Aitana Mas anuncia el reforç de l’IVASS amb la recuperació per al sistema públic de serveis socials de 14 centres el primer trimestre del 2023

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, ha anunciat a les Corts la recuperació per al sistema públic de 14 centres d’atenció social que passaran a ser gestionats per l’Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS) el primer trimestre de 2023, entre els quals es troben els primers centres de dia de persones grans de gestió directa”.

Així mateix, ha assenyalat que des del seu departament s’abordarà la “transformació de l’IVAS, perquè es converteixi en un veritable gestor de centres de serveis socials de tots els sectors i de tota mena”.

Aitana Mas ha realitzat aquestes declaracions durant la seva primera compareixença davant les Corts com a vicepresidenta del Consell, en què ha explicat les mesures previstes pel seu departament fins al final de la legislatura.

Mas ha destacat que aquesta mesura s’emmarca dins de l’”acceleració en la reversió de serveis públics de gestió directa” prevista pel Consell per als propers mesos, perquè “la crisi no pot tornar a servir de pretext per privatitzar els nostres serveis públics, sense per impulsar una protecció pública més gran”.

La vicepresidenta ha indicat que aquesta actuació se suma a altres mesures que impulsarà el Consell per “accelerar les reversions sanitàries”, entre les quals ha destacat la recuperació per a la Generalitat, des de l’1 de juliol, “del servei de farmàcia que estava a les mans de la multinacional Domus Vi”.

A més, ha recordat que la nova Llei d’Igualtat “inclou la recuperació de la gestió pública de la neteja i els menjadors a les escoles, hospitals i residències de gent gran” i s’ha referit a altres mesures del Consell com “la universalització de la educació de 0 a 3 anys o lincrement de les beques de menjador en aquesta legislatura per garantir els drets de la infància, el suport a totes les famílies i facilitar la conciliació laboral”.

Amb aquest tipus de polítiques, ha afirmat Mas, el Consell “està donant protecció i seguretat a les famílies i empreses productives” ja que “el nostre repte més gran és seguir demostrant que és possible donar una resposta diferent a la crisi econòmica pel que hem d’accelerar la implementació de les mesures previstes a l’acord del Botànic”.

Dependència i RVI

En la seva intervenció, ha fet especial esment a l’“acció transformadora” de les polítiques socials desenvolupades des del 2015 quan “es va iniciar un procés de millora dels serveis socials” i especialment amb l’aprovació el 2019 de la Llei “per la qual es creava el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials Inclusius, conceptualitzat com a quarta pota de l’Estat del Benestar”.

“L’esforç que durant aquests anys s’ha fet per treure de la situació en què es trobaven els serveis socials valencians el 2015 i per construir un dels sistemes de referència a tot Espanya ha estat immens”, ha afirmat.

Entre aquests avenços ha destacat les sis lleis aprovades (joventut, renda valenciana d’inclusió, de reconeixement del dret a la identitat ia l’expressió de gènere, de drets i garanties de la infància i adolescència i dels serveis socials inclusius); les polítiques socials i d’igualtat han passat a significar ara gairebé un 8% del pressupost total de la Generalitat, amb 2.199 milions d’euros, el triple del que hi havia” amb l’objectiu de “millorar la vida dels i les valencianes”.

Entre aquestes millores, ha assenyalat l’increment de la inversió global al sistema d’atenció a la dependència, que ha passat de 541 milions el 2015 a 986 milions el 2021, gairebé el doble, un 82,26% més que implica rescatar persones” .

D’aquesta manera, “les persones que ara es troben dins del sistema d’atenció a la dependència hagin passat de 41.955 al juliol del 2015 a 126.565 al juny del 2022, tres vegades més i una variació percentual de gairebé el 200%.”

Així mateix, “la llista d’espera en atenció a la dependència ha disminuït de les 44.686 persones oficials el juliol del 2015, més les 17.000 aparegudes als calaixos, per tant, més de 60.000, respecte de les 12.602 actuals. És a dir, prop de 50.000 persones menys a la llista d’espera”, ha indicat.

D’altra banda, ha destacat que, amb la Renda Valenciana d’Inclusió (RVI), estem donant cobertura a 77.259 persones, a les quals hem actualitzat l’IPC, amb un increment del 5,5% respecte de les quantitats de totes les modalitats de prestacions”, situant la Comunitat Valenciana com l’autonomia en què les persones beneficiàries reben una quantitat més gran en relació amb la renda del seu territori.

En aquest sentit, ha recordat que s’ha passat “d’un pressupost per a la Renda garantida de Ciutadania de 29 milions d’euros el 2015 a 276 milions d’euros el 2021, vuit vegades més per a polítiques adreçades a les persones més vulnerables, per rescatar-les de on el neoliberalisme econòmic els ha pretès deixar”.

Enfortir el SPVSS

En línia amb aquestes polítiques, la vicepresidenta ha destacat que en els propers mesos el seu departament “continuarà enfortint les diferents branques del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials mitjançant mesures com la consolidació del contracte-programa” que permet que els ajuntaments i les mancomunitats puguin implantar una atenció primària forta i propera a la ciutadania”.

A més, se seguirà impulsant “l’acció concertada pluriennal, per a 4 anys, del conjunt de centres i serveis que les entitats sense ànim de lucre posen a disposició del sistema” i s’abordarà “amb els agents socials i econòmics l’estabilitat i homogeneïtzació salarial de els més de 8.000 treballadors i treballadores”.

A això se suma l’aprovació de quatre decrets que desenvolupen la Llei de serveis socials inclusius que regularan els òrgans i els processos de participació, la creació dels comitès d’ètica, la tipologia dels centres i la qualitat dels serveis socials.

D’altra banda, en col·laboració amb les conselleries de Sanitat Universal i Salut Pública i Educació, Cultura i Esport, està previst aprovar un decret que regularà l’atenció primerenca i els avantprojectes de llei de diversitat familiar i de suport a les famílies, d’accessibilitat universal i la llei valenciana digualtat.

Vertebració del territori

La vicepresidenta Mas ha volgut fer especial esment a la necessitat d’impulsar una major “vertebració” de tots aquells territoris “per als quals cal seguir millorant l’orientació de les nostres polítiques per potenciar la descentralització i la desconcentració del nostre territori ja que només així aconseguirem una autonomia més igualitària, més integradora i més justa del sud de la nostra terra”.

En aquest sentit, s’ha referit en concret a la província d’Alacant i ha afirmat que el sud “ha de ser el protagonista dels seus desafiaments” ja que “si continuem formulant malament les qüestions, continuarem generant aquest malestar incòmode que ens fa pensar equivocadament que tota la Comunitat Valenciana està vertebrada excepte unes excepcions que no requereixen una atenció especial”.

“La Generalitat ha d’oferir els mitjans i la il·lusió” ha afirmat, alhora que “la societat civil alacantina s’ha d’activar per ella mateixa, fer més fluides les relacions amb la societat civil d’altres ciutats i comarques”. Els alacantins i les alacantines necessitem un mapa econòmic real per a un futur de riscos i d’incertesa, perquè la nostra activitat exportadora no serà igual, ni el turisme serà indefinidament igual a l’actual, ni la nostra agricultura, per exemple”.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana