Ximo Puig anuncia la fi de les principals restriccions per la COVID-19 per impulsar la reactivació econòmica i consolidar un nou estat de benestar

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presentat durant la seva intervenció en el Debat de Política General de Les Corts les línies estratègiques en què se centrarà l’acció de el Consell per consolidar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació i enfortir l’estat de benestar valencià.

Entre les principals mesures que el Govern valencià posarà en marxa per transformar la Comunitat Valenciana, el president ha destacat l’aposta per la sostenibilitat a través d’un “Green Deal valencià”, el desenvolupament de el nou estat de benestar, la reactivació dels sectors productius i l’Estratègia d’Innovació i Digitalització.

Durant la seva intervenció, el cap de el Consell ha ofert tendir ponts amb un gran pacte d’unitat obert a tots per a la superació de la pandèmia, i ha agraït a la societat valenciana la seva resposta a la pandèmia, mostrant el seu convenciment que la “immensa fortalesa demostrada “permetrà” obrir un temps de creixement econòmic i de prosperitat social sense precedents “.

“Normalitat millorada”

El cap de el Consell ha anunciat la fi de les principals mesures restrictives acordat a la Mesa Interdepartamental per a la Prevenció i Actuació davant la COVID-19, celebrada aquest matí, i que estaran vigents fins al 9 d’octubre.

En concret, ha destacat que, en hostaleria i oci nocturn, s’amplien els aforaments a l’interior fins al 75%, així com el nombre màxim de persones per taula, que passa a ser de 10, i es permet l’ús de la barra per consumicions mentre es romangui assegut.

Els establiments hostalers podran tancar segons la llicència de cada local i els d’oci nocturn a les 5 del matí. A més, en aquests últims es permet el ball davant de el lloc preassignat.

Així mateix, s’elimina el nombre màxim de persones en esdeveniments esportius i en partits de lligues professionals de futbol i bàsquet decau el nombre màxim de persones espectadores, sent el límit el 40% de l’aforament en pavellons i el 60% en estadis a l’aire lliure; decauen també les restriccions en comerç, cinemes, teatres, auditoris, museus i biblioteques, així com en seus festeres.

Finalment, ha avançat que es van a iniciar els contacte amb el sector de l’oci i dels festivals per a l’exigència de l’ ‘passaport COVID’ de vacunació en actes massius.

recuperació econòmica

El president ha recordat a Les Corts a les 7.778 víctimes valencianes de l’coronavirus, sobre les quals ha assegurat que “sempre portarem en el record”, i ha destacat que, “gràcies a l’acció coresponsable” de la societat, a la Comunitat Valenciana es han salvat més vides i llocs de treball que en altres territoris.

El president ha manifestat que, tot i haver patit “la pitjor pandèmia de la història”, actualment hi ha 285.000 afiliats més a la Seguretat Social que el 2015, fet que suposa 3.350 nous llocs de treball cada mes i més de 100 a el dia.

De la mateixa manera, ha assenyalat que, en aquests sis anys de Govern, la Comunitat Valenciana és l’autonomia que més ha crescut en turisme (27%), en producció industrial (9,5%) i en exportacions (38%), i que està recuperant nivells previs a la pandèmia gràcies a “empresaris, autònoms i treballadors”, així com als ERTO, els ajuts de el Pla Resistir i “la confiança generada per una acció institucional que ha prioritzat el diàleg, el pacte i la gestió” .

En l’aposta per la recuperació, el president ha recordat que el 87% de la població valenciana ja té la pauta completa de dosis contra el coronavirus, el que converteix a la Comunitat Valenciana en una de les regions amb major percentatge de vacunació de l’món. Per això, ha avançat que a partir de demà cessarà l’activitat als centres de vacunació massiva “després d’haver complert la seva missió”.

21.200 milions per a la transformació de la Comunitat

El president ha destacat que la Comunitat Valenciana ja té assignats 21.200 milions d’euros fins a 2027 per emprendre els projectes que contribuiran a la recuperació valenciana.

En concret, ha explicat que 15.270 milions es rebran de el programa europeu Next Generation, 2.754.000 de el Marc Financer Plurianual europeu, 526 dels programes europeus en concurrència competitiva, i 2.650 milions de fons autonòmics i de l’Estat, el que ha assegurat que suposa rebre cinc vegades més recursos que els rebuts d’Europea en dècada i mitja.

‘Green Deal Valencià’

Respecte a la consecució de el primer dels objectiu transformadors, el ‘Green Deal Valencià’, el president ha anunciat sis actuacions, entre les quals destaca la recuperació ambiental de l’Albufera; la construcció de la gigafactoría de bateries; la rehabilitació de la xarxa de séquies i assarbs del Baix Segura, amb una inversió de 129 milions a partir de 2022; la construcció d’un corredor verd de 14 quilòmetres a l’àrea metropolitana de València que connectarà el Parc Natural de l’Riu Túria amb el Parc Natural de l’Albufera; la rehabilitació de 37 edificis públics i l’aposta per la mobilitat sostenible.

En concret, ha anunciat que el Govern d’Espanya ja ha donat el seu suport a el projecte per a la recuperació ambiental de l’Albufera, dotat amb 600 milions d’euros, així com a la Gigafactoría Element de fabricació de bateries i emmagatzematge d’energia impulsada per la Generalitat costat de Power Electronics, que permetrà crear 30.000 llocs de treball i eliminar 4,5 milions de tones de CO2.

Transferència de la gestió de Rodalies

Pel que fa a les actuacions per reduir les emissions i potenciar el transport públic, el president ha anunciat que el Consell va a sol·licitar formalment, abans que finalitzi 2021, la transferència de la gestió de l’servei de Rodalies a la Generalitat, amb la garantia de els recursos humans, materials i financers, i per tal de millorar aquest servei.

De la mateixa manera, el responsable de el Consell ha anunciat un nou model de transport a demanda per als veïns i veïnes de les comarques en despoblació, que es sol·licitarà amb un dia d’antelació per telèfon o APP, i es posarà en marxa el 2022.

D’altra banda, ha destacat la construcció de tres noves línies de tramvia a València, amb una inversió de 65 milions; el projecte de construcció per a la connexió de l’TRAM amb Sant Joan d’Alacant i Mutxamel, i l’estació intermodal d’Alacant per 75 milions. Pel que fa a les noves actuacions a Castelló contemplen emprendre el Bulevard de la Plana i la Ronda de Castelló per 40 milions, i el pla de millora de freqüències de Metrovalencia, dotat amb 235 milions, que començarà el proper any.

Nou estat de benestar

El cap de el Consell ha assegurat que el nou estat de benestar s’assenta sobre els pilars de la sanitat, l’educació, l’atenció social, el dret a un habitatge digne i la modernització de la justícia.

Entre les principals novetats en matèria sanitària, ha assenyalat el restabliment de l’atenció presencial a tots els centres de salut i d’especialitats a partir de el 4 d’octubre, així com l’activació d’un pla urgent per a l’atenció en salut mental de la infància i la joventut amb la contractació de 69 professionals i 3 hospitals de dia, que s’ampliarà amb el reforç de 270 professionals i 10 hospitals de dia.

Així mateix, entre les actuacions per al “desenvolupament de el nou estat de benestar”, el cap de l’Consell s’ha referit als 658 milions d’euros que entre 2021 i 2023 s’invertiran per continuar amb el Pla d’Infraestructures Sanitàries Crèixer +, i ha avançat que abans que finalitzi l’any presentarà el proper model organitzatiu de sistema sanitari públic articulat a través d’el nou Servei Valencià de Salut

Nou pla Edificant i pla estratègic d’impuls a la FP

Pel que fa a Educació, ha assenyalat que es va a ampliar amb 700 milions d’euros el Pla Edificant fins 2027, la qual cosa permetrà que quan acabi la legislatura ja no existeixin “barracons cronificats”.

També en matèria educativa, ha anunciat la universalització de l’educació de 2 a 3 anys abans que acabi la legislatura, el que suposarà que tots els menors d’aquesta edat tindran una plaça escolar gratuïta, i seguir avançant en l’escolarització dels menors de 1 i 2 anys mitjançant la concessió de 61 milions d’euros a través de el bo infantil.

Les iniciatives en aquest àmbit es completaran amb la posada en marxa d’un Pla Estratègic d’Impuls a la Formació Professional, dotat el primer any amb 31 milions d’euros per a “garantir ocupació de qualitat per als joves i reforçar la capacitat productiva de les empreses” .

Finalment, el president ha mostrat el seu compromís de dotar les universitats valencianes d’un “horitzó estable” per al seu finançament al llarg d’aquest curs.

Nou pla Edificant i pla estratègic d’impuls a la FP

Pel que fa a Educació, ha assenyalat que es va a ampliar amb 700 milions d’euros el Pla Edificant fins 2027, la qual cosa permetrà que quan acabi la legislatura ja no existeixin “barracons cronificats”.

També en matèria educativa, ha anunciat la universalització de l’educació de 2 a 3 anys abans que acabi la legislatura, el que suposarà que tots els menors d’aquesta edat tindran una plaça escolar gratuïta, i seguir avançant en l’escolarització dels menors de 1 i 2 anys mitjançant la concessió de 61 milions d’euros a través de el bo infantil.

Les iniciatives en aquest àmbit es completaran amb la posada en marxa d’un Pla Estratègic d’Impuls a la Formació Professional, dotat el primer any amb 31 milions d’euros per a “garantir ocupació de qualitat per als joves i reforçar la capacitat productiva de les empreses” .

Finalment, el president ha mostrat el seu compromís de dotar les universitats valencianes d’un “horitzó estable” per al seu finançament al llarg d’aquest curs.

Nou pla Edificant i pla estratègic d’impuls a la FP

Pel que fa a Educació, ha assenyalat que es va a ampliar amb 700 milions d’euros el Pla Edificant fins 2027, la qual cosa permetrà que quan acabi la legislatura ja no existeixin “barracons cronificats”.

També en matèria educativa, ha anunciat la universalització de l’educació de 2 a 3 anys abans que acabi la legislatura, el que suposarà que tots els menors d’aquesta edat tindran una plaça escolar gratuïta, i seguir avançant en l’escolarització dels menors de 1 i 2 anys mitjançant la concessió de 61 milions d’euros a través de el bo infantil.

Les iniciatives en aquest àmbit es completaran amb la posada en marxa d’un Pla Estratègic d’Impuls a la Formació Professional, dotat el primer any amb 31 milions d’euros per a “garantir ocupació de qualitat per als joves i reforçar la capacitat productiva de les empreses” .

Finalment, el president ha mostrat el seu compromís de dotar les universitats valencianes d’un “horitzó estable” per al seu finançament al llarg d’aquest curs.

Pla Convivint d’Infraestructures Socials

En el transcurs de la seva intervenció, Puig ha destacat la inversió de 560 milions que es realitzarà en els pròxim quatre anys a través de el Pla Convivint d’Infraestructures Socials per executar 247 noves actuacions en centres socials destinats a gent gran, amb diverses funcional, amb malalties mentals, per a nens i adolescents vulnerables i per a dones víctimes de violència masclista, que permetrà habilitar 6.600 noves places públiques assistencials.

De la mateixa manera, ha assenyalat la “obligació primordial” de corregir les injustícies per raó de gènere i per això ha avançat la posada en marxa el Programa Alba, d’atenció a les víctimes d’explotació en àmbits de prostitució o tracta; el reforç dels Centres Dona 24 Hores; així com l’activació de les oficines de denúncia i assistència a les víctimes de violència de gènere a Alacant i Castelló.

En aquest sentit, el president ha avançat el propòsit de crear una llei valenciana d’Igualtat, una llei d’Accessibilitat Universal i Inclusiva i una tercera sobre Diversitat Familiar, així com posar en marxa una Estratègia d’Acompanyament enfront de la Soledat No desitjada, que fomentarà el voluntariat de la joventut per convertir els grans sense companyia a mentors de joves amb problemes emocionals i socials.

Sobre el quart pilar de el nou estat de benestar, el president ha anunciat que la Generalitat impulsarà un pla per construir 2.457 habitatges públics destinats a l’lloguer assequible, el que ha qualificat com una “gran operació de col·laboració publicoprivada” que comportarà una inversió de 294 milions d’euros i impulsarà el sector de la construcció.

Modernització de la justícia

Sobre la modernització de la justícia, Puig ha ressaltat que, fins l’any 2023, el Pla d’Infraestructures Judicials preveu la inversió de 280 milions d’euros per a la construcció i millora d’edificis; i s’ha referit a el Pla d’Eficiència Energètica, així com a el Pla de digitalització de la Justícia Valenciana que avançarà l’arribada de l’expedient electrònic.

Finalment ha anunciat la creació de les Oficines d’Ajuda per a la Segona Oportunitat, que estaran ubicades a les principals seus judicials i que atendran les persones, autònoms i pimes perquè puguin superar una situació d’insolvència i començar un nou projecte.

Al llarg de la seva compareixença, el president ha demanat a la Cambra el reconeixement als funcionaris i funcionàries públics, com ara personal sanitari, docent i de l’Administració, pel seu esforç realitzat durant la pandèmia, i ha mostrat el propòsit de el nou estat de benestar de millorar el servei públic i augmentar la seva eficiència.

Finalment, ha anunciat el Pla Gen Digital 2025 dotat amb 1.000 milions d’euros per accelerar la digitalització de l’Administració, i la qualificació a partir de l’1 de gener com projectes d’interès prioritari a la Comunitat Valenciana les iniciatives finançades pel Mecanisme de recuperació i Resiliència, per agilitzar els tràmits administratius i cooperar amb les entitats locals.

Reactivació dels sectors productius

Respecte de la reactivació dels sectors productius, el president s’ha referit a el desplegament de el Pla Estratègic de la Indústria Valenciana, amb 140 milions en ajudes a pimes industrials en 4 anys, l’impuls dels centres tecnològics, que han passat d’arrossegar un deute de 40 milions el 2014, a estar sanejats i rebre 50 milions a l’any; i a la reconstrucció de la Xarxa Exterior per a la Internacionalització de les empreses.

A més ha destacat l’estratègia de suport a el sector industrial de la mà de Brussel·les en matèries com la negociació per reduir els aranzels dels EUA a l’calçat, aconseguir una producció més sostenible de el sector ceràmic que no repercuteixi en la seva competitivitat, i la col·laboració amb el sector tèxtil per a la seva adaptació a la nova legislació europea.

Sobre el sector de l’turisme, el president ha anunciat que es va a duplicar el suport de la Generalitat a aquest sector amb mesures com l’ampliació de l’Bono Turístic, per al que s’ha previst destinar 15 milions d’euros a partir de gener de 2022 .

Pel que fa a l’agricultura, Ximo Puig ha mostrat l’aposta de l’Consell per la reutilització d’aigües, amb projectes com el Pla Integral per a Alacant que permetrà aprofitar 18 hectòmetres cúbics per als regants; la creació d’un Front Citrícola Valencià a Brussel·les, per protegir aquest sector de la competència deslleial d’alguns acords comercials; i la lluita contra plagues com la Xylella i el cotonet, amb una inversió rècord a Espanya de 26 milions en sanitat vegetal i l’impuls de la bioplanta de Caudete per convertir-la en un Centre refrente en Lluita Biològica.

Transvasament Tajo-Segura “irrenunciable”

El president també ha reiterat la irrenunciabilitat de el transvasament Tajo-Segura, insistint en la necessitat que els regants “tinguin garantida en el futur la mateixa aigua i a mateix preu” per poder disposar d ‘ “aigua per sempre”.

Sobre la lluita contra la despoblació, el president ha destacat que segueix sent “focus de reequilibri i cohesió territorial”, i ha anunciat que el Consell promourà aquest any una Llei Integral de Lluita contra la Despoblació a la CV amb mesures de discriminació positiva per els municipis en despoblació.

Ximo Puig també s’ha referit a el suport a el comerç a través de l’Bono Comerç, dotat amb 5 milions en ajudes complementades amb altres 5 milions que seran aportats pels ajuntaments, i que en 2022 es duplicaran perquè el petit comerç rebi un total de 20 milions d’euros de les administracions públiques.

D’altra banda, ha assenyalat que el nou Pla cultural estratègic valencià per 2021-2023 contractarà un miler de professionals de la Cultura durant un any, a través d’ajuntaments i mancomunitats, per a la creació, la didàctica i la mediació cultural, el que suposarà entre altres aspectes obrir una oportunitat per al sector audiovisual.

Plans d’ocupació Avalem Dones i Patrimoni i Pla Ariadna

Durant el debat de política general, el president ha presentat dos nous plans per al foment de l’ocupació dirigits als sectors més febles davant la recuperació. En concret “Avalem Dones” rebrà una inversió de 40 milions i beneficiarà 32.000 dones valencianes per fomentar la contractació de dones en treballs en què la població femenina està infrarepresentada, o per a desenvolupar plans d’ocupació en municipis en despoblació, formació en competències digitals en l’àmbit rural, o donar suport a la inserció de víctimes de violència masclista, entre altres actuacions.

A més, Avalem Patrimoni estarà dotat amb 5 milions d’euros i permetrà que els ajuntaments contractin, durant un any, a personal destinat a la conservació dels Béns d’Interès Cultural de titularitat pública.

Així mateix, el president ha anunciat una inversió de 1.786 milions d’euros finançats amb fons europeus i recursos de la Generalitat, entre 2021 i 2027 per al Pla Ariadna per a programes d’ocupació juvenil, accés a l’lloguer, pla de xoc en salut mental i promoció de l’ esport, i per a Formació Professional, entre d’altres qüestions.

Corredor Mediterrani i Parc Sagunt

Durant la seva intervenció, Puig s’ha referit a l’objectiu crucial d’accelerar els terminis de l’Corredor Mediterrani, i ha destacat l’avanç que ha experimentat aquesta infraestructura des de l’arribada de l’actual Govern central a 2018, tot i que “insuficient per al Consell” que espera el seu impuls definitiva mitjançant els fons europeus.

A més ha al·ludit a altres dues grans infraestructures que generen “ocupació i prosperitat industrial”, com Parc Sagunt, recentment reconvertit en Espais Econòmics Empresarials, per traslladar aquest model reeixit de gestió a altres parcs empresarials; i l’aeroport de Castelló, on l’any que donarà cominezo la fase d’execució en 2,2 milions de metres quadrats de sòl industrial i logístic.

Projectes Estratègics per a la Recuperació

D’altra banda, s’ha referit als Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (pertan) que impulsa el Govern, com acceleradors de la indústria valenciana, atès que permetran la diversificació i s’enfortiran els sectors tradicionals amb processos més sostenibles i digitalitzats.

I ha esmentat els 5 iniciatives de col·laboració publicoprivada amb les quals es pretén accedir a aquests projectes estratègics, com ara la posada en marxa al port d’Alacant i a Elx de dos centres de proves dins del perte de Vehicles Connectats i Autònoms; el desenvolupament de grans consorcis per accelerar la transformació de la cadena de valor i impulsar la competitivitat de el sector agroindustrial; l’impuls a un projecte de desenvolupament i producció de petits satèl·lits i 2 clústers a Castelló i València; la creació de laboratoris sectorials i plans de formació en ciberseguretat.

De la mateixa manera ha destacat la instal·lació a València, de la mà de l’CSIC i la Politècnica a València, del primer HUB de recerca sobre Hidrogen Verd, amb una inversió inicial ja aprovada de 9 milions.

Finalment, el president ha destacat que el Govern ha atès la petició valenciana per proposar PERTES autonòmics, i ha avançat que el sector ceràmic, fonamental per a Castelló, serà un dels projectors tractors que la Comunitat Valenciana va a presentar a Govern.

Estratègia d’Innovació

El cap de el Consell ha assenyalat que l’aposta per la innovació permetrà valoritzar els sectors tradicionals; descentralitzar l’accés a la innovació, i convertir el públic en dinamitzador d’innovació, i ha avançat tres grans projectes innovadors que la Generalitat va desplegar: l’Estratègia Data Center, l’extensió de Districte Digital a tota la Comunitat Valenciana i la nova Fundació de investigació d’Excel·lència (valer), situada a Castelló.

Respecte de l’Estratègia Data Center, dotada amb 160 milions, ha explicat que permetrà convertir la Comunitat Valenciana en un gran banc per emmagatzemar dades i situar-la al radar de les multinacionals.

En aquest sentit ha anunciat que l’empresa la tecnològica Net Hits va impulsar el major Centre de Dades de la Comunitat Valenciana amb una inversió confirmada de 241 milions i la creació de 1.200 llocs de treball, que donarà servei a Europa a una multinacional nord-americana de l’ sector audiovisual.

Sobre l’extensió de Districte Digital a la resta de la Comunitat Valenciana, Puig ha anunciat la instal·lació -entre 2022 i 2023- de 6 clústers innovadors a partir de la iniciativa privada: a Benidorm, sobre turisme; al Baix Segura, sobre canvi climàtic i els seus efectes; a Gandia, sobre Salut; a València, sobre ciutats intel·ligents; a Castelló, sobre transició energètica, ia l’interior de Castelló, sobre la despoblació.

A més, ha destacat l’obertura d’un edifici per estendre Districte Digital a València; la creació a Elx d’un polígon digital al voltant de la Fira que albergarà el Centre d’Investigació de l’Envelliment; i l’adaptació a Alacant de dos estudis de Ciutat de la Llum per l’Acadèmia 42 de Telefónica.

Finalment, ha assenyalat que Districte Digital tindrà seus a totes les ciutats de més de 50.000 habitants i tindrà presència en totes les comarques per ajudar a la digitalització de 100.000 empreses valencianes.

Nou model de finançament inajornable

El president ha volgut finalitzar la seva intervenció reiterant la urgència de propiciar una Espanya amb una “finançament just, més sensible amb la diversitat; compromesa amb la cogobernanza; superadora d’estructures radials; amb el sector públic descentralitzat i amb joc net fiscal”.

En aquest sentit, ha considerat com inajornable una solució estructural a l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana, recordant el mateix temps la “sensibilitat” de l’actual Govern d’Espanya que ha millorat la situació valenciana en qüestions concretes com el repartiment de Fons COVID atenció a l’ criteri poblacional; destinant per primera vegada el 10% d’inversió dels pressupostos generals de l’Estat a el territori valencià; o condonant el deute de 400 milions d’euros de la Marina.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: