Un projecte Erasmus+ coordinat per l’UJI promourà l’ús de les TIC en centres educatius per a posar en valor el patrimoni hidràulic

Promoure noves formes d’ensenyament i aprenentatge a través de l’ús de les noves tecnologies en l’estudi del patrimoni hidràulic és el principal objectiu del projecte «Innovative Learning by Hidraulic Heritage Mapping», una iniciativa emmarcada en la convocatòria de projectes Erasmus+ KA2 d’Associacions Estratègiques en l’Àmbit de l’Educació Escolar i en la línia de treball sobre patrimoni hidràulic que duu a terme la Càtedra FACSA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I, coordinadora del projecte.

El projecte, que té una duració de tres anys, partirà del desenvolupament d’una sèrie d’eines tecnològiques que permetran que l’alumnat adquirisca habilitats en TIC en matèries com ara història, geografia o medi ambient. D’aquesta manera, es pretén despertar en l’estudiantat l’interès en les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM), alhora que coneix i valora el patrimoni històric hidràulic: la seua història, la seua importància, els avanços que va proporcionar i com va influir en l’estructuració del territori.

Concretament, les eines que es desenvoluparan seran una aplicació mòbil que l’alumnat podrà utilitzar per a realitzar la recol·lecció de dades (geolocalitzar, fotografiar el patrimoni hidràulic, etc.) i una multiplataforma educativa on podrà introduir informació històrica o geogràfica sobre aquest patrimoni per a crear mapes interactius o story maps que el posen en valor.

«Els mapes interactius no són estàtics, sinó que conten una història. Per exemple, pots veure com ha evolucionat un molí al llarg de la història o quins han sigut els canvis en el cabal d’un riu. Aquest tipus d’eines es poden usar en assignatures que no estan normalment vinculades a les TIC i, per això, pensem que podia ser interessant i una bona manera d’incentivar o acostar aquesta tecnologia a estudiantat que, d’entrada, no té tant d’interès en aquestes disciplines», assenyala el coordinador del projecte i director de la Càtedra FACSA-UJI d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua, Sergio Chiva.

El desenvolupament d’aquestes eines tecnològiques estarà a càrrec de les tres universitats participants en el projecte: la Universitat Jaume I, que compta amb un equip multidisciplinari format pel grup d’investigació en tecnologies geoespacials GEOTEC, la Càtedra de Centres Històrics i el Grup d’Educació, Patrimoni i Investigació en Ciències Socials (EPiCS), tots coordinats per la Càtedra FACSA-UJI; la Universitat d’Alacant, experta en bases de dades i georeferenciació, i la Università degli Studi di Pavia (Itàlia), especialista en patrimoni.

Perquè aquestes eines es puguen utilitzar en els centres educatius, les tres universitats també desenvoluparan continguts per a un curs en línia dirigit al professorat que tractarà diferents aspectes del patrimoni històric, innovació educativa i l’ús de l’aplicació i la plataforma. A més, també s’elaborarà una guia metodològica que oriente el professorat sobre com utilitzar aquestes tecnologies a l’aula.

Amb la finalitat de portar a la pràctica tot el procés, el projecte també compta amb la participació de quatre instituts de secundària: l’IES Penyagolosa de Castelló, l’Istituto Superiore «Tamarelli-Foscolo» (Pavia, Itàlia), l’Agrupamento Escolas de Campo Maior (Campo Maior, Portugal) i l’Agrupamento Escolas núm. 3 d’Elvas (Elvas, Portugal), que realitzaran estudis pilot per a provar les eines desenvolupades.

«La idea és que l’alumnat duga a terme durant el curs diferents activitats d’aprenentatge amb aquestes eines en els seus respectius centres, perquè s’hi familiaritzen i adquirisquen els coneixements necessaris. Després, està previst que estudiantat dels diferents centres pose en pràctica l’aprés a través d’una experiència de mobilitat d’una setmana que tindrà lloc cada any en una zona diferent: Castelló, Pavia a Itàlia i Campo Maior a Portugal, respectivament», explica el coordinador del projecte. D’aquesta manera, l’alumnat dels diferents centres participants realitzarà la catalogació del patrimoni hidràulic d’aquestes zones alhora que aporta informació sobre el funcionament de les eines perquè s’hi puguen implementar millores.

«Creiem que és un projecte molt interessant perquè aqueixes eines estaran testades una vegada finalitze el projecte i es podran fer extensibles a més organitzacions, instituts o qualsevol centre que les vulga utilitzar, ja que es desenvolupa tot en programari lliure. A més, un altre aspecte molt positiu és que les eines es podrien ampliar a altres patrimonis i aplicar-se molt fàcilment per a potenciar el desenvolupament local dels municipis, especialment municipis rurals xicotets», afirma Chiva.

Informació i Foto: UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: