Una investigació sobre l’Abric del Pastor d’Alcoi aconsegueix aïllar un episodi d’ocupació neandertal
Una investigació de sis institucions científiques a l’Abric del Pastor d’Alcoi, entre les quals les universitats de València (UV) i la d’Alacant (UA), ha aconseguit, mitjançant un enfocament interdisciplinari, caracteritzar un moment a la vida d’un grup neandertal. Aquesta investigació ha reduït lefecte palimpsest (superposició de múltiples episodis docupació en una mateixa superfície durant un període de temps prolongat) fins a aconseguir una resolució temporal molt propera a la vida del grup. El treball ha estat publicat recentment a la revista Scientific Reports, del grup Nature.
Tal com explica l’investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i primer signant de l’article, Santiago Sossa-Ríos, “haver aconseguit aquesta troballa a l’Abric del Pastor es deu a la baixa densitat del registre arqueològic ia un enfocament científic multidisciplinari”.
“Hem assolit la que probablement és la màxima resolució temporal possible per estudiar grups neandertals. Aquest fet ens ha permès, a partir de les seves característiques materials, acotar i interpretar allò que l’arqueologia paleolítica centrada en l’estudi sobre neandertals fa dècades que intenta: trobar una foto del registre material deixat per un únic esdeveniment d’ocupació d’un grup humà en un lloc i en un moment molt determinat”, afegeix Alexandre Major del Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la Universitat d’Alacant.
“La reconstrucció de les estratègies tècniques, de l’ús que van donar a les eines lítiques o al foc, el consum d’animals i la mobilitat al territori a partir de les preses caçades, així com les roques recol·lectades ens ha permès caracteritzar aquest moment al detall i saber d’on van venir, què van portar i què van fer”, explica l’investigador de la UA.
En concret, aquest estudi ha permès conèixer quines activitats va realitzar un mateix grup i, a través d’11 peces lítiques, 78 restes de fauna i una foguera, fa llum sobre el seu comportament espacial (activitat al voltant del foc) i sobre les activitats realitzades ( talla lítica i carnisseria de parts apendiculars d’un sol cérvol).
“Si aconseguim continuar amb aquest enfocament, tindrem una reconstrucció més propera de les realitats humanes en el passat. Fins ara, la majoria dels estudis sobre Neandertals s’aproximaven als seus materials des de la unitat estratigràfica, formada durant centenars o milers d’anys, cosa que genera una visió barrejada i homogènia del seu comportament”, expliquen els autors de l’article.
“Si bé s’han aïllat altres unitats d’alta resolució tant a l’Abric del Pastor com a altres jaciments, la unitat aïllada i caracteritzada en aquest treball i que representa aquest grup és potser la imatge més propera que tenim dels neandertals i la seva vida diària”, insisteix l’investigador de la UV.
A més, suggereixen que la mobilitat d’aquest grup va ser d’un màxim entre tres i cinc quilòmetres, a diferència d’altres restes de sílex del mateix jaciment que suggereixen un moviment d’altres grups d’entre 25 i 30 quilòmetres.
Amb aquestes dades, els autors s’endinsen en un debat clau com és la formació dels conjunts arqueològics. En aquest sentit, obren la possibilitat que els jaciments amb més restes i, per tant, més afectats per l’efecte palimpsest, estiguin formats per la repetició d’aquest tipus d’ocupacions curtes i amb poc registre material.
A la investigació participen, a més de la UV i la UA, la Universitat de La Llacuna, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili. Per part de la Universitat de València, també els investigadors Mariel Bencomo i Leopoldo Pérez.
L’Abric del Pastor és un abric situat a 820 metres d’altitud, a la Serra de Mariola, a una zona escarpada, al marge dret del Barranc del Cint.
Informació i Foto: Universitat Alacant