Un nou estudi relaciona la ingesta calòrica excessiva amb l’augment de la densitat mamogràfica

La ingesta elevada d’aliments que proporcionen una aportació energètica excessiu podria augmentar la densitat mamogràfica, amb el conseqüent increment en el risc de desenvolupar un càncer de mama, segons les conclusions d’un estudi recentment publicat a Maturitas, liderat pel Centre Nacional d’Epidemiologia i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp).

Per a la realització d’aquest estudi es va utilitzar DM-SCAN, programari desenvolupat per investigadors de l’Institut Tecnològic d’Informàtica de la Universitat Politècnica de València, la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i el Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica de Alacant (Isabial). Aquest programari quantifica de manera objectiva la densitat de la mama, un valor relacionat de forma directa amb el risc de veure afectada per càncer de mama.

La imatge mamogràfica reflecteix variacions en la composició del teixit mamari: les àrees més fosques corresponen al teixit gras, mentre que les zones més clares o denses representen el teixit fibroglandular. El terme ‘densitat mamogràfica’ es refereix al percentatge de la mamografia compost per teixit radiològicament dens, i constitueix un important factor de risc per desenvolupar un càncer de mama.

Atès que la densitat mamogràfica es pot modificar, resulta de vital importància identificar quins factors relacionats amb els estils de vida s’associen a aquesta modificació. L’estudi DDM-Spain, impulsat per Ciberesp amb la col·laboració de 7 programes de cribratge de càncer de mama espanyols, tracta d’identificar aquests factors.

«Hi ha forta evidència que l’obesitat i el guany de pes són importants factors de risc de càncer de mama en dones postmenopàusiques. No obstant això, l’evidència respecte a la restricció calòrica és menys consistent», ha explicat la científica Virginia Lope.

En estudis experimentals amb animals s’ha observat que la limitació del guany de pes per restricció calòrica exerceix un efecte protector enfront del càncer de la glàndula mamària. En el present estudi es va tractar d’avaluar l’associació entre la densitat mamogràfica i el consum deficitari o excessiu de calories en funció de la mida corporal, l’activitat física i la taxa metabòlica basal de cada dona participant.

Més de 3.500 dones han format part d’aquest estudi

Per a la realització de l’estudi es van reclutar 3.517 dones, d’entre 45 i 68 anys, procedents dels programes de cribratge de càncer de mama de la Corunya, Barcelona, ​​Burgos, Palma, Pamplona, ​​València i Saragossa.

Aquestes dones van proporcionar informació sobre el seu consum d’aliments i altres hàbits de vida, així com informació rellevant per a l’estudi. Les dones van ser entrevistades en el propi centre de cribratge on es van realitzar la mamografia, la qual va ser utilitzada posteriorment per mesurar la densitat mamogràfica.

«Els resultats mostren que les dones amb una ingesta calòrica superior a l’esperada, d’acord a les seves necessitats energètiques individuals, van presentar una major densitat mamària, sent aquest augment més gran quan el consum calòric excedia el 40% dels valors esperats», assenyala Lope .

Els investigadors també van observar que la densitat mamària augmentava un 5% per cada increment d’un 20% en la ingesta calòrica relativa, i que aquesta tendència va ser especialment pronunciada entre les dones nulípares, en dones amb història familiar de càncer de mama i entre aquelles amb un patró de dieta més occidental. Per contra, la restricció calòrica no va semblar tenir cap influència sobre la densitat mamogràfica de les dones participants.

Fins a la data, aquest és el primer estudi que analitza l’efecte del consum excessiu o deficitari de calories sobre la densitat mamogràfica tenint en compte els requeriments energètics individuals de cada dona.

Tot i que les conclusions apunten que la sobrealimentació podria estar darrere d’un augment de la densitat mamària, els autors adverteixen que calen estudis més potents per confirmar aquesta troballa.

DM-SCAN

La mama està composta bàsicament de teixit adipós i teixit fibroglandular; la densitat és la proporció d’aquest últim en relació amb la mida de la mama. DM-SCAN quantifica aquest valor, diferenciant el teixit dens del gras.

Ofereix així una mesura contínua i més objectiva que la que els metges donen en l’actualitat, basada en una inspecció visual. Es tracta, per tant, d’una nova ajuda per a l’estimació del risc de patir càncer de mama.

 

 

 

 

Informació i Foto: Generalitat Valenciana