Un poc d’historia abans del partit de #LigaSantander entre el Elx CF i el Sevilla

Durant la setmana va haver-hi una mica de polèmica amb els horaris dels partits. Elx C.F. i Hèrcules C.F. jugaven a casa i les directives volien arribar a un acord per a evitar que els seus partits se solapessin. Per a afegir més sucre al pastís, hi havia un altre partit aquest mateix dia que trastocava tots els plans. Ni més ni menys que un Reial Madrid-F.C. Barcelona televisat.

La directiva il·licitana no volia jugar molt tard ja que, si es feia de nit i s’encenien les torres d’il·luminació de Altabix calia encarir les entrades, alguna cosa que Martínez Valero no contemplava.

Després de no arribar a un acord el club va programar el seu partit a les 16.30.

El partit, com en totes i cadascuna de les visites dels sevillans, seria un os dur de rosegar. Els andalusos arribaven al partit amb les baixes de Gallego, jovençà, i de Luque lesionat i per la seva part els il·licitans tenien a Antonio Oviedo amb una important urticària i al Pelao Ramos amb una lesió de l’engonal.

El Sevilla C.F. es va avançar en el marcador, als 29 minuts de partit. El paraguaià Cabral, que mesos abans va estar a punt de signar per l’Elx C.F., culminava amb un gran tret un contraatac. La pilota colpejava en Fornerí i descol·locava a Manolo Pazos.

Per la seva part l’equip va tenir dues grans ocasions que van ser resoltes per Mut, amb dues grandíssimes parades, sent finalment els sevillistes els qui s’anaven amb avantatge a vestuaris.

Després del descans els il·licitans van prendre la iniciativa del joc i durant els primers minuts van aconseguir embotellar als sevillistes en la seva àrea.

Però minuts després Miguel Quirant queia lesionat. El que en principi era un autèntic problema, perquè en aquella època no estaven permesos els canvis, va resultar ser una benedicció gràcies a la decisió que va prendre Heriberto Herrera.

El tècnic paraguaià va fer alguna cosa que poca gent va entendre; en comptes de retirar a Quirant i deixar a l’equip amb un futbolista menys, va retardar a Juancho Fornerí a la posició de lateral esquerre, a Juan Carlos Lezcano ho va endarrerir al centre del camp i a Quirant ho va posar com a davanter centre.

El capità a penes podia córrer, però almenys mantindria ocupada a la saga sevillana.

Aquella decisió tàctica va desconcertar als sevillistes, que no van saber defensar semblant estratègia i Quirant, lesionat, marcava els dos gols de la victòria il·licitana.

La segona part es va disputar sota una pluja torrencial convertint-se en un hàndicap per a tots dos equips. El Sevilla es va emmotllar millor al pesat estat del terreny de joc, a conseqüència de la pluja, i durant els primers compassos va embotellar a l’Elx C.F.

Amb el pas dels minuts l’equip va ser, a poc a poc, sortint d’aquella pressió, coincidint amb els millors minuts d’Eulogio Martínez que es va convertir en un maldecap per a la saga andalusa.

En el minut 60 arribaria el gol de l’empat. Un mal rebuig de la defensa visitant, ho aprofitava el defensa santa polero per a batre a la mitjana tornada a Mut. I només dos minuts més tard, un tret d’Ángel Romero s’estavellava en el travesser del conjunt andalús i de nou el rebutgi queia en les botes de Quirant que empenyia la pilota al fons de la xarxa.

Al final del partit Quirant esclafia a plorar de l’emoció dins del vestuari il·licità.

La premsa andalusa va elogiar la capacitat de reacció de Heriberto Herrera, que va saber treure profit d’una lesió per a guanyar el partit i va criticar a Otto Bumbel, tècnic brasiler del Sevilla C.F., de tot el contrari.

Bumbel va avançar dos dies la seva arribada a Elx i es va allotjar a casa de José Serrano Sánchez, amic personal de la seva etapa com a entrenador franjiverde, la qual cosa va ser focus de crítiques per part de la premsa esportiva en entendre que el brasiler no havia pres de debò el partit.

Al final del mateix Bumbel va carregar durament contra Maraver al qual va culpar de la derrota per desentendre’s de Quirant pensant que en estar lesionat no seria un perill.

Amb aquells dos gols, l’equip va consolidar la quarta plaça en la taula classificatòria, en la temporada en la qual els franjiverdes van aconseguir, amb la seva cinquena posició, la millor classificació de tota la seva història.

Antonio J. Pamies