Ximo Puig reivindica l’obra de Francisco Brines com «els traços de la realitat que a la majoria ens costa reconèixer entre el soroll i la fúria del dia a dia»
Així s’ha expressat el cap de l’Consell després fer-li entrega «a un dels nostres més grans poetes» de l’Alta Distinció de la Generalitat, acordada pel ple de Consell el passat 7 d’octubre.
El president, que s’ha referit a Brines com «l’autor de la calma, la malenconia i la mirada elegíaca d’un passat que ni la poesia ni el record poden restituir», ha assenyalat que «el seu lleu exageració sempre ponderada» ha ajudat a els valencians a sortir «de la caverna més primària i superficial, més evanescent i efímera, per endinsar-nos en el transcendental».
«Els bons poetes ens permeten veure més clarament allò que passa desapercebut», ha destacat el president en l’acte, en què també han estat presents la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo i el president de Les Corts, Enric Morera.
Puig, que ha qualificat a Brines com «la veu que va definir a l’home com la res sent», ha explicat que el oliver és «l’escriptor de la serenitat i de la profunda Mediterrani que a través de Kavafis ens connecta amb el basament clàssic de la nostra cultura «.
Alta Distinció per la seva obra
D’aquesta manera, el poeta ha rebut el màxim guardó que atorga el Consell, i se suma a la resta de condecorats aquest any: el dissenyador Francis Montesinos, l’escriptora i editora Rosa Serrano i, a títol pòstum, Laura Pastor, integrant d’Els 10 d’Alaquàs ‘, els qui el van rebre a l’acte institucional de l’passat 9 d’octubre.
Així, el Consell reconeix el treball de l’autor oliver Francisco Brines Bañó, membre de l’ ‘Grup dels anys 50’ i considerat un dels poetes actuals amb més aroma elegíac en les seves obres.
Nascut el 1932 a la localitat de la Safor, pertany a la segona generació de poetes de la postguerra i destaca en la seva obra el to intimista i la constant reflexió sobre el pas de el temps, així com la nostàlgia de la infància lligada a la residència familiar d’Elca, on li ha estat concedida la distinció.
En el seu currículum consten nombrosos guardons, com el Premi Nacional de Crítica (1966); el Premi Nacional de Literatura (1986), el Premi Fastenrath, que concedeix la RAE (1995) o el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles pel conjunt de la seva obra poètica (1999). També ha rebut el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana (2010). Des de 2001 és membre de la Reial Acadèmia Espanyola.