Una recerca demostra que inactivar una regió del cervell disminueix l’agressivitat de les femelles lactants de ratolí

Un equip d’investigació de les universitats de València i Jaume I de Castelló ha aconseguit demostrar que si s’inactiva en ratolines l’amígdala medial –una part del cervell que detecta les feromones i participa en el comportament social–, les femelles lactants no són més agressives la segona vegada que s’han d’enfrontar a un mascle, com sí que ocorre en femelles no manipulades. La tècnica emprada, anomenada quimiogenètica, permet inactivar de forma reversible regions cerebrals específiques.

Aquesta investigació és un pas més per a comprendre els circuits cerebrals que controlen les respostes agressives, especialment aquelles incrementades i que es poden donar en altres comportaments violents. El treball s’ha publicat en la revista Communications Biology, del grup Nature.

El comportament d’agressió maternal és un comportament que presenten moltes mares mamíferes per a defensar les seues cries els primers dies de vida, no només de predadors sinó de mascles de la pròpia espècie, que poden ser infanticides. En aquest estudi, com explica Carmen Agustín, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València, «s’ha demostrat que les mares ratolines es tornen més i més agressives contra mascles estranys quan es posen en les gàbies en dies consecutius, i els ataquen durant més temps a mesura que tenen més experiència, fet que en anglès s’anomena escalated aggression».

En un treball previ, aquest equip ja va demostrar que l’agressió maternal contra mascles depén del fet que les femelles detecten una feromona masculina que es troba en l’orina dels mascles adults, anomenada «darcina». Les feromones són substàncies químiques que els animals generen i escampen en l’ambient, cosa que indueix determinats comportaments o reaccions fisiològiques en altres individus de la mateixa espècie. Entre d’altres, poden provocar comportaments com l’atracció, el fàstic o l’agressió.

L’equip investigador explica que en treballs previs ja havien demostrat que femelles verges que acompanyen les mares i les seues cries ajuden les mares a cuidar-les. És a dir, presenten comportament maternal, però no desenvolupen agressió, ni tan sols, com mostren en el treball recentment publicat, amb l’experiència repetida amb mascles. Per tant, mentre que la cura maternal es pot desenvolupar només per contacte amb les cries, «l’agressió maternal necessitaria els canvis hormonals de l’embaràs i la lactància».

En la recerca han participat també la investigadora María Abellán com a primera signant del treball i els catedràtics Enrique Lanuza, del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, i Fernando Martínez García, de la Unitat Predepartamental de Medicina de la Universitat Jaume I de Castelló, tots ells investigadors de la Unitat Mixta d’Investigació de Neuroanatomia Funcional de les dues universitats.

Aquesta investigació ha sigut presentada a Naukas Bilbao, un dels esdeveniments de divulgació científica més massius de l’Estat espanyol.

Article

Abellán-Álvaro, M., Martínez-García, F., Lanuza, E. et al. «Inhibition of the medial amygdala disrupts escalated aggression in lactating female mice after repeated exposure to male intruders». CommunBiol 5, 980 (2022). https://doi.org/10.1038/s42003-022-03928-2

Informació i Foto: UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: