Voro (tecnic del Valencia CF) “Com a punt d’inflexió per als pròxims partits necessitem guanyar al Valladolid”

En la prèvia de el partit davant el Reial Valladolid, Voro ha atès els mitjans de comunicació de forma telemàtica:

Què partit espera davant el Valladolid, davant un rival pràcticament salvat?

Que tingui la permanència no és un indicatiu que el partit hagi de ser fàcil, el Valladolid és un equip que funciona tot al voltant de la seva organització defensiva, aquest aspecte el treballa molt bé amb el seu entrenador, amb el qual porten dos anys i mig des que van pujar de Segona amb gran èxit. És un rival que encaixa pocs gols, en els darrers 7 partits ha encaixat quatre gols, quan recupera la pilota ocupa els espais ràpidament. És un rival que et fa el partit molt complicat, va empatar davant el Sevilla, va perdre contra l’Atlètic a última hora. Esperem un rival organitzat defensivament, no tindrem espais, que ens buscarà les esquenes, serà complicat i encaixa pocs gols. En l’única sessió d’entrenament entre el partit de Granada i aquest, intentarem treballar en com neutralitzar aquestes coses bones que fan ells per guanyar el partit, i esperem que ens doni per aconseguir-ho.

Abans de parlar d’objectius, va fer èmfasi en recuperar els jugadors anímicament i davant el Granada CF va aconseguir capgirar el marcador, que a la fi va empatar. Quin és el principal objectiu contra el Valladolid? Seria eradicar aquests errors que té defensivament en els trams finals?

En els últims tres partits hem encaixat dos gols per partit, i si volem estar més a prop de guanyar hem de millorar en aquest aspecte. Davant l’Athletic i el Granada es van cometre errors, que estan en el futbol, ​​però d’alguna manera hem de tancar això per estar més a prop de guanyar i ser més competitiu. A el principi fugia de parlar d’objectius perquè per a mi, el més important, a més de recuperar els jugadors, és que l’equip estigués en el terreny de joc sempre amb opcions de poder guanyar el partit.

Aquest era l’objectiu pel qual un equip, en una situació com la que està, necessita ser la primera pedra per aconseguir altres coses, i si no parlava d’objectius clars, de Champions o d’Europa League, era perquè considero que, a curt termini i després de el moment de l’equip, abans hi ha un punt d’inflexió molt clar i necessari per a poder millorar, sumar punts i buscar l’objectiu que ens doni. No és per defugir ni afrontar aquest objectiu, que per descomptat, hem d’intentar aconseguir.

La realitat és que la Champions està molt lluny, ¿té la sensació que en el partit contra el Valladolid ja no hi ha marge d’error? ¿Si no guanya s’escapa l’Europa League?

Anem a veure, queden quatre partits només i demà [davant el Valladolid] necessitem guanyar, més que res perquè l’equip està a prop i com a punt d’inflexió per als pròxims partits cal guanyar. Això ja ens porta a estar més a prop de poder ser a l’Europa League. I en cas contrari, veurem on som, tampoc a hores d’ara, el nostre pensament està en que anem a perdre, treballarem el partit sabent la importància de la mateixa i el rival que tenim, tot i que tenim poc temps, que també és la desgràcia i optimistes en que estem en el camí.

A Granada millorem, això és una realitat, anímicament l’equip va estar ficat, va aconseguir donar-li la volta a el marcador, després d’empatar i després de posar-nos per davant en el marcador, ara s’aprecia molt bé a el no haver públic, els crits de suport, tot el món avisava el company, tothom defensava … hi havia una complicitat que és el mínim que l’equip ha de tenir per competir, mantenir-se en el partit i poder fins i tot fer el 1-3, que el vam tenir. Després a la fin, és veritat que vam tenir un error que hem de corregir a la barrera i se’ns va tot a l’trast, quan hauria estat magnífic per a l’equip aconseguir aquests dos punts que se’ns van escapar. Però estem, aquesta és la realitat. Ara tenim un altre partit diferent i no veig una altra que treballar això i insistir, als futbolistes els veig ficats, estem en el camí, però és veritat que cada vegada queden menys partits.

L’entrenador de l’Llevant, Paco López, va dir que un dels seus reptes és quedar per davant de l’València CF en la classificació, ¿els motiva això perquè no passi?

Nosaltres ens centrem en el nostre i la nostra motivació és guanyar demà [a l’Valladolid]. Entenc que tothom busquem motivar els jugadors per aconseguir el màxim rendiment, el veig lògic i normal. Nosaltres ens centrem en el nostre, que és, després d’haver millorat en l’últim partit en què vam estar prop de guanyar, en aquest moment necessitem guanyar i seguir millorant. Si seguim millorant estarem més a prop de la victòria, això és el que ens ocupa. ¿La resta? Tampoc entraré a valorar-ho, són coses normals que els entrenadors busquem per motivar els jugadors per objectius.

Com s’ha trobat físicament a l’equip? Com està Parejo física i anímicament?

Pel que fa a l’aspecte físic en general, la relació causa-efecte que l’equip no treu resultats positius perquè físicament està malament o menys bé, no ho comparteixo. L’important en un equip quan hi ha il·lusió per aconseguir alguna cosa, que les coses van bé, tot el que fa falta perquè un pugui rendir més, quan estàs en aquesta dinàmica, el cansament és secundari. Sempre parlant d’una preparació correcta i adequada per a un equip professional, que ho donem per sabut, perquè el nivell dels professionals que treballen en aquesta parcel·la és bo. Per tant, el fet de tenir més condició física, sí que podem veure en aquests partits de calor i acumulació de partits que es juguen cada tres dies, físicament és un punt important i nosaltres, de fet, fem canvis en el partit per donar entrada a gent de refresc i cal, de fet, estan decidint molts partits.

Respecte a Parejo, té una capacitat per a jugar molts partits, no es lesiona, és important en l’equip i en funció de cada partit té una participació més activa o menys perquè igual l’equip té més o menys la pilota. No anem a centralitzar-ho tot en un futbolista, mirem el tot i Parejo és un jugador que et dóna moltes coses amb pilota, aquesta pausa que l’equip també necessita, i està igual de cansant que la gent que juga molts minuts, però és normal, jugues un partit cada tres dies i és lògic.

Al València CF hi ha un treball seu amb els jugadors, que és acabar la temporada, però hi ha molta informació al voltant de futur imminent amb noms d’entrenadors, projecte de club. ¿Es pot aïllar la plantilla d’aquest soroll?

No veig que la plantilla això sigui un problema, els futbolistes estan acostumats i saben el que passa en l’ambient quan les coses van bé, quan van millor o quan van pitjor. És una cosa normal i natural. Sí destacaria que els jugadors els veig bé, centrats i estan en el que han d’estar, la nostra feina és fer-los veure que aquest és el camí. No podem anar més enllà, no puc calibrar fins a quin punt si això descentra o no, és una incògnita. Ens hem de agafar a la millora que hem vist en els futbolistes, el jugador entrena, juga i a la fi de la temporada cadascun prendrà les decisions, millor per a ell, el club les seves, aquests són altres coses que jo no arribo, perquè quan acabi l’últim partit deixo de ser l’entrenador i deixo de tenir competències en temes esportius per tornar a passar al meu anterior funció.

Informació i Foto: Valencia CF

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: