Ximo Puig proposa a Madrid una “via valenciana” d’acords territorials, energètics, de l’aigua i de l’ocupació

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat durant la seva intervenció per esmorzar informatiu Fòrum Europa celebrat a Madrid una “via valenciana” d’acords territorials, energètics, de l’aigua i per l’ocupació.

El president ha pronunciat la conferència ‘L’Espanya sense soroll’ i ha anunciat que la seva intervenció constitueix el primer dels actes programats amb motiu del “mes de la Comunitat Valenciana a Madrid” amb què es mostrarà una societat “oberta, innovadora, culta i d’avantguarda”, així com solidària, estable i “amb sentit comú”.

En el transcurs de l’acte, el cap del Consell ha reivindicat la “via valenciana” caracteritzada per l’estabilitat, que ha considerat com un “factor competitiu diferencial”, i ha proposat una segona generació de Pactes Autonòmics, després dels seus 40 anys de vigència, a fi de construir una Espanya “més justa, més equitativa, més unida”.

De la mateixa manera, ha reclamat més “lleialtat federal” per a Espanya, en què sigui compatible la defensa dels interessos de cada territori, amb la de la resta i amb la del conjunt d’Espanya, i ha animat a aprofitar l’oportunitat que suposa la superació progressiva de la pandèmia, i els fons europeus per a la transformació.

Durant la seva intervenció, Ximo Puig ha denunciat un electoralisme permanent, el curt termini i la deslleialtat institucional, i una comunicació dominada per l’exabrupte i que castiga l’argument, les conseqüències del qual són la incapacitat d’arribar a acords, la reculada del prestigi institucional i la desafecció ciutadana.

En aquest sentit, ha instat a posar remei a l’actual polarització existent que, segons ha assenyalat, té com a conseqüència que el 90% dels espanyols desconfia dels partits polítics, el 77% considera que el país està més dividit que fa 10 anys, i el 85% creu que el soroll de les notícies falses posen en perill la democràcia.

Finançament just i condonació del deute

D’altra banda, Ximo Puig ha instat el Partit Popular a sumar-se a un gran consens per poder canviar l’actual sistema de finançament autonòmic la reforma del qual ha qualificat d'”urgent i inajornable”, i ha reclamat un programa de condonació del deute de les comunitats de règim comú, generada com a conseqüència del infrafinançament, per tal de garantir la sostenibilitat de l’estat del benestar per a tots els espanyols.

En paral·lel, ha reivindicat una “cohesió coresponsable” a la fiscalitat, que eviti paradisos fiscals dins d’Espanya i una competència deslleial; i ha insistit en la idea de la desconcentració de les institucions de l’Estat, de manera que es reparteixi per tot el territori les “oportunitats” que generen, i com a exemple d’aquesta desconcentració s’ha referit a la Unió Europea, les institucions de la qual, òrgans i organismes es distribueixen entre 33 ciutats.

Aigua i Corredor Mediterrani

Pel que fa a la necessitat de garantir recursos hídrics, el president també ha reclamat un diàleg “ferm” i sense “guerres estèrils” per assolir nous pactes autonòmics al voltant de l’aigua per als regants de totes les conques, i en concret s’ha referit a la conca del Segura per a la qual ha exigit “aigua per sempre i a un preu assequible”.

De la mateixa manera, ha reivindicat “acords de país” per accelerar les infraestructures que, com el Corredor Mediterrani, “beneficien el conjunt d’Espanya”, i ha reclamat l’execució de les inversions previstes als pressupostos perquè aquest projecte “millorarà la competitivitat de l’economia i generarà més ocupació i més desenvolupament”, ha manifestat.

Pacte per l’energia

Un altre dels pactes reclamats pel cap del Consell ha estat l’energètic, per assolir una “sostenibilitat justa”, amb mesures com l’agilització de la instal·lació de renovables, tal com ja s’està fent a la Comunitat Valenciana.

En aquest sentit, ha sol·licitat el compromís de totes les administracions, empreses i consumidors per “accelerar tràmits, enderrocar barreres i compartir beneficis”, a fi d’assolir el 2033 l’autonomia energètica i la descarbonització d’Espanya, i ha apostat per un nou model productiu basat en la “reindustrialització avançada” perquè s’ha mostrat convençut de la compatibilitat entre creixement i sostenibilitat.

Així mateix, ha reclamat a les empreses energètiques la seva contribució a fer realitat el canvi i els ha instat a oferir una “resposta social”, atesa l’actual conjuntura d’inflació.

Sobre aquest darrer aspecte, ha recordat la resposta donada per la Comunitat Valenciana a través del Pla Reactiva, que contempla una baixada de taxes i preus públics, mesures com el metro gratis diumenge, i ajudes a empreses i autònoms per compensar la pujada de costos energètics.

Aliança per la feina

Ximo Puig també ha considerat necessària una aliança entre agents econòmics, socials i institucionals, que prioritzi la feina i aposti per la millora de les condicions laborals.

Sobre això ha assegurat que els drets laborals no constitueixen un fre a l’economia sinó un estímul a la productivitat, i ha instat a “igualar més les condicions de partida” amb la millor educació possible i amb un Estat social que impedeixi la cronificació de la pobresa i les desigualtats.

Sobre aquest tema, el president s’ha referit a la decisió del Govern d’Espanya de congelar els preus dels serveis de l’Imserso, cosa que perjudica el sector turístic de la Comunitat Valenciana, i l’ha instat a revisar-los perquè, segons ha assegurat, ” cal pagar pels serveis públics el que valen”.

Finalment, s’ha referit als resultats del diàleg social a la Comunitat Valenciana que han propiciat assolir la xifra més gran de persones treballant, haver duplicat la inversió estrangera respecte al període anterior, i incrementar el nombre d’afiliats a la Seguretat Social en 400.000 persones en els darrers set anys, davant dels 300.000 llocs de treball destruïts en els set anys anteriors.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana