Ximo Puig valora la composició paritària de l’AVL
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha valorat el “moment decisiu” afrontat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a “reequilibrar la institució” i comptar amb una composició paritària, i ha assegurat que “està preparada per fer front als reptes que la nostra llengua afronta en un món comunicatiu canviant, complex i competitiu “.
Així ho ha manifestat durant la presa de possessió de les set noves acadèmiques de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, als quals els ha traslladat la seva esperança que contribueixin al fet que “es parli més, s’escrigui més i es pensi més en la nostra llengua” . A l’acte també han assistit el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzá.
Durant la seva intervenció, el president ha indicat que l’entrada de les noves acadèmiques, “de prestigi reconegut i unides per una profunda estima a l’valencià”, “reequilibra” l’acadèmia que, “des d’avui, es conjuga en futur, femení i plural” .
En aquest sentit, Puig ha valorat el procés “valent” emprès per l’AVL per a disposar d’una formació paritària, quan la institució es troba pròxima a celebrar els seus 20 anys d’existència com a màxima institució lingüística a la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, ha fet referència a la figura de Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora a qui l’AVL li ha dedicat un extens programa d’activitats com Escriptora de l’Any 2020-2021. El president ha assegurat que les noves acadèmiques “serien l’orgull” de Carmelina, que “es va mantenir fidel a la seva llengua en la llarga nit de l’franquisme”, i “reivindicar la genealogia femenina de les escriptores que li havien precedit, com Isabel de Villena o Maria de Castella “.
Les noves acadèmiques que han pres possessió en l’acte celebrat al Monestir de Sant Miquel dels Reis són Rosa Agost, Àngels Gregori, Maria Josep Marín, Sandra Montserrat, Maria Àngels Francès, Carme Manuel Cuenca i Vicenta Taxa, i destaquen en els àmbits de la traducció, la creació literària, la projecció internacional de la llengua, la didàctica, el diàleg intercultural, la gramàtica o els drets lingüístics.
Espai de retrobament
En el transcurs de l’acte, el cap de el Consell ha manifestat que “no hi ha llengües petites”, i que “cada llengua conté, expressa i transmet no sols una càrrega de memòria singular d’allò viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur” .
Així mateix, ha insistit que el valencià “és la nostra llengua”, i “mereix viure amb la mateixa normalitat que el castellà, sense fantasmes ni fanatismes, amb harmonia i naturalitat”.
Ximo Puig ha explicat que la riquesa lingüística, “és un valor afegit que tenim les valencianes i els valencians, i qüestionar-seria una actitud anacrònica i arrelada en la ignorància i la barbàrie”. De la mateixa manera, ha assegurat que “res que es realitzi” a la contra “perdura”, pel que ha advocat per seguir fent de l’valencià “un espai de retrobament.”
Finalment, ha reivindicat la necessitat que Europa defensi “les seves llengües, tradicions locals i autonomies socials”, assegurant que “morirà si no lluita per això”.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana