Antonio Llorens rebrà el Premi d’Honor de l’Audiovisual 2022

La consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha anunciat el Premi d’Honor de l’Audiovisual Valencià 2022, que concedeix la Conselleria de Cultura en el marc de la cinquena edició dels Premis Berlanga. La cerimònia tindrà lloc el 12 de desembre a l’Auditori de Castelló.

En un acte al qual s’han convidat les nominades i nominats de les diferents categories, la consellera Tamarit ha anunciat que “des de la Conselleria de Cultura atorguem el Premi d’Honor de l’Audiovisual 2022 al director, programador i crític cinematogràfic Antonio Llorens pel seu incansable treball de defensa i promoció del cinema valencià, però també per donar a conéixer la tasca dels nostres professionals i creadors durant més de quatre dècades als principals festivals i esdeveniments cinematogràfics estatals i internacionals”.

La titular de la conselleria de Cultura hi ha afegit que “Antonio Llorens és una figura clau de la història de cinema valencià des de final dels anys seixanta, no sols per la seua valuosa aportació com a cineasta d’avantguarda i com a programador independent de cinema d’autor, sinó també per la seua tasca de difusió del nostre cinema com a crític, periodista i escriptor cinematogràfic”.

Antonio Llorens

Nascut a València l’any 1952, va iniciar la seua trajectòria professional dins del cinema independent valencià a final dels anys seixanta amb el rodatge de curtmetratges en col·laboració amb Pedro Uris. D’aquesta època són els curts ‘A propósito de…’ (1969), ‘Los héroes’ (1969), ‘Acción’ (1969), ‘La ley de los muertos’ (1970), ‘Un mundo de ilusión’ (1970), ‘Jonás’ (1971), ‘Una historia de otro tiempo (1971) i ‘Técnica de una venganza’ (1973).
L’any 1975 inicia el treball de crític cinematogràfic en la ‘Cartelera Turia’ i esdevé membre del consell de redacció. També treballa en la distribució cinematogràfica als cineclubs de València i continua rodant curtmetratges com ‘El misteri dels cines desapareguts’ (1984), ‘Mimi, mome, mima’ (1986), ‘Música en tres-E’ (1986), ‘En el valle’ (1986) o ‘Encadenats’ (1986).

Des de final dels anys setanta, Llorens manté una activitat intensa com a assessor, programador i escriptor per a festivals de cinema nacionals i internacionals com la SEMINCI de Valladolid, Festival de Málaga, Festival de Cine de Huesca, la Mostra de València o Cinema Jove, entre d’altres.

A més de programar nombrosos cicles, per a la Mostra de València-Cinema va escriure les monografies ‘Cine maldito español de los años sesenta’ (1984), amb Augusto M. Torres i Diego Galán; ‘Fernando Fernán Gómez’ (1984), amb Diego Galán; ‘Lino Ventura’ (1986), amb Pablo Aibar; ‘Alfredo Matas’ (1986), i ‘Silvana Mangano, del baión al teorema’ (2004), amb Pedro Uris.
Per a la SEMINCI de Valladolid va escriure ‘Francisco Rabal, un caso bastante excepcional’ (1985), amb Manuel Hidalgo; ‘El cine negro español’ (1988), i ‘José Luis Dibildos (1998)’. Destaquen també dos llibres publicats per la Filmoteca: ‘José Giovanni. La aventura de la serie negra’ (1998) i ‘Francesc Betriu, profundas raíces’ (1999).
En paral·lel a la seua feina de crític escriptor cinematogràfic, va treballar com a programador dels Cinemes Babel i dels Cinemes Albatros.

Després de quasi vint anys sense rodar, torna a dirigir amb el llargmetratge ‘Après le Trou (Después de la evasión)’ (2002), sobre l’escriptor i cineasta José Giovanni, que fou presentat al Festival de Locarno. El 2003 dirigeix el curtmetratge ‘Un cuento chino’, guardonat als XI Premis Turia, el Premi Bancaixa i el premi a millor música en la Setmana de Cinema de Medina del Campo. D’aquesta dècada són també els curts ‘La culpa ajena’ (2007) i ‘Marxmadera’ (2009).
El 2014 va dirigir el documental ‘Un jardí a la memòria’ (2014), que recupera imatges i fragments dels seus propis curtmetratges elaborats entre 1969 i 1973.

En 2014 va ser nomenat membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català per la seua defensa del cinema d’autor i en versió original, així com pel treball de promoció de les produccions valencianes i catalanes als mercats, festivals i esdeveniments cinematogràfics internacionals.

Una cerimònia conduïda per Maria Juan

Retransmesa en directe per À Punt, la gala de lliurament dels premis estarà dirigida per Toni Betrán i serà conduïda per l’actriu Maria Juan, amb guió del cineasta Óscar Bernàcer. La cerimònia comptarà també amb l’acompanyament musical de Ley DJ i la Maria.

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, Teresa Cebrián, ha destacat “l’alt nivell de les produccions presentades a concurs, pel·lícules, curts i sèries que estan tenint un èxit notable en festivals nacionals i internacionals, posant de relleu el bon moment que travessa l’audiovisual valencià”.

Sobre les novetats de la gala, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual ha assenyalat que “per primera vegada es calcularà la petjada de carboni durant la celebració de la cerimònia de premis i es prendran mesures per a reduir i compensar el seu impacte mediambiental”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: