Bravo: ‘La Comunitat Valenciana compta amb una llei reparadora que recupera la dignitat de totes les víctimes’
Informació i Foto: http://www.gva.es
La consellera de Justícia, Adminsitració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha assegurat que “la Comunitat Valenciana compta per fi amb una llei reparadora que recupera la dignitat de totes les víctimes i que parla de memòria, de veritat, i de justícia “.
La consellera s’ha referit al caràcter històric de la mesura “, ja que l’aprovació de la nova Llei situa a la Comunitat Valenciana al capdavant d’aquelles que han legislat per recuperar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista” .
Les Corts han donat llum verda aquest dijous, amb els vots a favor de Compromís, Podem i PSPV i els diputats no adscrits a la Llei de Memòria de Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana. L’objectiu de la llei és promoure els valors democràtics mitjançant el record i l’homenatge als que van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic i de la dictadura franquista. La nova norma ha estat consensuada amb la societat civil, i organitzacions memorialistes i amb la universitat.
Bravo ha assenyalat que “la valenciana és la llei autonòmica més completa de totes estan avui en vigor. Una llei integradora que neix dels principis del Dret Internacional de lluita contra la impunitat i la protecció de les víctimes i que s’estructura en el dret a la veritat, el dret a la memòria i el dret a la justícia “.
Novetats de la llei
Com a novetat, la norma preveu la creació de l’Institut de la Memòria Democràtica que per decisió de les Corts, tedra la seva seu a Alacant. Serà un organisme autònom encarregat de realitzar les tasques d’estudi, investigació i impuls de les mesures establertes a la llei. S’hi integra el Consell Valencià de la Memòria Democràtica, com a òrgan col·legiat consultiu i de participació del moviment memorialista que opera a la Comunitat Valenciana.
A més la Llei preveu, l’elaboració d’un cens de víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista i proporcionarà els mitjans necessaris perquè les famílies que així ho desitgin puguin recuperar els cossos. S’atén als reiterades crides d’atenció d’organismes internacionals com l’ONU.
D’altra banda, també s’insta a la Generalitat a col·laborar amb altres administracions i organismes per abordar la problemàtica de la desaparició forçada de nens i nenes durant la dictadura franquista. En aquest punt, el text preveu l’elaboració d’un cens de nens i nenes robats durant la dictadura franquista, per al que sol·licitarà la col·laboració de totes les institucions públiques o privades que custodien arxius, expedients o historials mèdics sobre naixements. Aquest cens no serà públic per tal de salvaguardar les dades personals que contingui, però proporcionarà a les persones interessades còpia de la documentació que els afecti, i només es faran públiques les dades estadístiques que es derivin del cens.
També es recull la creació banc d’ADN on es dipositaran mostres de les persones afectades per robatoris de nadons, tant en el cas de les mares biològiques com de les persones adoptades, i que estarà en coordinació amb altres bancs d’ADN que puguin existir en el estat o en altres autonomies.
Altres aspectes rellevants
Amb la futura norma legal -i en relació a les víctimes desaparegudes- la Generalitat realitzarà actuacions de recuperació i identificació de les seves restes a través de l’elaboració de mapes de localització. Igualment autoritzarà tota localització, exhumació i identificació de restes, d’acord amb els protocols aprovats.
Destaca la regulació dels Llocs i els Itineraris de la Memòria Democràtica Valenciana. Aquests llocs són aquells espais d’interès per a la nostra Comunitat per haver-se desenvolupat en ells fets de singular rellevància històrica, simbòlica o per la seva repercussió en la memòria col·lectiva de la lluita dels valencians i valencianes pels seus drets i llibertats democràtiques en el període que va des la proclamació de la II República Espanyola, el 14 d’abril de 1931, fins a l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia el 10 de juliol de de 1982.
D’altra banda, la Llei estableix l’obligatorietat de retirar els símbols franquistes en el termini d’un any, així com per invalidar les distincions i reconeixements. La norma preveu sancions importants que poden arribar en els casos greus als 150.000 euros:
– Es considera molt greu la destrucció de les fosses on hi hagi víctimes, així com, l’incompliment de la resolució pel qual s’acorda la retirada d’elements contraris a la Memòria Democràtica.
– Es considera greu el deure de manteniment i conservació d’un lloc de la memòria.
– Es considera lleu la prohibició d’exhibir públicament elements contraris a la memòria democràtica un cop transcorregut el termini d’un any previst.
