La Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia defensen el transvasament Tajo-Segura per assegurar aigua, ocupació i producció d’aliments
El conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina, ha mantingut aquest dimarts una trobada amb el conseller d’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Regió de Múrcia, Joaquín Buendía; el conseller dAgricultura, Pesca, Aigua i Desenvolupament Rural de la Junta dAndalusia, Ramón Fernández-Pacheco; i el president del Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura (SCRATS), Lucas Jiménez, per abordar la situació del transvasament i el futur del regadiu al Llevant espanyol.
Els representants de les tres comunitats han defensat el caràcter estratègic del transvasament Tajo-Segura, una infraestructura que durant 47 anys ha contribuït al desenvolupament econòmic i social d’aquestes comunitats i al creixement d’un dels principals pols agrícoles i agroalimentaris d’Europa.
En aquest sentit, Barrachina ha assenyalat que «el Tajo-Segura és una infraestructura d´oportunitats, d´ocupació, d´aliments i de futur» i ha reclamat al Govern d´Espanya que acceleri la reparació dels danys detectats al canal al seu pas per Liétor, a Albacete.
El conseller ha demanat a més que el període durant el qual no es pugui transvasar aigua es compensi ampliant les transferències més enllà de l’1 d’octubre, amb l’objectiu de garantir els recursos que necessiten els agricultors, especialment al Baix Segura.
Barrachina ha qüestionat que, mentre durant l’actual cicle hidrològic s’han enviat més d’11.400 hectòmetres cúbics del Tajo a Portugal, es plantegi reduir en 100 hectòmetres cúbics més l’aigua destinada a Alacant, Múrcia i Almeria. «No té sentit enviar a Portugal un volum molt superior a l’establert i, alhora, retallar l’aigua que necessita l’horta més productiva d’Europa», ha assenyalat.
El conseller ha advertit que aquestes retallades poden afectar uns 10 milions d’arbres i ha reclamat que qualsevol decisió sobre el futur del transvasament estigui recolzada per criteris tècnics i científics.
Barrachina ha destacat a més que l’agricultura d’aquests territoris ha fet durant dècades un esforç important de modernització i tecnificació, amb sistemes de reg localitzat, automatització, digitalització i una gestió cada vegada més precisa dels recursos disponibles.
«La nostra agricultura aprofita cada gota d’aigua i ho fa amb tecnologia, precisió i eficiència. Aquest esforç necessita seguretat en els recursos i les regles estables que permetin planificar», ha assenyalat.
El conseller ha defensat que la innovació ha permès augmentar lʻeficiència del regadiu i millorar la productivitat del sector agroalimentari, reduint al màxim el consum dʻaigua necessari per mantenir cultius i explotacions.
Un Pla Nacional de l’Aigua
Els representants de la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia també han coincidit en la necessitat d’avançar cap a una política nacional de l’aigua basada en el consens i en una visió d’Estat. Així, Barrachina ha incidit en la necessitat d’un Pla Nacional de l’Aigua que prevegi les infraestructures necessàries per garantir la disponibilitat de recursos a tot el territori i que aposti per la interconnexió de conques, la solidaritat interterritorial i la seguretat jurídica per a agricultors, regants i empreses del sector agroalimentari.
«Espanya necessita una política de l’aigua que miri el conjunt del territori i no enfronti uns espanyols amb els altres. Allà on hi ha aigua hem de ser capaços de gestionar-la amb intel·ligència i solidaritat perquè arribi allà on es necessita», ha defensat. Finalment, el conseller ha insistit que «garantir l’aigua és garantir aliments, ocupació i oportunitats als nostres pobles i ciutats», i ha apel·lat a una política hidràulica que permeti afrontar els efectes del canvi climàtic amb més infraestructures, més innovació i més eficiència.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana