Una contundent golejada davant la UD Salamanca (5-0) va significar la primera victòria de el Villarreal CF en la màxima categoria
La ciutat de Vila-real vivia un somni. En la temporada 1998-99, el Vila-real CF competia per primera vegada a Primera Divisió, mesurant-se cada cap de setmana als millors conjunts de tot Espanya. Després d’una estrena en gran al Santiago Bernabéu, on tot i la derrota, va arribar a anar per davant en el marcador gràcies a un matiner gol de Craioveanu, el Submarí sumava un punt i era cuer, havent disputat els seus tres primers partits davant el Reial Madrid (4-1), el RC Celta a el Madrigal (1-1) i davant el València CF a Mestalla (1-0).
En la quarta jornada, El Madrigal es preparava per viure el seu segon partit de la màxima categoria de futbol espanyol davant la UD Salamanca, que arribava a la cita amb confiança, després d’haver doblegat a l’RC Deportivo de la Corunya per 3-1 a El Helmántico . El 27 de setembre de 1998, l’afició groga va abarrotar el feu ‘groguet’ per enfrontar-se als salmantins. A les grades del Madrigal, es respirava un ambient excepcional, preludi del que anava a esdevenir aquella tarda.
El Vila-real, comandat per Irulegui, va formar amb el següent onze: Palop; Pascual, Imanol, Arregui, Saavedra; Díaz, Albelda, García Sanjuán, Robert; Craioveanu i Moisès. Per la seva banda, la UD Salamanca, dirigida per Russo, va saltar a l’verd amb la següent formació: Stelea; Leo Ramos, Lanna, Lupidio, Vellisca; Giovanella, Rogério, Marinescu, Edu Alonso; Silvanni i Cardetti.
El partit va començar amb clar domini local, que abans d’arribar al minut 20, es veuria recompensat amb un fabulós gol de lliure directe des de la frontal de l’àrea, obra de Gica Craioveanu. Amb un genial i potent xut amb l’esquerra a al primer pal, el davanter romanès posava per davant a l’Submarí.
Després d’un primer temps que va deixar ocasions clares per a tots dos equips, al minut 10 de la segona part, el Vila-real va anotar el segon gol de el partit. Craioveanu va recollir una pilota llarga de Palop, perllongat per un company, per internar-se a l’àrea i buscar el pal llunyà amb un subtil toc amb l’exterior de la seva bota esquerra.
Amb dos espurnes de qualitat de l’jugador romanès, el Vila-real va encarrilar un partit que va acabar sent una festa. Només quatre minuts després de la segona diana groc, Antonio Díaz ampliaria la renda en el marcador, a l’aprofitar una bona assistència de Saavedra des de la frontal de l’àrea. El ’20’ groc va emular a Gica, buscant novament el segon pal per posar el tercer de la tarda.
A 20 minuts per al final, el partit només tenia un color. En poc més de sis minuts, Irulegui va substituir a Albelda, Díaz i Craioveanu, donant entrada a Gerardo, Javi Prats i Alfaro. Aquest últim es va sumar a l’festí, arrodonint la golejada amb dos gols en els últims minuts de l’xoc. Un magnífic gol de falta i una diana, complert ja el minut 90, que va transformar a l’caçar al cor de l’àrea una bona centrada de Javi Prats.
L’eufòria es va desfermar entre l’afició groga quan Medina Cantalejo, àrbitre de el partit, va decretar el final de la trobada i va assenyalar el camí dels vestidors. El Submarí acabava d’aconseguir el seu primer triomf a Primera Divisió (5-0), categoria en la qual, 20 temporades després, ja acumula 305 victòries, sent el 20è club de futbol espanyol a aconseguir la xifra de 300 triomfs en la màxima categoria.
#HistoriaGrogueta