XATS POSA EL FOCAMENT A LA SALUT MENTAL DES DEL DISCURS «HABITABLE» DE LA CULTURA: «ESTEM AQUÍ PER SENTIR-NOS ESTIMATS»
El Complex Cultural La Petxina de València ha acollit aquesta tarda la jornada inaugural de XATS, una iniciativa que cerca visibilitzar la salut mental a través de la cultura mitjançant trobades entre reconeguts professionals clínics i representants de l’àmbit artístic.
La primera xerrada ha tingut com a protagonistes el filòsof José Antonio Marina i l’escriptor Máximo Huerta, sota el títol de «El viatge de les nostres vides» i amb l’evolució de la ment al llarg de les diferents etapes de la vida com a eix central. Moderada per la periodista Clara Castelló, la trobada ha permès als assistents conèixer les impressions de dos referents de cada àmbit al voltant de les transformacions del cervell i la seva relació amb el benestar emocional.
«Una de les nostres grans pors de l’ésser humà és ser insignificant, pensar que no podem fer res per nosaltres mateixos», ha afirmat Marina durant la seva intervenció. «L’ancianitat té un talent i una intel·ligència especial que mereixen ser estudiats. Els hem d’ensenyar a jugar bé amb les cartes que tenen, encara que ja no siguin les millors». Per a Máximo Huerta, que a la seva novel·la «La mare està adormida» aborda les cures de la gent gran des de la pròpia experiència amb la seva mare, «no és el mateix cuidar a gent gran que a nens, perquè els devem un respecte, una privadesa digna d’algú que ja ha viscut moltíssimes coses. En certa manera, començar a cuidar és començar a acomiadar-se, i això és una cosa que vaig descobrir amb la novel·la”.
«Ens espanta més el que és imprevisible que el que és irremeiable», ha afegit José Antonio Marina sobre el procés de dol i l’assimilació de l’absència d’una altra persona. «La natura és molt sàvia i, d’alguna manera, sap reajustar la pèrdua encara que sembli que no la podem superar». En opinió d’Huerta, «Tots estem aquí perquè ens vulguin, per sentir-nos importants per a algú. La cultura ens pot ajudar a comprendre això; no cura, però ho fa tot més habitable».
A continuació, la psicòloga Marta Martínez Novoa i l’escriptora i professora Susana Fortes han dialogat al voltant dels canvis dels vincles afectius amb el pas dels anys, en una trobada moderada per Alba Requejo i titulada «Res és per sempre». «Tots heretem tempestes, o almenys xàfecs petits, perquè molts dels nostres avantpassats no van poder rebre una educació emocional i van arrossegar les seves pròpies ferides de l’ànima», ha indicat Martínez Novoa. Per la seva banda, Susana Fortes ha destacat el paper singular que té la ficció a l’hora d’avortar aquestes qüestions: «L’amor, l’afecte o les relacions són a les novel·les, però la seva finalitat és acompanyar-nos, no establir una doctrina. Això no implica que no puguem defensar un punt de vista des de la ficció: el lector només hi pot arribar si vol, sense imposicions».
Les dues autores han destacat, a més, que «la família perfecta no existeix, i si fos així, no ens interessa en absolut»