Voro González (tecnic del Valencia CF) analitza el partit disputat a Girona

L’entrenador del València CF, Voro González, ha analitzat el compromís de la jornada 20 de LaLiga a la visita a Montilivi i la derrota 1-0 davant el Girona FC.

El tècnic de l’Alcúdia ha reconegut la dificultat de la situació i la necessitat d’assumir-la com més aviat millor, fer un pas endavant jugadors i cos tècnic per poder donar-li la volta.

Partit

Des del primer moment que el club decideix que sóc aquí em poso a treballar amb el meu cos tècnic per cercar solucions. Necessitem créixer des de la consistència defensiva. En aquest sentit hem treballat. Contra el Reial Madrid a casa seva la vam mantenir la primera part i aquest era el camí. Avui ho hem intentat també, a la primera part hem intentat concedir poc, però ens han creat ocasions i nosaltres n’hem tingut alguna. A la segona part el Girona sí que ha tingut més i ha estat superior sobretot després de posar-se per davant i haver d’arriscar més nosaltres. Ho hem intentat canviant de sistema, però no ha pogut ser.

Reacció

El que hem treballat i el que veig és que els jugadors volen. Intentem estar més organitzats. Això és un procés i fa pocs dies. No són excuses, és la realitat. Hem de créixer des d’aquesta parcel·la defensiva i és veritat que portem dues derrotes seguides i estem en una situació difícil que hem de trobar el camí. Crec que el camí és aquest. Queda 18 partits i no ens podem rendir. La setmana que ve la tenim neta sense partits. Cada cop la situació en més difícil, però ens queda molt de temps i una realitat: hem de canviar i sobretot guanyar.

Forces

Em veig amb forces de treballar allò que jo crec que l’equip necessita. I en aquest camí estic, des de la responsabilitat. Aquest és el camí. Fa poc temps, és una realitat. Portem 10 partits en 35 dies. Abans de l’aturada del Mundial pensàvem a Europa i la realitat ens ha portat a un altre lloc. I això cal assimilar-ho. I em veig amb forces d’aportar per la meva experiència de totes les vegades que he estat per trobar aquest camí. Que no és fàcil i no es troba de la nit al dia. Un equip que durant molts mesos el seu argument ha estat defensar amb pilota, ara hem vist alguns partits que no se sentien còmodes amb pilota i havíem de canviar. És un procés, però necessitem resultats. La realitat no és cap altra.

Realitat

No és un problema de parlar i dir la paraula descens. Sabem la realitat i que en queda molt, i que és una ratxa d’1 punt de 18, i sabem la situació que estem. Queda molt, però no podem continuar igual. No veiem una realitat diferent. L’important és veure la realitat del que podem fer, on anem i com ho aconseguirem. És un procés que no és fàcil, però ho intentarem.

Hem de reaccionar ja. Des de la realitat de la situació, tots els jugadors i tot el cos tècnic hem de donar les millors solucions perquè l’equip competeixi millor.

Bloqueig mental

Bloqueig mental que pugui tenir qualsevol equip que passa per una fase aquesta temporada. És lògic en una situació esportiva en què necessites guanyar i no guanyes i la responsabilitat i la preocupació és un component també al futbol, fonamental.

El que veig és que els jugadors al dia a dia, al camp, a les xerrades…. Els veig que volen. Aquí no hi ha braços caiguts ni mal ambient. Estem en un procés en què és veritat que hi ha gent jove que també els pot afectar. La millor solució és fer un pas endavant i treballar per superar el problema que tenim, que sabem quina és i ho tenim identificat. La setmana que ve és neta i ens ajudarà perquè portem molts partits les últimes setmanes.

Realitat

Portem un punt de 18. I el vestidor sap quina és la realitat. Només cal veure la classificació. És la nostra realitat i des de reconèixer la realitat i des que tenim bons futbolistes que gairebé mai han estat en situacions similars i hem d’adaptar-nos a saber que queda molt, però anar a buscar els tres punts amb fortalesa mental i atreviment en el proper partit i amb la responsabilitat que adquireix la situació que travessa el València.

Si prenem els darrers 6 partits serem segurament el pitjor equip. És una realitat. Però no som millors o pitjors per la història, el pressupost o l’estadi. El que compta és el que es fa al terreny de joc.

Guillamón

A l’Hug ho veig responsabilitzat de la situació. Que pugui tenir un rendiment diferent i sigui només per un tema mental no ho acabo de veure. Ha tingut una fase de no jugar i ara ha jugat més partits, al Bernabéu va estar bé i necessitem l’Hug per donar l’equip a la possessió i la sortida de pilota. Tenim diversos jugadors daquestes característiques. El problema no és Hugo Guillamón, els problemes són altres i sobretot a nivell col·lectiu.

Entrenador

L’entrenador té un grau important perquè qualsevol grup necessita una direcció amb unes idees que són les adequades. Des que el Club decideix que puc aportar faig un pas endavant i sóc aquí. No puc fer res més. M’esforço a buscar solucions per a l’equip a través de la feina. El club em va donar la confiança de treure l?equip d?aquesta situació, però són pocs dies. Estic aquí per un acte de responsabilitat. Si no guanyem partits imagino que vindrà un altre entrenador. No tinc cap problema. Però això no vol dir que m’esborri. El club ha de prendre les millors decisions perquè l’equip millori i salvar la situació Seguiré amb les mateixes amb la idea que entre tots hem de millorar la situació. Una realitat molt dura, molt crua i quan abans assimilem i afrontem, abans estarem en situació de sumar punts.

Afició

A l’afició no li podem demanar res. Nosaltres des del terreny de joc el que hem de fer és treballar i donar-los motius perquè estiguin amb l’equip. No els hi podem demanar res. Sabem quina és la situació. Els jugadors necessiten el suport de l’afició, però no estem en condicions de demanar res. L’afició és sobirana i el nostre deure és treballar esforçar-nos per sortir d’aquesta situació.

Informació i Foto: Valencia CF