Carta del rector de l’Universitat d’Alacant Manuel Palomar

Estimades companyes, i companys

Estimades i estimats estudiants

Espero que tant tu com els teus us trobeu bé. Amb aquesta carta vull fer-te arribar un missatge sobre la situació en què ens trobem en aquests temps tan difícils que estem travessant. Sens dubte, i malgrat aquesta crisi, en sortirem reforçats en el nostre ferm compromís per l’educació superior universitària com el millor instrument per construir el benestar i per avançar com a persones i com a societat.

La Universitat d’Alacant té raons per sentir-se orgullosa de si mateixa. En condicions sobrevingudes i adverses, ha aconseguit prosseguir les seves tasques essencials sense greus disfuncions i s’afanya a afrontar l’immediat futur implementant mesures de seguretat addicionals i preparant-se per un nou model d’universitat, que previsiblement serà bimodal, presencial i on line. El que requerirà una adaptació progressiva de docents i discents en l’ensenyament superior i la potenciació de les eines tecnològiques que facilitin aquesta docència combinada.

La situació excepcional que travessem ha obligat a prendre ràpides decisions en un clima d’aïllament, sense temps per a convocar els organismes de control ordinaris i debatre fluidament i amb assossec les disposicions a prendre.

Des del passat 13 de març es va establir la impartició provisional de tota la docència de manera no presencial. Resolució que vam aprovar en la primera reunió telemàtica de Consell de Govern de la Universitat d’Alacant el 30 de març, en el qual vaig destacar la primacia de la seguretat i la salut en el procés i vaig ressaltar la ràpida adaptació assolida per a l’ensenyament no presencial i la posada en marxa d’un Pla de Continuïtat Docent en un temps rècord.

D’acord a la situació d’estat d’alarma, vam establir els «serveis essencials» de la Universitat d’Alacant i es va reafirmar que es fes extensiu a tot el col·lectiu d’estudiants el Reglament d’Adaptació Curricular, tant pel que fa als procediments de desenvolupament de l’activitat docent no presencial com als sistemes d’avaluació adaptats i alternatius a l’currículum ordinari, mitjançant els oportuns ajustos i modificacions.

En aquest mateix sentit, les rectores i rectors de les universitats públiques valencianes costat de la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital vam acordar, en una reunió telemàtica celebrada el 3 d’abril: mantenir tota la docència en format online durant el que resta de el curs 2019-2020; desenvolupar en cada universitat els procediments d’adaptació de l’avaluació a través de mitjans no presencials; i manifestar la nostra voluntat de treballar de forma coordinada per adoptar les millors solucions amb l’objectiu de garantir el desenvolupament de el curs acadèmic 2019-2020 en les millors condicions, donades les circumstàncies, garantint la qualitat de la docència i l’atenció a l’alumnat.

Per tal d’adoptar les mesures oportunes per fer complir aquesta resolució, es va crear una Comissió d’Adaptació Curricular, Avaluació Contínua Alternativa i Convocatòries d’Avaluació que ha elaborat el Document de Directrius Generals sobre els diferents mecanismes d’avaluació no presencial i avaluació contínua, pràctiques i treballs de final de grau i fi de màster. Els instruments i els criteris d’avaluació de cada assignatura serien concretats i aprovats pels òrgans corresponents i per les Facultats i l’Escola Politècnica Superior, tenint en compte les característiques de cada assignatura i titulació.

Quant a l’organització i impartició de la docència no presencial es va establir, mitjançant resolució rectoral, l’ordenació i posada en funcionament de les aules virtuals per a cada docent, enteses com a espais virtuals síncrons de relació entre docents i discents per al desenvolupament de la docència on line.

La situació, evolució i perspectives de l’COVID-19 no permeten tenir la seguretat que la convocatòria C4 es pugui portar a terme de forma presencial, per evidents raons de salut i seguretat de les persones. Davant d’això, no es pot mantenir la incertesa pel que fa a el format de celebració de les proves, i s’ha establert que la docència fins a finalització de el curs i l’avaluació de les convocatòries C3 i C4 siguin de forma no presencial, garantint d’aquesta manera la finalització de el curs acadèmic 2019-2020.

Sóc conscient de la important acceleració d’aquestes mesures successives i sóc conscient també dels problemes que afecten no pocs estudiants: incertesa davant els nous mètodes d’ensenyament i avaluació, manca o insuficiència de mitjans tecnològics o de connexió adequada a Internet, por a perdre el curs, a un rendiment escàs oa una formació inconvenient, seqüeles psicològiques, habitatges poc adequades per a la concentració que requereix l’estudi, potser la mateixa malaltia, propi o de persones pròximes, resposta inadequada o insuficient en algunes assignatures. Por i depressió silenciosa.

I dels que afecten a tots els professors, donat el sobreesforç que representen els nous mètodes de docència, el redisseny dels objectius i l’aprenentatge i el desplegament de les tecnologies que els fan possibles. Singularment en el cas d’aquells que, adaptats a una universitat presencial, de cop i volta s’han vist abocats a una sobtada transició en què no només han hagut de delinear noves orientacions per a l’ensenyament de les seves assignatures, sinó a fer servir unes tecnologies per a l’ocupació no estaven prou preparats.

També dels problemes amb què han de bregar els diferents serveis de la universitat que han hagut de adaptar el seu treball a través de la seu electrònica. De manera especial a aquells que desenvolupen serveis essencials, a el Servei d’Informàtica, exemplar en la seva actuació i dedicació i a el Servei de Prevenció, encarregat de disposar mesures de cautela i fer primar la seguretat i la salut de les i els treballadors i de les i els estudiants.

A tots ells i elles, com a la resta de treballadors que compleixen funcions útils i essencials a la universitat (seguretat, manteniment, neteja, jardineria, …), vull agrair el seu compromís, la seva implicació per donar continuïtat a les tasques que tenim encomanades : la docència, la investigació, el contracte que ens uneix amb les nostres societats de referència, la solidaritat. I demanar-los disculpes si s’han sentit atropellades per la pressa en les adaptacions que se’ls demanava. Però també que entenguin que quan la realitat galopa, les decisions per afrontar-la no poden seguir a el pas, acomodades a el ritme de les bones i molt necessàries condicions comunes.

Se’ns jutjarà pels resultats. I amb aquesta finalitat, vull assegurar que per a les universitats els estudiants són la seva raó de ser, que la seva seguretat i la seva salut, però també la seva formació, són prioritaris, i que es vetllarà perquè no es vegin afectats ni perjudicats per successos dels que no han estat responsables, sense que per això es ressenti la moral de l’esforç i de l’mèrit.

També els grups de recerca de la Universitat d’Alacant no només han prosseguit amb les seves tasques en condicions difícils, sinó que s’han implicat en la lluita contra la COVID-19, amb aportacions significatives en totes les branques de el coneixement i donacions de tot tipus de material, en mostra de el compromís de la nostra institució amb la societat en la qual s’inscriu.

Un compromís redoblat amb la posada en marxa de el Programa de Voluntariat d’Emergència Social Col·lectiva, una iniciativa impulsada des de la UA a el poc temps de la declaració de l’estat d’alarma, en resposta a la situació de crisi i que involucra el conjunt de la comunitat universitària com a col·lectiu estratègic per la seva especialització, així com altres membres de la comunitat universitària per a tasques d’acompanyament i assistència a persones en risc o situació de vulnerabilitat i exclusió social.

Estic convençut que ho aconseguirem, perquè tot canvia, però algunes coses no canvien, o canvien molt lentament. De fet, gairebé sense adonar-nos i com en tantes altres professions, ja treballàvem de manera ben diferent a el de fa pocs lustres, de manera que aquesta crisi no fa sinó accelerar una transició ja iniciada. El que no ha canviat, però, és la nostra voluntat de saber i la nostra vocació de servei públic, els ingredients centrals del nostre ofici. I tant de bo que mai més canviïn. Pel bé de tots i de totes.

Rep una forta abraçada,

Manuel Palomar

Rector