POD), culminant així l’aprovació definitiva del Pla General de Castelló en el seu conjunt, en estar aprovat ja des de desembre del 2021 el Pla General Estructural (PGE). El POD ha tirat avant amb els vots a favor dels grups de govern de l’Acord de Fadrell (PSPV-PSOE, Compromís i Podem-EU) i la regidora no adscrita; l’abstenció de Ciutadans i de Vox; i els vots en contra del PP. L’acord plenari de hui es publicarà en els pròxims dies en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i amb això entrarà en vigor el POD.

Castelló disposa així ja d’un nou Pla General després de nou anys de tramitació (la mitjana de temps de gestió d’aquest tipus de documents està en uns 12 anys) i després d’una dècada amb l’anterior ordenament urbanístic, el PGOU de 2000, anul·lat pel Tribunal Suprem després de tres sentències de nul·litat, la primera d’elles de 2008. El nou Pla General defineix l’urbanisme dels pròxims 20 anys i projecta un model de ciutat compacta i sostenible, que cus els barris racionalitzant l’ús del territori i dels recursos, i donant resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari. A més, és el primer i únic Pla General d’una gran ciutat de la Comunitat Valenciana tramitat amb la Llei 5/2014, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP).

L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha recalcat que el ple de hui “escriu una pàgina rellevant en la història de la ciutat”. “Amb l’aprovació del Pla General, Castelló entra de ple en el segle XXI, obri les portes a la modernitat i anticipa les claus del futur, del desenvolupament i del benestar de la ciutadania”, ha recalcat. “Aquest Pla General atorga totes les garanties jurídiques, generarà confiança, impulsarà la inversió i oferirà noves oportunitats de desenvolupament social i econòmic per al conjunt de Castelló”, ha apuntat l’alcaldessa. És un ordenament “que comprén els impactes del canvi climàtic a la ciutat i que fixa mesures d’adaptació als seus efectes, amb previsions de creixement racionals; en definitiva, un pla que promou una ciutat més sostenible i verd, més igualitària i inclusiva, més amable i humana”, ha ressaltat la primera edila.

El regidor d’Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha destacat que “són molts els projectes que esperaven aquesta aprovació definitiva del Pla General i moltes les oportunitats que veurem com es generen en els pròxims mesos a la nostra ciutat”. “Aquest Pla General contempla més de 6,4 milions de metres quadrats destinats a sectors de nous desenvolupaments; 4,2 per a activitats econòmiques en sòl industrial i terciari, i els altres 2,14 milions de metres quadrats residencials. És un creixement que reserva 2,3 milions de metres quadrats més per a activitats econòmiques del que estableix l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana”, ha detallat.

López ha destacat “els 13.900 habitatges noves que preveu l’ordenament i els 2,4 milions de metres quadrats de zones verdes”. “Castelló comptarà des de hui amb un planejament que posa ordre en una distribució més homogènia d’altures i densitats, que fomenta les cobertes i mitgeres enjardinades o destinades a captadors d’energia solar, que augmenta la superfície per als vianants i que dona una solució realista a la Marjaleria que passa per dotar la zona de serveis bàsics amb urbanitzacions blanes i posant en valor l’entorn mediambiental”, ha detallat el regidor d’Urbanisme.

El segon tinent d’alcaldia, Ignasi Garcia, ha celebrat que hui aprovem “un pla més humà i per a fer efectiva la ciutat dels quinze minuts, habitable i humana, que té a prop els centres de salut, les escoles, els pavellons esportius i els parcs, en definitiva, una ciutat per a viure”. “Amb aquest document s’aposta per protegir el territori, per l’impuls del transport públic i la mobilitat sostenible, amb urbanisme cohesionador per a buscar un creixement més respectuós, que deixe fora de joc en l’especulació”, ha afegit Garcia.

El tercer tinent d’alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que es tracta del primer pla de la història “amb sensibilitat ambientalista i ecologista de la ciutat”, que “dibuixa un horitzó per a estar a l’altura del segle XXI”. “Dona resposta a les salvaguardes institucionals per a afrontar la crisi ambiental. La naturalesa és tractada com un principi i no una mercaderia”, ha continuat Navarro, que ha ressaltat la plasmació de la infraestructura verda, la recuperació de sòl de valor agrari o zonificació per a transformar el sistema agroalimentari. El regidor ha subratllat “la valentia per situar la protecció territorial per damunt de la temptació de la temptació del favoritisme i el clientelisme. El primer pla que no desclassifica tarongers per a plantar formigó, el primer pla que es preocupa per tota la ciutat”.

Dades i línies estratègiques bàsiques del Pla General

– Més de 6,4 milions de metres quadrats destinats a sectors de nous desenvolupaments:

• 4,2 milions de metres quadrats per a activitats econòmiques (més de 3 milions per a ús industrial i més d’1 milió per a ús terciari).
• 2,14 milions de metres quadrats residencials.

– En concret, en nous desenvolupaments per a activitats econòmiques (industrial i terciària), el Pla General reserva 2,3 milions de metres quadrats més del que estableix l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV).

– Projecta un creixement racional de sòl urbanitzable de 4,4 milions de metres quadrats i preveu 12 sectors residencials (Riu Sec, Censal, Tombatossals, Riu de la Plata, Enrique Gimeno, Camp de Morvedre, Crémor, Morterás-Cubs, Saboner, Salera, Mèrida i La Joquera); 6 sectors terciaris (Estepar, Lourdes, Germans Bou, Avinguda de la Mar, Almazán i Cassanya); i 7 sectors industrials (La Pedrera, Català, Giner, Pi Gros, Avinguda València, Plataforma Logística i Carretera Grau-Almassora).

– El nombre total màxim d’habitatges nous previstos és de 13.900 (8.300 en sectors de sòl urbanitzable i 5.600 en unitats d’execució). Del total, es preveu un mínim de 3.800 habitatges protegits; 2.500 d’ells en sectors de sòl urbanitzable i altres 1.300 en les unitats d’execució, reservant-se entre el 30% i el 50% de l’edificabilitat residencial prevista en les diferents unitats d’execució i sectors de sòl residencial, responent quasi a parts iguals.

– Amb més de 5.000 hectàrees, el nou Pla General triplica el sòl urbanitzable protegit respecte al Pla General d’Ordenació Urbana del 2000.

– Preveu 2,4 milions de metres quadrats de zones verdes, la qual cosa permetrà superar l’estàndard mínim global de 10 metres quadrats de zona verda per habitant.

– Planifica l’ampliació fins als 1,2 milions de metres quadrats la superfície de parcs públics, la qual cosa suposa un augment de 383.000 metres quadrats i superar la ràtio de 5 metres quadrats de superfície de parc públic per habitant.

– Prioritza la urbanització i el desenvolupament dels enclavaments urbans intersticials, que necessiten una reconversió d’usos o una reconstrucció urbana. Així, serien prioritaris els sectors que completen buits en la trama urbana i contribueixen a cohesionar implantacions residencials en la vora de la ciutat i grups perifèrics, com Crémor, Riu de la Plata, Riu Sec, Tombatossal, La Joquera i Saboner (d’ús residencial); Germans Bou, Lourdes i Almazán (d’ús terciari); i Pi Gros i La Pedrera (d’ús industrial).

– Identifica 17 Àrees de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana que es consideren prioritàries per a la transformació i millora d’entorns urbans. Aquestes zones corresponen a Castalia-La Guinea, Alcalde Tárrega, Farola-Ravalet, Plaça de Bous, Gran Via, Parc de l’Oest, Constitució, Sequiol, Crémor, Carretera de l’Alcora, 14 de juny-Grapa, Rafalafena, Tombatossals, Sant Agustí i Sant Marcos, Sant Lorenzo, Perpetuo Socorro-La Unión San Francisco i Grau.

– Recull també eines específiques per a l’ordenació de la Marjaleria, com els Plans de Reforma Interior i els Plans Especials de Minimització d’Impacte.

– Incorpora la perspectiva de gènere per a millorar la qualitat de l’espai públic, disminuint així les desigualtats entre dones i homes i contribuint a augmentar l’autonomia de les dones a través de l’ordenament urbanístic. Un treball que ja va ser premiat en els premis d’Habitatge, Mobilitat i Urbanisme amb perspectiva de gènere de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

– Té en compte la millora del comportament climàtic de la ciutat i l’eliminació de les illes de calor, amb l’impuls de cobertes verdes i/o captadors d’energia fotovoltaica en sostres, la utilització de l’arbratge en el disseny de les noves seccions viàries, la urbanització amb sistemes de drenatge sostenible i l’estalvi i la reutilització d’aigua.

– Preveu la mescla d’usos en l’espai públic que afavoreix l’accés a múltiples serveis amb desplaçaments curts, la qual cosa propícia un model de ‘Ciutat 15 minuts’.

Informació i Foto: Ajuntament de Castelló

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: