Casero: «La investigació en ciències humanes i socials contribueix a millorar la societat»
Prop d’una seixantena d’investigadors i investigadores de la Facultat de Ciències Humanes i Sociales han exposat durant el matí del divendres 14 de maig de 2021 els seus treballs de recerca en les XXVI Jornades de Foment de la Investigació d’aquest centre de la Universitat Jaume I. La jornada, realitzada en línea, s’ha iniciat a primera hora amb la benvinguda del degà, el professor Andreu Casero Ripollés.
El degà ha recordat que les jornades són «una activitat emblemàtica de la FCHS», no només pel seu recorregut històric, sinó especialment per «la contribució dels resultats d’aquesta recerca a la societat» perquè «serveixen per detectar i combatre desigualtats, estendre la democràcia, fomentar la inclusió social, lluitar contra el racisme, l’odi i la intolerància i millorar la qualitat de vida, en definitiva, la societat».
La primera ponència ha estat a càrrec de la doctora Mònica Gelambí, assessora d’Atenea Consulting, qui ha explicat els aspectes més importants a l’hora d’incorporar la perspectiva de gènere a la recerca en l’àmbit de les ciències humanes i socials. Després d’una introducció en la qual ha mostrat algunes de les dades que demostren la invisibilitat de les dones i el seu treball en aquests camps científics, ha plantejat un decàleg de recomanacions en tres apartats.
Pel que fa a l’equip, ha indicat que cal tenir en compte la diversitat en la composició de l’equip i valorar la possibilitat d’incloure a una persona experta en igualtat de gènere. A l’hora de plantejar el disseny de la recerca, caldria pensar bé les implicacions de gènere en l’objecte o fet a estudiar i treballar, sempre que siga possible, amb dades desagregades per sexe. Per últim, en el moment d’implementar i fer difusió és important avaluar l’impacte de gènere (si és possible) i fer difusió tenint en compte aquest impacte diferenciat.
Gelambí ha parlat també sobre la legislació en aquest àmbit i sobre les polítiques implicades en la última dècada. En la seua opinió, el marc legal és útil quan es produeixen discriminacions directes (com una diferència de salari, per exemple però és de difícil aplicació quan es tracta de discriminacions indirectes, conseqüència de l’androcentrisme, la cultura patriarcal, la divisió sexual del treball o els rols tradicionals de gènere.
La primera part de les jornades s’ha completat amb una conferència taller sobre la direcció a distància dels treballs acadèmics, impartit per Iria da Cunha de l’UNED i un taller sobre la identitat digital a càrrec de Lidia París de la Biblioteca de la Universitat Jaume I.
Informació i Foto: UJI