Agricultura ultima les bases que obren la porta per culminar la històrica concentració parcel·lària de Pego-Oliva després de cinquanta anys

La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica està a punt de concloure el document que conté les bases provisionals de la concentració parcel·lària a l’aiguamoll de Pego-Oliva.

Els treballs per a l’elaboració d’aquestes bases, que es van iniciar al març de 2019 i s’han centrat en una tasca d’investigació dirigida a aclarir la propietat de les parcel·les, obren la porta per a la culminació d’un llarg i històric procés de concentració parcel·lària que es va iniciar fa 50 anys i que s’ha vist sotmès a múltiples avatars.

El secretari autonòmic d’Agricultura, Roger Llanes, que acompanyat pel director general d’Agricultura, Antoni Quintana, s’ha reunit amb els responsables dels ajuntaments de Pego i Oliva, remarca que “amb la imminent aprovació i exposició pública de les bases vam començar a veure la llum a la fi d’un llarg túnel i si bé ara s’obrirà una fase d’al·legacions no és menys cert que es tracta d’un pas decisiu per poder resoldre un conflicte històric d’una vegada per totes “.

Efectivament, la concentració parcel·lària a la zona de Pego-Oliva es va iniciar el 1970 quan el ministeri d’Agricultura va declarar d’utilitat pública un perímetre comprès en el llavors vedat arrosser que incloïa els termes de les poblacions esmentades i que va donar peu a l’inici de diversos procediments que inicialment tenien per objecte transformar la marjal en una zona de cultiu hortícola mitjançant la concentració de parcel·les.

No obstant això, diversos esdeveniments i, sobretot, el creixent interès per la conservació de les zones humides va portar a la Generalitat a elaborar el 1994 la Llei d’Espais Protegits que va declarar la suspensió de la concentració parcel·lària a Pego-Oliva fins que no es dissenyés un pla d’ordenació dels recursos naturals.

Aquest pla es va materialitzar en 2004 mitjançant un decret de l’Consell que permetia el manteniment de les activitats agràries tradicionals, principalment les vinculades a l’cultiu de l’arròs a causa del seu interès ecològic, socioeconòmic i cultural, a el temps que fixava una zona especial de protecció de la zona humida on no estan permeses les pràctiques agrícoles.

El resultat va ser l’establiment de dues àrees, entre d’altres, clarament diferenciades al parc natural: una, la zona d’especial protecció i una altra, la zona arrossera. En ambdues la propietat segueix vigent com fa dècades, però no obstant això la realitat física i la de el propi cultiu presenten discordances que han generat no pocs problemes.

Un cop declarada la utilitat pública de la concentració parcel·lària mitjançant el Decret 6/2018 de el Consell i amb les ja al·ludides tasques de recerca d’aquestes propietats que concretaran en el document de bases, podrà aclarir el panorama, que juntament amb el futur projecte i acord , permetran completar la concentració parcel·lària amb totes les garanties jurídiques necessàries.

El perímetre d’aquesta concentració parcel·lària comprèn a hores d’ara una superfície de 886 hectàrees, de les quals 608 es troba a Pego i les 278 restants a Oliva. El nombre de parcel·les incloses en el procés s’eleva a 2.868 2.023 a Pego i 845 en Oliva-, mentre que el nombre de propietaris involucrats ascendeix a 916.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: