Bravo: “La Justícia necessita dones als llocs de direcció, hem de garantir una presència equilibrada”

La consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha obert l’acte ‘Dones transformant la Justícia, diàleg entre les representants de la Justícia valenciana’ organitzat per la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques amb l’objectiu de “fer visible que l’accés de les dones als llocs de decisió en la justícia pot ser una realitat”.

La consellera ha destacat que, per primera, vegada la Comunitat Valenciana “se situa al capdavant perquè tots els llocs de màxima decisió estan ocupats per dones”. “Per això és important visibilitzar que som aquí”, ha dit.

“Tenim una gran oportunitat perquè les dones tinguin menys problemes per accedir a llocs de decisió importants i que no hi hagi tanta infrarepresentació i aquest és el missatge que volem llançar a les noves generacions”, ha explicat Bravo.

‘Dones transformant la Justícia’ ha comptat amb la participació en el debat de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Pilar de la Oliva, única dona en les 17 presidències; la fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, primera dona que ha accedit a aquest càrrec; la secretària de govern del TSJCV, Glòria Herráez, també primera dona que ha accedit a aquest lloc que ostenta la direcció dels més de 450 lletrats i lletrades de l’Administració de Justícia valencians; i, des del gener, la primera degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, Auxiliadora Borja. També han assistit representants d’altres àmbits de la justícia els màxims llocs estan ocupats per dones com el Col·legi de Procuradors de València.

Bravo ha obert el diàleg (moderat pels periodistes Lydia del Cant i Julián Quirós), apuntant a la necessitat d’esdeveniments com aquest que busquen “visibilitzar que les coses poden canviar” i que “malgrat les dificultats es pot arribar i s’arriba” . Així, ha destacat que la Comunitat Valenciana és l’única on els llocs de decisió dels diferents àmbits estan ocupats per dones.

La consellera s’ha dirigit també a un grup d’estudiants de Dret que ha acudit a l’acte: “Treballarem perquè a vosaltres us costi menys, perquè la Justícia necessita dones als llocs de direcció i hem de garantir una presència equilibrada”.

Durant el diàleg, s’ha posat sobre la taula la realitat del desajust entre el nombre majoritari de dones que formen part de la carrera judicial, fiscal, i de l’advocacia, en contrast amb el baix percentatge de la presència femenina en els llocs de la cúspide o d’alta direcció.

Així, per exemple, segons dades del Consell General del Poder Judicial, les dones representen el 53,2% de la carrera judicial (un 55,8% a la Comunitat Valenciana, 306 dones enfront de 242 homes), però els percentatges s’inverteixen en mirar la ‘cúspide’.

Al Tribunal Suprem només hi ha 15 magistrades de 83 places, de les 50 audiències provincials únicament vuit estan ocupades per magistrades. I només en una de les 17 presidències de Tribunals Superiors de Justícia està una dona al capdavant: Pilar de l’Oliva. A la Fiscalia, un 64% són dones però elles només representen un 36% en els càrrecs directius.

Per a la consellera de Justícia, aquestes dades demostren que hi ha “una infrarepresentació evident” en els llocs més alts i ha advocat per la necessitat d’introduir “mesures correctores” per aconseguir la igualtat.

Pilar de l’Oliva ha parlat de la necessitat de “facilitar els mitjans necessaris perquè homes i dones tinguin les mateixes oportunitats de promoció”, ja que, encara que l’accés a la carrera judicial és igualitària, “quan es tracta d’accés pel torn de juristes de reconeguda competència la situació canvia, el que demostra la dificultat de les dones per competir “.

De la Oliva ha apuntat que el disseny de la carrera judicial procedeix del segle XIX i que poc ha canviat des de llavors, pel que advoca per un “canvi de les estructures”.

Teresa Gisbert ha parlat dels seus inicis com a fiscal i la seva trajectòria professional. En la seva intervenció va parlar de la necessitat de treballar per una “coresponsabilitat” real. “Sembla que les úniques que hem de conciliar siguem nosaltres i no, es tracta de coresponsabilitat”.

Glòria Herráez ostenta des d’aquest any la direcció dels més de 450 lletrats de l’Administració de Justícia valencians. Herráez també va parlar el “greuge històric” que suposa la infrarepresentació i de la necessitat de revertir aquesta situació. “Les dones podem aportar a les tasques de lideratge, sensibilitats i noves formes d’actuació com una major empatia i l’obertura a noves idees”.

Per la seva banda, Auxiliadora Borja, s’ha referit a les diferències en matèria de corresponsabilitat entre advocades de petits despatxos (autònomes) i aquelles que treballen en els grans despatxos per compte aliè.

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana