Ximo Puig proposa estimular la iniciativa empresarial, millorar el finançament i reduir la burocràcia per posicionar la Comunitat Valenciana com a potència investigadora

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat estimular la iniciativa empresarial, millorar el finançament i reduir la burocràcia per posicionar la Comunitat Valenciana com una potència investigadora.

Així ho ha manifestat durant la seva intervenció a l’acte de proclamació de la 34 edició dels Premis Rei Jaume I, celebrat al Palau de la Generalitat i que ha comptat amb la participació com a jurats de més de 80 personalitats i experts en les diferents àrees de coneixement, entre els quals hi ha 20 premis Nobel.

El president ha assegurat que la Comunitat Valenciana ha adquirit un doble perfil com a potència turística i més recentment reindustrialitzadora, que la singularitza al conjunt d’Espanya, i ha mostrat la seva aposta per situar-la també com a potència investigadora ja que, segons ha assenyalat, la ciència és necessària per garantir la seguretat, el progrés, la competitivitat i l’avenç de la societat.

En aquest sentit, el cap del Consell ha destacat que la Comunitat Valenciana és el territori espanyol que més ha avançat en Innovació en els darrers 7 anys, com mostren els darrers rànquings oficials europeus en què la Comunitat ha escalat 29 llocs.

Tot i això, ha considerat necessari estimular la iniciativa empresarial per a la recerca a través de la compra pública d’innovació i el suport a les empreses perquè concorrin a missions d’R+D, millorar el finançament, participant en totes les convocatòries de fons europeus, i agilitzar la tramitació burocràtica en aquest àmbit.

Suport a les empreses valencianes

Durant la intervenció, el president ha anunciat que la Generalitat ajudarà les empreses valencianes a concórrer als 260 milions d’euros que el Ministeri de Ciència i Innovació destinarà al reforç de la R+D empresarial, a fi d’estimular la investigació privada.

Per fer-ho, l’Agència Valenciana de la Innovació farà un mapeig d’empreses valencianes que puguin concórrer a les vuit missions estratègiques que preveu la convocatòria d’ajudes per impulsar camps estratègics com l’autonomia energètica segura i sostenible, la reindustrialització, l’agroalimentació sostenible, els recursos minerals i materials estratègics per a la transició ecològica, o les noves tecnologies de salut, entre d’altres.

D’aquesta manera es pretén incentivar la investigació al sector privat on treballen tan sols el 18% dels investigadors, cosa que representa la meitat de la mitjana espanyola i 3 vegades menys que la mitjana europea.

Major finançament i reducció de la burocràcia

Pel que fa al finançament, Ximo Puig ha destacat que la inversió de la Generalitat en ciència i investigació s’ha triplicat en 7 anys, passant de 23 a 99 milions, i ha avançat que la Generalitat ja està participant en quatre dels plans complementaris de recerca conjunta en accions de R+D+i, aprovats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i que acudirà a totes les convocatòries de fons europeus en aquest àmbit.

Així mateix, s’ha referit a l’objectiu d'»alleugerir la burocràcia científica» a través del Pla Agilitza per a la Investigació a través del qual la Generalitat ha simplificant tràmits a les convocatòries, facilitant la justificació d’ajudes, i agilitzat subvencions de menor quantia.

El president ha assegurat que l’administració ha d’esdevenir accelerador de la ciència i de l’emprenedoria, així com de la transició energètica perquè, segons ha assenyalat, l’aposta per la innovació i la sostenibilitat permet «millorar la feina i protegir el planeta».

Aliança per feminitzar les cúpules de la investigació

En el transcurs de l’acte, el cap del Consell ha advocat per visibilitzar la feina de les dones investigadores i ha reclamat una aliança conjunta de la Generalitat, de les universitats i dels centres científics per «feminitzar més les cúpules de la investigació», atès que actualment el 79% de les investigadores no arriba a ocupar càrrecs de primer nivell a la universitat espanyola, cosa que ha qualificat de «derroche de talent i diversitat».

Finalment, ha apostat per incentivar el talent jove i continuar avançant en iniciatives com el Programa Investigo, que ha augmentat de 180 a 250 els investigadors menors de 30 anys, o el Programa Gen-T que ha contribuït a millorar l’estabilitat laboral d’aquest col·lectiu .

Persones premiades a l’edició de 2022

El jurat dels premis Rey Jaime I ha atorgat el premi a la categoria d’Economia a Marta Reynal-Querol, doctorada en Economia per la London School of Economics, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i directora de l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) de Barcelona, ​​per les seves contribucions als determinants dels conflictes bèl·lics, l’economia política i el desenvolupament econòmic utilitzant metodologies basades en experiències històriques i “big data”.

Així mateix, el jurat ha destacat la seva anàlisi al camp de l’economia política sobre la influència del capital humà dels líders polítics en el desenvolupament econòmic i la seva investigació recent sobre la importància del capital humà dels primers colonitzadors d’Amèrica Llatina i les seves institucions originals en l’explicació del desenvolupament econòmic, a més de la seva investigació actual sobre l’anàlisi del desenvolupament, els conflictes i la desigualtat usant tècniques d’aprenentatge automàtic.

A la categoria d’Emprenedoria, el guardó ha recaigut a Ángela Pérez Pérez, fundadora d’una de les primeres empreses biotecnològiques a Espanya i la primera dedicada al diagnòstic genètic humà Health in Code. El jurat ha destacat el perfil científic, les habilitats de gestió d’alt nivell, i el talent per a l’emprenedoria de la investigadora que amb 24 anys va decidir emprendre en l’àmbit de la biomedicina i l’estudi dels genomes complets, en un exemple clar de transferència coneixement al mercat. La seva empresa biotecnològica és especialista en medicina preventiva, personalitzada i de precisió, des del diagnòstic de qualsevol malaltia genètica que, al 99% dels casos, són malalties rares.

Montserrat Calleja Gómez ha estat distingida amb el premi a les Noves Tecnologies per la seva aplicació dels principals avenços de la investigació bàsica en física a les innovacions pràctiques al camp clínic, i en concret, pel seu treball sobre marcadors biomoleculars i sensors nanomecànics per a la detecció precoç de càncer i malalties infeccioses, així com la identificació de la resistència als antibiòtics, tots aquests grans reptes al camp de la salut humana. Calleja és doctora en Física i professora de recerca CSIC amb 15 patents registrades i més de 90 articles indexats, fundadora de les empreses tecnològiques Mecwins SA i Nanodreams SL.

En la modalitat de recerca bàsica ha estat premiada Jesús María Sanz Serna pels seus treballs pioners en anàlisi numèrica i les seves implicacions per a les matemàtiques i altres camps de la ciència. Catedràtic d’excel·lència a la Universitat Carlos III de Madrid, les seves contribucions principals combinen tècniques de la teoria de la probabilitat, l’estadística, l’optimització i la intel·ligència artificial. Sanz-Serna és llicenciat i doctor en matemàtiques per la Universitat de Valladolid i Màster en Ciències en Anàlisi Numèrica de la University of Dundee. Ha estat professor agregat a la Universitat del País Basc i catedràtic a la Universitat de Valladolid.

Així mateix, a Investigació Mèdica el guardó ha estat atorgat al professor Antonio de Lacy Fortuny, doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i actualment cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic de Barcelona, ​​per les seves aportacions en el tractament quirúrgic dels càncers, sobretot, els de tipus colorectal. Són rellevants les seves innovacions en cirurgies mínimament invasives, els desenvolupaments de noves tècniques i les demostracions amb assaigs dels avantatges de la cirurgia laparoscòpica. En aquest àmbit, ha desenvolupat un programa de formació en la tècnica sense precedents, i, amb la seva Advances in Surgery Channel, ha creat la plataforma mundial d’educació quirúrgica més gran.

Finalment, la distinció sobre Protecció del Medi Ambient ha estat per a Emilio Chuvieco Salinero, reconegut expert mundial en el camp de la teledetecció i la seva aplicació a la localització i l’observació d’incendis forestals. Llicenciat i doctorat en Geografia a la Universitat Complutense de Madrid, imparteix docència a la Universitat d’Alcalà, on lidera el Grup de Recerca en Teledetecció Ambiental. El seu treball ha estès l’aplicació de la geografia a l’anàlisi de la problemàtica complexa que relaciona el medi ambient i el desenvolupament humà, de gran importància per al disseny i l’establiment de mesures de prevenció d’incendis davant l’escalfament global.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana