Ximo Puig presenta la proposta d’Estratègia Valenciana per a la Recuperació amb 14 projectes tractors, valorats en 12.000 milions, per impulsar la renda, l’ocupació i el benestar a la Comunitat
El president de la Generalitat, Ximo Puig ha presentat la proposta d’Estratègia Valenciana per a la Recuperació (EVR) amb 14 projectes tractors, per valor de 12.000 milions d’euros, per impulsar la renda, l’ocupació i el benestar a la Comunitat Valenciana.
Segons el cap de Consell, el document de treball que s’ha presentat, «a més de donar una resposta medul·lar i immediata als reptes pendents», «a més de donar una resposta medul·lar i immediata als reptes pendents», s’estableix un «camí propi «per atendre» les singularitats, necessitats i aspiracions «de la Comunitat» davant els desafiaments de la pandèmia de COVID-19.
«Aquesta proposta d’estratègia, – ha afirmat Puig, és un començament, una operació dinàmica en permanent avaluació, a la qual se sumaran noves propostes i projectes» i, «en aquest moment de concreció», planteja 14 projectes «seleccionats des d’una doble perspectiva: la seva capacitat per captar fons en processos competitius i la seva potència per impulsar la renda i l’ocupació a curt, mitjà i llarg termini «.
Resiliència, sostenibilitat i digitalització
El president ha explicat en la seva intervenció que la distribució dels recursos per als projectes «respon a les prioritats europees i espanyoles: resiliència, sostenibilitat i digitalització». «Són actuacions, – ha prosseguit-, que promouen transformacions estructurals mitjançant l’impuls a la transició verda i digital i la recerca d’una recuperació intel·ligent, inclusiva i protectora».
Així, els projectes per a la transició ecològica aglutinen el 39,3% dels recursos, és a dir, gairebé 4.900 milions d’euros; les iniciatives enfocades a la transició digital reben el 29,1%, és a dir, més de 3.600 milions d’euros; les propostes per reforçar la cohesió social reben el 24%, és a dir, més de 2.800 milions d’euros, i els treballs destinats a ciència i coneixement absorbeixen el 7,6% de l’total, és a dir, al voltant de 900 milions d’euros.
14.000 milions d’euros en 3 anys
«La proposta d’Estratègia Valenciana per a la Recuperació -ha assenyalat Puig va més enllà dels fons Next Generation i contempla totes les línies d’actuació existents amb un objectiu: arribar a mobilitzar fins a 21.000 milions d’euros en el període 2021-2027».
Segons el president «dels 140.000 milions de fons europeus que rebrà Espanya en els propers 3 anys, la Comunitat Valenciana aspira a gestionar a l’almenys el 10%, és a dir 14.000 milions d’euros en 3 anys».
Davant «la magnitud d’aquesta mobilització de recursos per a la recuperació», el president ha reflexionat sobre el «repte majúscul» que suposa l’execució d’una quantitat cinc vegades superior a una cinquena part de el temps, en al·lusió als 2.900 milions d’euros procedents de fons estructurals europeus rebuts a la Comunitat Valenciana entre 2007 i 2020.
«Aquesta situació ens imposa un mandat crucial», ha asseverat Puig, que ha apel·lat a la unió doncs, segons ell, «no hi ha temps a malbaratar i no hi ha espai per partidismes o personalismes». «Dels gestors s’espera una gestió eficaç, àgil i coordinada, que transcendeixi velles barreres i que sigui capaç de crear futur», ha sentenciat.
14 projectes tractors
En la seva intervenció, el màxim responsable de l’executiu autonòmic ha desgranat els 14 projectes tractors, «transformadors i elegibles», que conformen la proposta d’Estratègia Valenciana per a la Recuperació (EVR).
Així el primer i el segon d’ells aborden la digitalització tant dels serveis públics com de el teixit productiu, amb especial atenció a l’educació digital, el govern intel·ligent, una justícia moderna i una sanitat digital avançada, en el primer dels àmbits i enfocada a sectors industrials i de serveis, a el sector agrari, a les empreses agroalimentàries, o l’aqüicultura en l’altre.
El tercer projecte busca reforçar la resiliència de el teixit productiu valencià mitjançant instruments financers que augmentin la competitivitat empresarial, ajudin a pal·liar l’excés d’endeutament i impulsin l’ecosistema emprenedor valencià i el ‘clúster’ industrial per a la salut.
La gestió eficient dels recursos hídrics i la protecció davant avingudes d’aigua, amb una intervenció integral en la gestió d’aigües residuals, actuacions sobre regadius, el projecte per salvar l’Albufera o el Pla Vega Renhace, queda contemplada en el quart projecte .
Els projectes cinquè, sisè i setè aborden temes com el despoblament rural i la preservació de la biodiversitat -amb iniciatives com el pacte pels boscos, i el programa d’infància i adolescència en el medi rural-, l’energia sostenible i l’arquitectura bioclimàtica i la sostenibilitat energètica
El vuitè projecte impulsa les infraestructures per a la competitivitat i la transició ecològica amb un pla per al transport públic per ferrocarril i transport interurbà, la potenciació d’infraestructures no motoritzades i una aposta per les electrogasolineras per fomentar la mobilitat sostenible.
En l’àmbit educatiu, el novè projecte se centra en l’educació i oportunitats per als joves amb el Pla Ariadna, amb línies com l’aposta per la FP, un pla de reforç de centres educatius en entorns socioeconòmics desfavorables, el reciclatge formatiu dels joves , el pla d’ocupació jove de Laboratori Formació per a la millora de l’ocupabilitat o el suport a la carrera professional de joves investigadors.
La desena proposta s’enfoca a l’avanç de el coneixement amb plans per al suport, la incorporació i retenció d’investigadors d’excel·lència en el sistema valencià d’I + D + I; amb programes per a la transferència de resultats d’investigació a les empreses, o amb l’Estratègia Valenciana d’Intel·ligència Artificial, entre d’altres aspectes.
La cura de persones queda comprès en l’onzè projecte amb actuacions tant d’ampliació i reforma de centres hospitalaris com de construcció, ampliació i reforma de centres d’atenció primària; un pla d’infraestructures de serveis socials 2020-2024, i un centre internacional d’envelliment.
La resta de projectes aborden la modernització de el sector turístic, amb plans de digitalització, intel·ligència turística i turisme accessible, entre d’altres; l’aposta per infraestructures clau com el desenvolupament urbanístic de l’àrea logística Parc Sagunt II o el pol econòmic a l’Aeroport de Castelló, i finalment, la incorporació de la visió de gènere a la societat i l’economia digital per reduir la bretxa de gènere en el entorn científic i tecnològic i per donar suport en habilitats digitals a dones en riscos d’exclusió.