Una nova vida per al patrimoni de la Generalitat Valenciana
El patrimoni artístic de la Generalitat llueix un nou rostre. L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR + I) ha dut a terme treballs de neteja, integració cromàtica i protecció de dues obres exposades en diferents sales del Palau de la Generalitat, danyades pel pas del temps. Es tracta de la porta renaixentista d’accés a la Sala Nova des del Saló de Reis, amb els seus tres llenços, i del frontal de l’altar, exposat a la capella del Palau.
Per tal de protegir i mantenir en bon estat de conservació el patrimoni de la institució, la Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, ha dut a terme actuacions de repintat, eliminació de pols i brutícia i millora dels mecanismes de protecció, perquè les obres llueixin en els salons del Palau amb un aspecte renovat.
La porta renaixentista de jaspis grisos i vermells que dóna accés a la Sala Nova des del Saló de Reis del Palau de la Generalitat, obra de Joan Maria i Joan Baptista Abril, és una de les obres restaurades. La porta està composta per tres nínxols rectangulars separats per pilastres, en cadascun dels quals es troben tres teles pintades a l’oli que han estat objecte de les actuacions del IVCR + I.
Els llenços, que representen els tres braços de l’antiga Generalitat -una Verge amb el Nen que representa el braç eclesiàstic, Sant Jordi com el braç militar i l’Àngel Custodi, que representa la ciutat o el braç civil- presentaven un estat de conservació deficient, amb deformacions i acumulació de brutícia ambiental, greix i pols, que havien incidit en els llenços durant segles. No obstant això, el major problema, segons els tècnics de l’Institut Valencià de Conservació, era l’acumulació d’intervencions d’èpoques anteriors i els seus efectes. Per exemple, en el cas de la Verge entronitzada, s’havia fet una neteja “molt agressiva”, que havia afectat les veladures. A més, la resina que es va aplicar en l’anterior restauració havia alterat la superfície de la tela i encongit la pintura, el que és ja irreversible.
Tot això s’ha pogut conèixer gràcies a un procés de documentació fotogràfica i diversos anàlisis científiques, com a fase prèvia a la restauració. El procés en si mateix va començar amb l’eliminació dels bastidors als quals estaven subjectes, per tal de poder netejar en profunditat el revers de les teles. Així mateix, es va procedir a enganxar les zones desenganxades ia eliminar les restes de brutícia, vernissos i repintats, i finalment es va decidir protegir les obres amb un vernís sintètic, a més de ser ancorades al mur mitjançant un sistema d’imants senzill, reversible i innocu per a l’obra .
Neteja i protecció per al frontal de l’altar
Pel que fa al frontal de l’altar del Palau, l’actuació de conservació que es va iniciar el 2017 i ha culminat aquest any es va centrar, sobretot, en l’eliminació de la pols, que s’havia acumulat a la superfície del brodat, dificultava la seva lectura i estava començant a afectar l’estat de les fibres.
El frontal consisteix en una superfície brodada de sedes i fils metàl·lics esteses, elaborat al segle XVI per Phelip de la Torre i fills, amb un disseny atribuït a Joan de Joanes que mostra, al centre, la figura de Déu, medallons amb els busts de Sant Marocs i Sant Lluc en els laterals. Així mateix, en ell es representen tres segells que simbolitzen els “braços” de les Corts, un àngel, que custodia el regne, i Sant Jordi lanceando al drac.
No és la primera restauració a la qual se sotmet aquest frontal per pal·liar els efectes del pas del temps durant els seus cinc-cents anys de vida. Entre els anys 1999 i 2000 va ser objecte d’actuacions per millorar el seu estat al Centre Tècnic de Restauració. La seva ubicació actual a la capella del Palau es va decidir en 2006, amb el que l’obra va recuperar el seu paper original de frontal d’altar.
L’actuació sobre el frontal ha tingut com a objectiu eliminar la pols acumulada i tornar la unitat a la peça. A més, s’ha dissenyat un nou sistema expositiu consistent en una caixa-marc per a protegir l’obra i subjectar-la amb més facilitat, mitjançant l’ús d’esquadres lligades directament a l’obra.
Informació i Foto: Geenralitat Valenciana