Carrasco: “El govern de Marco segueix fent passos per eliminar unilateralment il·lustres de la guia de carrers mentre no resol els problemes dels castellonencs”
La portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Castelló, Begoña Carrasco, ha convocat una roda de premsa al costat de Miguel Ángel Mulet, representant del PP al Consell Municipal de Cultura, per denunciar la unilateralitat del govern municipal de Psoe, Compromís i Podemos, que segueix fent passos per eliminar il·lustres de la guia de carrers de la ciutat. I ho ha fet a la plaça Herrero Tejedor, per evidenciar que canviar-li el nom “no comportarà, que sapiguem, cap millora als veïns”.
“El que preocupa i ocupa aquest govern és canviar el nom de carrers i places per altres que ells mateixos decideixen pel seu compte, perquè ells decideixen quins són els bons i quins són els dolents, en funció dels seus criteris partidistes i sectaris. I, mentrestant, desatenen les necessitats dels castellonencs per sortir de la crisi econòmica”, ha assenyalat Carrasco.
Dijous passat es va celebrar el Consell Municipal de Cultura. S’hi va presentar l’informe que ha tramès l’Ajuntament a la Direcció General de Qualitat Democràtica, de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, amb les al·legacions al Catàleg de vestigis de la Guerra Civil. “El govern de PSOE, Compromís i Podem es va limitar a donar compte de les seves decisions adoptades sense consultar prèviament ni haver-se sotmès a debat al Consell Municipal de Cultura”, exposa Carrasco.
“Només salven de la guia de carrers als il·lustres que ells decideixen, atenent els seus criteris partidistes i sectaris, mentre condemnen a la seva desaparició als qui van compartir el mateix context històric, i fins i tot en alguns casos van compartir corporació, i amb la seva feina van fer de Castelló un espai de convivència millor. Al lloc de Carlos Fabra Andrés, Herrero Tejedor o Santos Vivanco proposen els noms de Guillem Agulló, Beatríz Guttmann o Isabel-Clara Simó. No qüestionem els seus mèrits, però sí que la decisió no sigui fruit de cap consens. La pressió de les famílies i també del PP ha fet que se salvin alguns altres noms il·lustres assenyalats, però segueixen obstinats a eliminar-ne tres més, més per la seva descendència i vinculació política posterior, que per ells mateixos”, insisteix.
Carrasco ha volgut deixar clar que segueixen defensant que la guia de carrers es quedi tal com està, perquè és resultat dels acords plenaris. Si arriben a eliminar noms, els restituirem. Exigim memòria, dignitat i respecte per a tots aquests il·lustres de Castelló”.
Per la seva banda, Miguel Ángel Mulet, ha aclarit que totes les qüestions referents a la denominació i els mèrits de les persones per ostentar el nom de carrers i places necessiten un consens, ja a l’època de la Transició es va arribar a un acord, i quan va governar el Partit Popular hi va haver negociacions i un consens amb totes les forces polítiques.
Per això, “no entenem, com avui dia, si no són per qüestions merament partidistes, es torna a llançar aquesta polèmica. El Consell Municipal de Cultura és un òrgan consultiu i sempre s’han consultat qüestions que afecten la ciutat”, ha manifestat.
IL·LUSTRES QUE EL GOVERN MUNICIPAL VOL TREURE DEL CALLEJERO:
Carlos Fabra Andrés va fer grans aportacions a aquesta ciutat. Va fer l’escalinata blanca de l’Ajuntament que avui és el principal senyal d’identitat a l’interior de l’edifici. També va impulsar i va finalitzar la xarxa de clavegueram a la ciutat i el Grau. I la creació de col·legis en un Castelló que en aquell moment era completament analfabet. Fou el gran impulsor de la pavimentació dels carrers de Castelló i sota el seu mandat les illes Columbretes, avui un dels tresors naturals de la nostra ciutat i de la Comunitat, passaren a ser part del terme municipal de Castelló.
Fernando Herrero Tejedor va ser l’impulsor del Palau de Justícia de la plaça Borrull i va ser decisiu a l’hora de crear la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Va ser ministre i una de les persones més destacades a l’àmbit del dret del nostre país. I sí, va ser Secretari General del Moviment, sí; com Adolfo Suárez, que el va succeir al càrrec a la seva mort en accident de trànsit. Si no hagués mort potser el Rei Joan Carles li hauria encarregat pilotar la Transició democràtica! En aquest cas, no li hauria calgut el nom d’un carrer, portaria el nom de l’aeroport més important d’Espanya, el de Barajas.
Joaquín de los Santos Vivanco va ser un militar professional nascut el 1896 les medalles i ascensos del qual van ser mèrit de la guerra d’Àfrica. Els seus mèrits tenen a veure amb l?àmbit militar, que també és una carrera, i l?exèrcit és una de les institucions d?Espanya. I per tant, absolutament respectable. I és cert que va lluitar al bàndol franquista com tants altres militars professionals i que per la seva amistat amb Muñoz Grandes es va allistar a la Divisió Blava per lluitar contra els comunistes. Però ja vam dir que en aquella mateixa Divisió Blava també va lluitar Luis García Berlanga, el genial cineasta a qui fa tot un any que honrem.
Informació i Foto: PP Castelló