Ximo Puig destaca que “recordar i honorar als que van lluitar pels nostres drets” és un “imperatiu ètic i un mandat legal” per reconèixer i reparar els fets

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat que “recordar i honorar als que van lluitar pels nostres drets” és un “imperatiu ètic i un mandat legal” dirigit a el coneixement i la reparació dels fets.

Així ho ha manifestat el president durant la seva intervenció en l’acte organitzat amb motiu del Dia de Record i Homenatge a les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, en què també ha participat la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.

En el transcurs de l’acte, el cap de el Consell ha descobert una placa commemorativa i ha assegurat que el port d’Alacant “va veure l’últim alè d’una República que va portar justícia i llibertat” i, per tant, “és el lloc on calia instal·lar aquest primer recordatori, a què seguiran molts més “.

El president ha recordat als 2.636 passatgers de l’vaixell mercant Stanbrook, que portés a terme l’última evacuació de refugiats republicans des del port d’Alacant el 28 de març de 1939, així com a les més de 15.000 persones que van quedar atrapades al port i “a les que els esperava l’exili, la mort, els camps de concentració i la dura repressió franquista”.

Per tot això ha assegurat que “més enllà de l’record, la nostra obligació és treballar perquè sentin orgull d’una democràcia per la qual tant van lluitar, van sofrir i van somiar”.

Així mateix, s’ha referit als “centenars de milers de morts a la guerra i en la duríssima postguerra”, i als centenars de milers de desapareguts, que situen Espanya en una “estadística vergonyosa” com el segon país de l’món amb més desapareguts , tan sols per darrere de Cambodja com a resultat de la dictadura de Pol Pot. I ha explicat que l’única manera d’enfrontar-se aquestes dades és “la que tenen els demòcrates, és a dir, la memòria per no oblidar el que ha passat, la veritat sense tergiversacions i la justícia per a reparar les ferides”.

Esperit demòcrata i actitud humanista

Ximo Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana compta, des 2017, amb una llei de memòria democràtica i per a la convivència, perquè “una societat decent no mira cap a un altre costat que no sigui el de les víctimes”.

I ha explicat que “no es pot canviar la història, però sí la memòria sobre el passat, a què hem de mirar de front, amb esperit demòcrata i actitud humanista”, afirmant que “la mirada a l’passat no busca revenja ni nostàlgia, sinó concòrdia i un millor futur “.

“La memòria ha de recordar-nos que el que ha passat es pot tornar a repetir i advertir-nos que ningú està vacunat contra el fanatisme, la discriminació i l’enfrontament”, ha manifestat.

Patriotisme cívic renovat

Durant la seva intervenció, el president ha fet referència a Max Aub, assegurant que va compondre l’obra més significativa sobre la Guerra Civil i que seguint la seva estela a ‘Laberint màgic’, “el nostre deure avui és reconstruir la memòria històrica”.

“I això – ha continuat- volem fer-ho mantenint 06:00 actituds: recordar els fets que van ocórrer; reconèixer la responsabilitat que, com a país, tenim davant la història; recuperar els desapareguts perquè les seves famílies puguin clausurar aquest buit immens; reparar a totes les víctimes; reconciliar les dues Espanyes de les quals parlava el poeta, i reforçar la democràcia “.

Finalment, el cap de el Consell ha llançat una advertència davant les “noves amenaces” que planen en forma de “polarització i el frontisme, soroll destructiu i l’ús de manera cínica de paraules com llibertat”, i ha assegurat que cal ” un patriotisme cívic renovat però inspirat en els valors més importants com la llibertat, la igualtat i la fraternitat “.

Nova imatge de la Memòria Democràtica

Per la seva banda, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo ha destacat que, amb la Llei de Memòria Democràtica de 2017, “el poble valencià es va dotar d’una eina decisiva per emprendre aquest treball de recuperació”.

Aquesta llei ha permès que “estiguem en disposició de fer un salt qualitatiu en la millora de la identificació de les restes òssies, així com que hàgim fet el primer pas en la creació d’un banc d’ADN que centralitzi totes les mostres genètiques”, ha dit.

Per a la consellera, “estem posant les ‘pedres de futura mirada’ de la llibertat que Miguel Hernández no va arribar a veure mai, una mirada a el futur que avui estrenem en part amb la nova imatge de la Memòria Democràtica Valenciana i que simbolitza, amb les dues mans aferrades, aquest treball conjunt, aquest esforç col·lectiu de desterrar per sempre l’oblit, l’amnèsia i la humiliació “.

Pérez Garijo ha assegurat que es tracta de la imatge “que portarem -ha indicat- als llocs de la memòria, la que ens guiarà pels itineraris i les rutes que ens permetran explicar ‘in situ’ què va passar, com i per què” , i que constitueix “un símbol que donarà sentit i cohesió” en els llibres, materials audiovisuals, exposicions, jornades i tot tipus de treballs culturals que parlen de la Memòria Democràtica Valenciana.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana