Un relat històric del LevanteUD que va començar al setembre de 1909
Aferrat a aquest esperit insurrecte i d’insubordinació que transmet Paco López des de la seva aterratge a la banqueta blaugrana, allà per les jornades inicials del passat mes de març, el Llevant afronta la primera treva que concedeix l’exigent calendari, en l’univers de la competició, atalaiant l’horitzó des de la cúspide de la classificació general. És una evidència que Laliga Santander està en matines i que encara sembla precipitat establir dogmes de fe definitius quan no s’han apagat els ecos de la tercera jornada de lliga que va reunir al Llevant i el València sobre el esponjós gespa d’Orriols. No hi ha certeses absolutes, és una autèntica obvietat. I caldria desterrar l’eufòria com a acompanyant en una aventura que acaba de néixer. En qualsevol cas, el llevantinisme travessa per un estat d’esperança amb efectes contagiosos com va evidenciar la imatge del Ciutat en el derbi. La primera setmana de setembre avança. No són dates secundàries per a la memòria de l’entitat. La tradició i també la història accentuen aquesta associació d’idees. El Llevant U. compleix 109 anys de vida. I festeja aquesta efemèride des de l’optimisme i des de la il·lusió. Tot va començar, almenys de manera oficial, al setembre de 1909 en el marc d’una València que es va projectar a l’exterior des de l’organització de l’Exposició Regional.
Una breu nota de premsa publicada a El Poble advertia del naixement del Llevant F.C. previ pas pel registre de societats. José Ballester n’era el president. No obstant això, hi ha discussions en relació a l’eix d’aquesta cronologia. Hi ha constància d’enfrontaments del Llevant F.C. amb anterioritat en el temps. Almenys des de finals de 1908 és possible rastrejar partits en els quals apareix el Llevant F.C. com un dels contendents. Alguns diaris associen el seu nom al concurs futbolístic organitzat al juny / juliol en el marc de l’exposició regional de 1909, encara que el seu rastre es pot seguir amb anterioritat a aquesta data. I la tradició sempre ha establert un nexe d’unió amb el Cabanyal gestat en 1907 que una part de la historiografia actual reinterpreta com un simple canvi de denominació al setembre de 1909.
La seva inscripció i el marc legal que suposava aquesta mesura, en aquells dies era obligada si l’entitat desitjava competir en el primer campionat que els joves equipiers valencians tractaven d’organitzar a la calor de l’experiència que va significar el concurs de l’Exposició. Las Provincias ressaltava aquesta condició inexcusable a l’agost de 1909. Els equips que no ompliren aquest requisit formal no estarien en condicions d’afrontar els apassionants duels que es preveien per a la tardor. Paral·lelament a l’epifania del Llevant, al cor dels Poblats Marítims, va aparèixer el Gimnàstic de València vinculat al centre històric de la capital. Amador Sanchís va ser l’alma mater del projecte gimnastiquista. Els recorreguts de tots dos clubs van estar dissociats fins al la claredat del mes d’agost de 1939. Les distàncies en l’imaginari eren notòries. Un club d’arrel clarament republicana davant la representació de la València més tradicional.
Les institucions naixents van recórrer els intricats i espinosos camins del futbol valencià durant els anys vint i trenta amb contínues i reiterades friccions i l’assumpció de títols en el marc del futbol regional fins unificar els seus destins després de la finalització de la Guerra Civil. El Llevant F.C. arribava a aquest punt després d’aconseguir en propietat la Copa de la República al juliol de 1937. No va ser un acte espontani el fet de fagocitar els seus interessos, s’amagaven motius polítics, socials, econòmics i fins a una readequació mental a la nova situació creada darrere de la fusió de dues ànimes, que no eren precisament bessones, que va competir com a Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic a Segona Divisió durant els anys immediats al conflicte bèl·lic, però que va ser la llavor de l’actual Llevant UE que avui compleix 105 anys d’existència, la cinquena campanya consecutiva en el marc de l’elit i té molt present en la seva memòria una recent experiència en la Vella Europa a través de la Lliga Europea.
49 anys del Ciutat
El 9 de setembre marca l’epifania de l’actual Ciutat de València. Cal tornar al estiu de 1969 per establir les coordenades. A l’agost l’entitat granota acomiadava amb solemnitat el vell Vallejo en un emotiu i entranyable acte. Un mes més tard la primacia era per al coliseu del barri d’Orriols. Present i passat. L’Estadi Antonio Román, en honor al president de l’entitat llevantinista, va començar un recorregut escarpat amb la disputa d’un xoc entre el Llevant i el València. Pervivia la tradició com havia esdevingut en la inauguració del Camp de la Creu i el feu de Mestalla en la llunyania dels anys vint. El Ciutat s’acosta a la cinquantena. Ho fa en plena forma després d’una profunda remodelació i amb l’equip instal·lat en la màxima categoria.
Informació i Foto: LevanteUD