Valencia Basket lluitarà pel seu -primer títol europeu (68-80)

Un pas més. I s’han donat tants en tan poc de temps que ja pareix inclús el més habitual. Però el creixement del projecte femení de Valencia Basket amaga darrere hores d’esforç en un full de ruta que es va complint a la perfecció, i que és el clar reflex que el treball dur dóna resultats. Això van posar les jugadores de Rubén Burgos sobre el parquet. Treball, esforç, intensitat, ganes i il·lusió, des del començament, llevant al seu rival qualsevol opció d’aconseguir la que per a les taronja serà la segona final de la temporada, la primera a Europa, sent només el tercer any en l’elit, i el segon en competició continental. El somni està més viu que mai.

Va començar amb bon peu Valencia Basket, pressionant en la pintura amb Carrera i un 2+1 de Celeste Trahan-Davis. La gallega va tornar a tirar-se més anys dels que compta per a liderar en l’inici, i 6 punts seus van provocar el primer temps mort de les franceses (2-9) . Després d’ell, Allen castigava des del perímetre, i Celeste i Queralt estiraven el parcial. Es quedaria en 0-14 després d’anotar Nared la segona cistella per a Carolo. Ouviña, Leticia Romero i Carrera posaven el +17 en un inici somiat en el que les taronja marcaven el ritme i dominaven el rebot. El marcador ho reflectia i després dels primers 10 minuts, la diferència era encara major (8-27).

La valoració en eixe moment d’ambdós conjunts ho deia tot. Un 2-45 després del primer quart. I la dinàmica no canviava en l’inici del segon. La pressió i intensitat defensiva de Valencia Basket era insuperable per a Flammes i la diferència creixia. D’això s’encarregava una Queralt Casas on fire. Les de Rubén Burgos van començar a agradar-se amb el seu marge creixent. Anna Gómez connectava sense mirar amb Carrera en el pal i Ouviña anotava un nou triple. Sy-Diop frenava la ratxa taronja i milloraven les franceses en defensa, però un triple de Pina permetia doblegar al rival al descans (24-48).

Un parcial de 6-0 donava algo d’esperança a les franceses en el tercer. Ho trencava Trahan-Davis. Flammes millorava en atac i creixia en intensitat defensiva i Valencia Basket s’embossava. El parcial era de 14-3 i amb ell havia de parar-ho Rubén Burgos (38-51). Pouye abaixava del +10 després de la parada. Seria Ouviña la que tallara la sagnia, i Carrera la que de nou marcaria la diferència. La gallega va traure faltes aprofitant el bonus del seu rival i va portar tranquil·litat des del tir lliure. Però quan tot pareixia controlat, dos triples consecutius van tornar a donar ales a Carolo. Anna Gómez ho deixava en 50-60 per al parcial definitiu.

Gülich i Pouye intercanviaven colps per a començar l’últim quart, i Diallo tornava a reduir els 10 de marge. Seria el més prop que estaria l’equip francés. La intensitat creixia i Carolo es carregava de faltes, entrant en bonus a falta de més de 6 minuts, i Valencia Basket ho aprofitava. El tir lliure i el vinté punt de Carrera posaven el +13 i provocaven el temps mort rival. Pouye golpejava després d’ell, i responia Trahan-Davis amb quatre punts consecutius, mentres un triple sobre la botzina d’Allen pareixia decisiu fins al 2+1 d’Akhator. No es donava per vençut Carolo. Però el joc interior taronja, amb una Carrera enorme que va brillar amb llum pròpia, va fer la resta, i va impedir l’acostament. La victòria no es va escapar, i arriba la segona opció de la temporada d’alçar un títol.

Informació i Foto: Valencia Basket

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: