Ximo Puig proposa concretar un pla de trasllat de seus institucionals, descentralitzar elements simbòlics i incorporar agents socials i ciutadania a una governança multinivell
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat de concretar un pla de trasllat de seus institucionals fora de la capital; descentralitzar elements simbòlics i incorporar a agents socials i ciutadania una governança multinivell per avançar cap a una Espanya “federal, cogovernada i polifònica”.
Així ho ha manifestat durant la seva intervenció a la clausura del seminari ‘Espanya Polifònica i Desconcentrada: un país amb forma de malla’ organitzat per la Càtedra Prospect Comunitat Valenciana, on ha defensat la «via valenciana» del diàleg i l’estabilitat i una «nova generació» de pactes territorials per aconseguir una Espanya «més forta, més unida i més cohesionada». A l’acte hi ha participat també el ministre d’Universitats, Joan Subirats.
En concret, el president ha assenyalat la necessitat de crear una «guia de criteris» per fer efectiva la deslocalització, també a l’interior de cada comunitat autònoma, com ja està fent la Generalitat amb un procés «inèdit» que contempla iniciatives com ubicar la seu de la Conselleria d’Innovació a Alacant; l’Agència Antidespoblament, a Castelló; l’Agència Valenciana del Territori, a Elx, ol’Agència de Protecció Ferroviària, a Torrent.
Així mateix, ha advocat per descentralitzar elements simbòlics, com la celebració de la Hispanitat a altres ciutats, i en aquest sentit ha proposat que debats electorals com els que organitza RTVE se celebrin no només a Madrid, sinó també a centres territorials com el de la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, considera necessari incorporar agents socials i ciutadania a un sistema de «governança multinivell», tal com es duu a terme a la Comunitat Valenciana, el resultat del qual ha estat el pacte Alcem-nos, amb agents socials, o el pla Vega Renhace, on hi ha participació ciutadana en les decisions.
Nova generació de pactes territorials
El president ha reivindicat una «nova generació» de pactes territorials per «avançar més ràpid» a l’aposta l'»Espanya d’Espanya» i afrontar els cinc desafiaments territorials existents, que, segons ha detallat, consisteixen a avançar cap a l’Espanya cogovernada, sense independentismes ni nacionalismes excloents; superar l’Espanya macrocefàlica del centralisme «ineficient»; aconseguir l’Espanya equitativa del finançament just i l’harmonia fiscal; atendre l’Espanya invisibilitzada, i «oxigenar» l’Espanya despoblada.
Sobre això, ha valorat les iniciatives del Govern d’Espanya per fer front a aquests desafiaments, com la governança multinivell que ha avançat a la pandèmia; la millora ‘de facto’ del finançament, malgrat la irrenunciabilitat a la reforma; l’obertura d’organismes fora de Madrid, com ara la Plataforma Turística a Benidorm; l’impuls al Corredor Mediterrani, o la visió territorial dels PERTE.
Via valenciana
Durant la seva intervenció, ha defensat la «via valenciana» per aconseguir una «Espanya d’Espanya més forta, més unida i més cohesionada», alhora que ha denunciat el fre a la convergència regional a què, segons la seva opinió, ha contribuït la «veu central omnímoda» amb «eco il·limitat per fer callar les veus de la diversitat».
El president ha assegurat que Espanya urgeix d’una reconnexió «econòmica, social i emocional», i ha posat com a exemple la situació assolida a la Comunitat Valenciana, on la fortalesa de les institucions públiques ha contribuït a obrir «vies de convergència regional».
En concret, Ximo Puig ha destacat que la Comunitat acaba de rebre la inversió industrial més gran de la història d’Espanya amb l’arribada de la gigafactoria de Volkswagen, a causa de l’esforç realitzat per comptar amb la connectivitat d’un port líder i del Corredor Mediterrani, per el factor humà de les millors universitats públiques, per l’estabilitat davant de la polarització, així com per l’agilitat d’una Administració que fa set anys que genera sòl per reindustrialitzar.
Finalment, ha insistit en la necessitat d’una Espanya «polifònica» en què es millorin les condicions de cada territori per «justícia constitucional, per eficiència per crear progrés general, i per riquesa cultural i sentimental».
Informació i Foto: Generalitat Valenciana