Bravo adverteix sobre els perills de criminalitzar la solidaritat amb les persones migrants
La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha advertit sobre els perills de sancionar penalment l?ajuda que es presta a les persones migrants que intenten accedir al territori nacional de forma irregular. Per a Bravo, les polítiques d'”immigració zero” són immorals ja que castiguen els que socorren persones en perill i “criminalitzen la solidaritat”.
La consellera s’ha expressat així a la taula rodona ‘Jurisdicció penal i immigració irregular’, en el marc de les ‘Jornades sobre Drets Humans i Immigració’, organitzades pel Consell General del Poder Judicial a Sant Bartomeu de Tirajana, a Las Palmas de Gran Canària.
Bravo ha explicat que l’actual regulació europea obliga els Estats membres a sancionar l’afavoriment d’entrada, permanència i trànsit il·legal de migrants. A causa d’aquest marc legal, molts països de la UE castiguen penalment els que presten ajuda humanitària.
La consellera ha recordat casos com el dels tres bombers sevillans que han estat processats per un tribunal grec per acudir al rescat de refugiats sirians que intentaven arribar a l’illa de Lesbos. També ha esmentat el procés Carola Rakete, per part de les autoritats judicials italianes, per conduir el vaixell que capitanejava amb 40 persones rescatades a bord fins al port de Lampedusa o la persecució penal de Domenico Lucano, alcalde d’un petit poble de Calàbria que va acollir immigrants irregulars a qui va cedir les cases abandonades de la seva localitat i va promoure la creació d’ocupació perquè es poguessin quedar.
“Cap argument polític -ha dit la consellera- dirigit a la salvaguarda del benestar o l’assegurament de la identitat i integritat cultural europea pot prevaler sobre els drets de l’ésser humà com el dret a la vida, que no només es lesiona matant sinó també impedint que altres salvin vides.”
En aquest sentit, Gabriela Bravo ha relatat que el Codi Penal “no castiga l’afavoriment de l’entrada o el trànsit de migrants en situació irregular quan es faci per motius d’ajuda humanitària”. Tot i això, quan no concorre aquesta circumstància -l’ajuda humanitària- sí que hi ha una resposta punitiva, encara que es faci sense ànim de lucre.
Aquest va ser el cas del 2018 d’un home condemnat a tres mesos de presó i 22 dies de multa per intentar portar el fill des de Costa d’Ivori. El pare havia arribat 12 anys abans a Espanya fugint de la persecució política. Després de regularitzar la seva situació, va aconseguir portar la seva dona i una filla, però tres vegades li va ser denegada la reunificació del seu fill Adu. Desesperat, va pagar 5.000 euros perquè un individu portés el seu fill, motiu pel qual finalment va acabar a la presó.
“No és propi d’una societat democràtica, moderna i avançada que es castiguin conductes que contribueixen a salvar vides”, ha dit la consellera.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana