Valencia Basket torna a visitar la pista de la Virtus Bolonya 21 anys després

Valencia Basket visitarà este dimecres la pista de la Virtus Segafredo Bologna en un encontre de la jornada 4 de la 7DAYS Eurocup 21 anys després de la seua primera i única visita a la pista de l’equip del equipo italiano en el partit d’anada d’una eliminatòria de quarts de final de la Saporta Cup que es va jugar l’1 de març de 2000. Una sèrie que va deixar un record inesborrable en els aficionats que van poder viure a la Fonteta com aquell Pamesa València quasi li dóna la volta als 24 punts de desavantatge que l’equip es va portar de Bolonya. Un enfrontament que es repetirà 7.924 dies després, ara en fase regular, en un altre escenari i en un context molt diferent al d’eixe moment.

 

El context

En aquell març de 2000 Valencia Basket era un Club jove, amb tot just 14 anys d’existència i que estava disputant la seua segona temporada en competicions europees després de jugar la final de la Saporta Cup el curs anterior en la seua estrena en tornejos continentals. La Virtus era un dels grans dominadors del bàsquet europeu en aquell moment, travessant la seua particular edat daurada. El quadre italià havia guanyat l’Eurolliga de l’any 98 i havia perdut la final del màxim torneig continental l’any 99. S’havia trobat a si mateixa jugant la Saporta Cup després de caure eliminada en les semifinals de la Lega 1998-99 a les mans del Ignis Varese de Mrsic, Andrea Meneghin, Pozzecco, Vescovi, Daniel Santiago, De Pol i Galanda que de fet va acabar guanyant aquell títol. Malgrat això, la directiva del conjunt bolonyés va mantindre a la columna vertebral del seu equip campió, disputant eixa Saporta Cup amb jugadors que van guanyar l’Eurolliga del 98 i que tornarien a guanyar-la en el 2001 com els després taronja Sandro Abbio i Antoine Rigaudeau, a més de l’argentí Sconochini, Frosini o Gus Binelli. El serbi Danilovic en la seua segona etapa en la Virtus era la gran estrela dins d’eixa galàxia de talent encara que ja no va estar en el títol de 2001. Per a eixa temporada 1999-2000 el quadre italià s’havia reforçat amb el grec Ekonomou, el lituà Stombergas i l’australià David Andersen. Este últim es quedaria per a alçar la segona Eurolliga de l’equip de l’Emília-Romagna. Un autèntic equipàs, acostumat a jugar i guanyar finals i amb Ettore Messina en el primer seient de la banqueta que s’havia passejat per la fase de grups guanyant tots els seus partits per una mitjana de 30 punts, que havia arrasat al Telekom Baskets Bonn en els 1/16 de final i que va patir la seua primera derrota en els huitens de final perdent de cinc punts a Frankfurt. Una derrota que va esmenar guanyant per 83-53 als alemanys en el partit de tornada per a ficar-se en els quarts de final en els quals es trobaria amb el Pamesa València.

 

El partit

Compten les cròniques d’aquella trobada que la visita en els quarts de final d’aquell equip espanyol que li les havia fetes passar de tots colors a la Benetton Treviso en la final de la Saporta Cup de l’any anterior va ser el primer dels rivals que va despertar realment l’interés d’uns aficionats acostumats a arribar fins al final en la màxima competició europea i que veien com el seu etern rival, la Fortitudo, sí que estava disputant l’Eurolliga aquella temporada. La Kinder va eixir concentrada, amb el seu joc interior anul·lant a Hopkins i Tanoka Beard i aconseguint unes xicotetes rendes inicials. Un temps mort de Vukovic i l’entrada al partit de Maluenda li van llevar l’ansietat inicial al quadre valencià, que amb els triples de l’aragonés i Markovic va empatar el partit i arribava al descans amb un esperançador 36-34. Després de l’intermedi, la maquinària blanc-i-negra es va posar en marxa. Rigaudeau (30 punts al final del partit) va assumir el protagonisme ofensiu i amb Tanoka Beard en la banqueta amb problemes de faltes i Hopkins sense poder trobar l’anella davant la defensa italiana, la distància es va anar fent gradualment més gran amb Abbio exercint de punyal al final per a deixar el marcador en 85-61.

 

Es va fregar la remuntada en la tornada

Una renda que semblava definitiva per a un equip acostumat a esta mena d’eliminatòries. Fins i tot el propi Miki Vukovic era pessimista després del partit respecte a les opcions de donar-li la volta al marcador davant un rival de tant de caché i amb tanta experiència. Però el Mestre i els seus jugadors no anaven a donar-se per vençuts abans de jugar. I Pedrag Danilovic, absent en el partit d’anada per un còlic nefrític, va haver d’acudir al rescat de la Virtus en el partit de tornada de la Fonteta. Just després que un triple de Maluenda posara el 55-33 a 13 minuts i mig del final i col·locara només a dos de la remuntada al quadre valencià, l’astre serbi va sacsejar els fantasmes amb un triple en el pitjor moment de la sèrie dels italians al qual després va seguir Abbio amb dues cistelles seguides, però Danilovic va ser l’home que va sostindre a la Virtus en eixa segona meitat. No es va soltar l’equip taronja (que vestia encara de blanc en aquells dies) i va tornar a estirar la seua renda fins a posar-se +20 amb dos minuts per jugar, però dos rebots ofensius d’un Gus Binelli que apurava la seua última temporada en la Kinder i un triple de Ekonomou van acabar amb les opcions en un partit que es va acabar en un carrusel de tirs lliures per a deixar el marcador final en 78-59.

 

La primera vegada contra la Virtus, en el Paladozza

L’encontre del dimecres serà la primera vegada que el Valencia Basket jugue contra la Virtus en Il Madison, el sobrenom que rep el Paladozza, la pista en la qual l’equip bolonyés va disputar els seus partits com a local entre 1957 i 1996 i on ho ha tornat a fer de manera habitual des de 2017. El partit de 2000 es va disputar en el Palamalaguti, actual casa de la Fortitudo amb el nom de Unipol Arena. Molt han canviat les coses en estos 21 anys. Aquell Valencia Basket que acabava d’aterrar a Europa en 2000 és ara el Club que més vegades ha guanyat la competició en la qual es tornen a creuar estos dos equips. Va alçar el seu primer títol de lliga acb en 2017 i ve de repetir dues temporades seguides en la Turkish Airlines EuroLeague per primera vegada en la seua història. El quadre italià, després de perdre la final d’eixa Saporta Cup davant l’AEK Atenes, va mantindre el bloc principal i va incorporar a Manu Ginobili, Marko Jaric i Rashard Griffith per a guanyar l’Eurolliga de 2001. Poc després, en 2003, va descendir a segona divisió per problemes econòmics i va posar fi a la seua època daurada. El seu retorn a l’elit continental s’ha anat madurant a foc lent, amb un segon descens a la segona divisió italiana en 2016 i volta a la Lega a l’any següent, en una trajectòria clarament ascendent des d’eixe moment en la qual es va proclamar campió de la Basketball Champions League en 2019 i campió de la Lega en 2021. Després de quedar-se en semifinals de la 7DAYS Eurocup de l’any passat, eliminats pel Unics Kazan després de guanyar els seus primers 19 partits del torneig, esta Virtus Segafredo Bologna busca la seua particular revenja en esta competició.

 

 

 

Informació i Foto: Valencia Basket

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: