Visita numero 19 del Tenerife a l’ElxCF

La primera ocasió en què es van creuar els dos clubs en la Divisió de Plata va ser en la recentment estrenada categoria, després de l’ascens de 3a de la mà de César Rodríguez. Corria la temporada 1958-59 i tots dos equips estaven enquadrats en el Grup Nord. El C.D. Tenerife va ser l’equip més complicat que s’havia trobat l’Elx C.F. fins a la data i va saber lligar de mans molt bé a Cardona, César i Pahuet, que eren els timoners de l’equip. A la segona part, César va saber com desmuntar l’entramat defensiu dels illencs i Cardona, el propi César i Guerrero van ser els autors dels gols, en un partit que va guanyar l’Elx C.F. per 3-1.

Dues victòries, per la mínima en la dècada dels 70.

En la temporada 1971-72 i en el dia de Cap d’Any guanyaven per 1-0 els homes de Roque Olsen. Al minut 82 ‘, Miguel Sitjà aconseguia el gol de la victòria. Abans del partit es va guardar un minut de silenci pels tres muntanyencs il·licitans morts dies abans a Sierra Nevada. Una temporada després, en la jornada 21, l’Elx C.F. guanyava de nou per 1-0, en un partit molt treballat i físic, sent de nou Sitjà l’autor del gol il·licità.

Als anys 80, la balança també es va declinar del costat blanc-i-

Tres van ser els xocs en la dècada dels 80, amb dues victòries il·licitanes i una derrota. La primera trobada va ser en la campanya 1983-1984 i va tenir un protagonista: Felip Neri. Al descans el partit anava amb empat a un, amb gol d’Anquela. Després de la represa, el davanter paraguaià posava dues vegades per davant als il·licitans, en executar dues faltes directes, amb dos impressionants cops de sabata. Però primer un ex franjiverde, Rubén Cano, de penal, i minuts més tard un futur franjiverde, Agustín Lasaosa, posaven de nou les taules al marcador i deixaven obert el partit. Els chicharreros es van agafar al resultat i van perdre molt de temps, el que va provocar que l’àrbitre descomptés diversos minuts. Felip Neri va aparèixer de nou i en el minut 93 batia a un altre ex franjiverde, Pedro Aguirreoa, i donava la victòria a l’Elx C.F. per 4-3, davant el deliri de la grada.

En la temporada 1985-86, el C.D. Tenerife, que arribava com a cuer al Nou Estadi, guanyava el seu primer partit en terres il·licitanes, sent a més els primers punts que se li escapaven a l’Elx C.F. és el seu camp. Dos errors en cadena de la defensa il·licitana van posar amb un clar 0-2 a l’C.D. Tenerife per davant als 22 ‘de joc. El mallorquí Paco marcava el tant il·licità i l’equip no va saber aprofitar els dos penals que van errar els illencs, per aconseguir almenys l’empat.

La dècada de 2000, les més igualada

En la temporada 1999-00, després de sortir del pou de la 2ª B, i amb Tolo Plaza a la banqueta, els de Tenerife tornaven a Elx C.F. i guanyaven el seu segon partit en terres il·licitanes, aquesta vegada per 1-3 en un partit que van dominar. Edu García empatava el xoc, just abans del descans, però a la represa el C.D. Tenerife va tornar a ser superior. En la campanya 2003-2004 els dos equips estaven empatats a punts a la part alta de la taula. Arnal, al començament de la 2a part, va estar molt llest i va robar una pilota a Andrade, marcant el primer gol i Cuéllar, al qual Cantarero va ficar al camp en el minut 92, acabava una contra de Moisès i marcava el definitiu 2-0 . Després vindrien, de manera consecutiva, els dos últims empats; a zero gols en la campanya 2004-05 amb l’argentí Carnevali a la banqueta, per sanció de Josu Uribe, ia dos gols una temporada després: Raúl Martin de taló i Nino van marcar els gols de l’Elx CF, que a falta d’un minut per al final estavellava una pilota al pal de la porteria de Tenerife.

L’últim antecedent va ser el 3 de setembre de 2016, en el segon partit de la temporada a l’estadi Martínez Valero. L’Elx C.F. va sortir molt endollat ​​i als dos minuts un centre de Nino era rematat per Hervias que posava el 1-0, estrenant-se com a golejador amb la franjiverde. El partit era un calc de la primera jornada contra el Rayo Vallecano i l’equip d’Alberto Toril manejava sense problemes el partit. Però en la segona part els de Tenerife van donar un pas endavant i li van guanyar el centre del camp a un Elx C.F. que es va veure desbordat. No obstant això, a mitjans de la segona part apareixia una altra vegada Nino que donava una passada interior a un company i Raul Cambra cometia penal. El llançava Pere i posava el 2-0 al marcador, estrenant-també com a golejador franjiverde, en el que semblava la sentència del partit. Però el C.D.Tenerife no baixava els braços i ficava als franjiverdes en la seva àrea amb arribades molt perilloses en jugades per banda de Suso. A falta de 5 ‘unes mans d’un defensa il·licità es convertien en un penal que Joan Carles li detenia a Vitolo. Només dos minuts després, Omar resolia una jugada a l’àrea il·licitana i posava el 2-1 al marcador i els nervis a la grada. Però pràcticament en el descompte Dorca robava una pilota en la seva pròpia àrea i després de recórrer tot el camp cedia a Hugo Fraile,

 

 

 

Informació i Foto: ElxCF

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: