Carrasco: “El nom és Castelló i Castelló des de fa 36 anys”

El Grup Municipal Popular ha exposat avui en roda de premsa els seus arguments de per què el nom de la ciutat ha de mantenir la seva denominació bilingüe, la qual existeix des de fa 36 anys.

La portaveu Begoña Carrasco lamenta que un tema de ciutat tan important com aquest no hagi comptat amb la participació ciutadana, ja que l’alcaldessa, Amparo Marco va desatendre la petició de les federacions veïnals de tenir veu al respecte, ni tampoc amb consens.

Carrasco: “El nom de la ciutat ja és Castelló, ho és des del 19 de juliol de 1982 que va ser aprovat per Decret el bilingüisme del topònim, per tant el debat que plantegen PSOE i Compromís és una fal·làcia, una mentida. El que de veritat plantegen és eliminar el nom Castelló de la Plana, acabar amb el bilingüisme que ha prevalgut durant 36 anys “.

“La veritable normalització és el bilingüisme que permet expressar-se a cada un com lliurement vulgui, sense que prevalgui una llengua oficial (valencià) sobre la ora llengua oficial (castellà). Nosaltres defensem la llibertat per sobre de tot ”

“La llengua mai ha estat motiu de confrontació en aquesta ciutat. Ha estat el nacionalisme radical dels que no governen per a tots els que estan utilitzant la llengua com a arma política per enfrontar a la societat. Són especialistes en crear problemes on mai n’hi ha hagut, però no solucionen les preocupacions dels ciutadans com l’atur, la sanitat, l’educació, la neteja … “.

La portaveu popular es compromet a restablir el bilingüisme en el topònim si arriba a materialitzar-se en canvi de nom a la ciutat. “El bilingüisme és el nostre nom, no compartim els arguments dels que estan disposats a imposar el seu pensament a tot aquell que no pensa com ells, donant mostres de la seva sectarisme “.

Per la seva banda, el regidor popular, Carlos Feliu, s’ha centrat en desmuntar els arguments esgrimits per PSOE i Compromís per mirar de convèncer del canvi de nom a la ciutadania.

Feliu: “No hi ha prou arguments històrics, ni legals que donin suport a la eliminació de la denominació Castelló de la Plana i que, per tant, la ciutat perdi la seva denominació actual bilingüe Castelló de la Plana / Castelló de la Plana”.

“Psoe i Compromís posen en risc un model de convivència social plurilingüe nascut de la pròpia ciutadania durant l’etapa recent de restauració de les llibertats democràtiques”.

Sis arguments que queden desmuntats:

Feliu: “No és cert que el govern local s’aculli al compliment del Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament, de 1991”.

Article 6é. L’Ajuntament elevarà Proposta al Consell per tal que Tots els topònims geixen forma oficial valenciana.

Article 7é Els rètols de la via pública destinats a informar Els vianants, la col • locació dels quals segueixi competència municipal, seran redactats en ambdues llengües.

“La redacció de l’article 6 no exclou la denominació oficial Castelló, l’únic que obliga és a que existeixi la forma valenciana. El mateix reglament, però, en el seu article 7 obliga a la retolació bilingüe, que omet el regidor de Normalització de Compromís, Ignasi García “.

En segon lloc, “tampoc és cert que el Manual de Nacions Unides, a què al·ludeix el govern, obligui a la univocitat. Deixa clar que en el cas de zones multilingües com és la nostra ciutat, l’Ajuntament en l’any 1982 va optar per la tercera de les solucions possibles, això és la cooficialitat de Castelló i de Castelló. No s’entén que ara es vulgui optar per la primera opció, dient que és l’única recomanada per Nacions Unides “.

En tercer lloc, “és fals que es vulgui recuperar el nom Castelló, perquè ja es va recuperar el 1982. Indistintament parlen de” reparació històrica “, la qual ja es va reparar el 1982, o el que és més greu de” dignificació “, com si els castellanoparlants no la tinguessin. Des de fa 36 anys ningú força a l’altre a utilitzar una denominació concreta, però, ells sí que ho pretenen. Existeixen altres capitals de província i d’estats, en zones multilingües que han optat per denominacions bilingües, per això, no s’entén l’obsessió d’eliminar la denominació Castelló de la Plana “.

En quart lloc, “és fals que el nom de Castelló aparegués a partir del Decret de Nova Planta de 1707 amb Felip V. La castellanització de la noblesa valenciana es produeix en el segle XVI en què apareix nombrosa documentació escrita en castelllà, especialment la correspondència amb la Cort Reial o en textos literaris o notarials. Documents que demostren que el terme “Castelló” té més de 450 anys i en cap moment la seva aparició és deguda al Decret de Nova Planta, que mai va afegir una “n” al final del nom original com afirma el fullet de l’Ajuntament “.

En cinquè lloc, “la denominació Castelló no pot considerar-se un exónimo, ja que el castellà és llengua oficial a Castelló i per tant no designa un accident geogràfic situat fora de l’àrea on aquella llengua té caràcter oficial, per la qual cosa no és comparable a Londres vs London (nom oficial).

Des de fa més de 450 anys s’utilitza la denominació Castelló i des del segle XVIII és usada per les persones castellanoparlants nascudes a la nostra ciutat, igual que passa amb les ciutats amb denominació bilingüe “.

I el sisè dels arguments del govern és que l’eliminació del topònim bilingüe respon a un clam popular. “Segons Compromís hi ha un clam popular favorable al canvi i l’ús de la denominació Castelló, és aclaparadora en els usos comercials i quotidians, i torna a ser fals. S’ha vist per l’escassa o nul·la assistència a les conferències programades pel govern local. En l’actualitat l’ús de la denominació Castelló està molt estesa i coexisteix en total normalitat amb la denominació Castelló “.

 

 

Informació i Foto: http://www.ppcastellon.es