Un informe de Labora conclou que el 80% dels qui teletreballen es fan càrrec de les despeses associades al treball

Un informe encarregat per Labora, el Servei Valencià de Formació i Ocupació, conclou que en el 80% de les situacions de teletreball són les persones treballadores les que es fan càrrec de les despeses associades a la feina i no l’empresa.

Aquesta és una de les principals conclusions dels dos estudis que s’han presentat a Labora: ‘El treball en plataformes digitals a la Comunitat Valenciana II’ i ‘El teletreball a la Comunitat Valenciana’, que han estat dirigits pel professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València Adrián Todolí i el catedràtic de Psicologia Social José María Peiró.

El secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, que ha presentat l’acte, ha assenyalat l’interès de Labora d’investigar tot allò que impacta al mercat laboral “per poder dur a terme les polítiques actives d’ocupació amb els millors resultats possibles, arrelades a aquesta realitat sempre canviant i darrerament sotmesa a fenòmens tan desestabilitzadors com una pandèmia i tan profundament transformadors com l’espiral digitalitzadora de l’economia que vivim actualment”.

«Des de Labora -ha subratllat- es pretén aconseguir una millor planificació de l´activitat formativa i de les polítiques actives d´ocupació davant el repte de la bretxa digital». «Així mateix, es vol aprofitar tots els jaciments d´ocupació que les noves formes de relacions laborals aporten”.

En aquest sentit, ha assegurat que el resultat dóna molta informació amb què «continuar treballant en la millora del disseny de les polítiques dʻocupació per fer augmentar la seva eficàcia».

Teletreball a la Comunitat Valenciana

L’informe ‘El teletreball a la Comunitat Valenciana’ afirma que el 29,5% de les persones enquestades teletreballen, és a dir, gairebé un milió a la Comunitat Valenciana, i més del 90% ho fa des del seu domicili.

Un dels reptes plantejats és instaurar protocols per garantir el dret a la desconnexió digital, atès que un 60% afirma que no han signat cap acord que la regulo.

En aquest sentit, més del 56% dels enquestats han manifestat haver rebut correus fora de l’horari de treball, un 35,2% han rebut trucades telefòniques i gairebé un 40% missatges de text o d’àudio fora de la jornada de treball.

Addicionalment, l’anàlisi global dels diferents riscos psicosocials mostra que els més freqüents s’ubiquen al bloc de tasques i activitats del treball, al corresponent a les relacions interpersonals i socials i al de la conciliació.

Les activitats directament afectades són les del sector científic, tècnic, educatiu i d’informació i telecomunicacions. Darrerament s’extreu la necessitat de treballar a distància voluntàriament i no pas per imposició.

Tot i això, la valoració global atribuïda pel conjunt de treballadors enquestats és de 7,74 sobre 10, la qual cosa evidencia que és una realitat laboral que ha vingut per quedar-se. Tot i així, malgrat l’adaptació ser favorable, encara té mancances que cal esmenar.

Treball a les plataformes digitals a la Comunitat Valenciana

Pel que fa al document que investiga la feina en plataformes digitals, reflecteix que aquest ha augmentat un 10% d’un any a un altre. Destaca igualment la consolidació del procés de regularització dels que treballaven com a falses persones autònomes, observant-se que les contractacions realitzades per les mateixes empreses han passat d’un 23,2% el 2021 al 35,1% el 2022, cosa que reflecteix una tendència positiva per revertir aquest fenomen, tot i que encara s‟observa una alta presència d‟aquests casos.

En aquest sentit, a l’informe ‘El treball a les plataformes digitals a la Comunitat Valenciana’ s’apunta que s’han produït un augment generalitzat dels factors de risc associats a les plataformes digitals: assetjament sexual (12 %), aparició de problemes de salut (7,1%), patir accidents (5,5%) i la manca d’assistència per part de les plataformes en situacions d’emergència; sense deixar de banda la ja anomenada exposició als atacs físics (25,7 %).

Altres conclusions interessants són la necessitat d’inspeccionar per evitar situacions en què se sol·liciten quotes a la persona treballadora per poder accedir a la feina, així com la promoció de la sindicació per reduir situacions de remuneració per sota de l’SMI (Salari Mínim Interprofessional) adequat. En aquest punt, s‟ha pogut comprovar que més del 50 % de les persones cobren per sota dels 8 euros l‟hora de treball.

Cal esmentar que tots dos informes han comptat amb una mostra de 2.026 individus enquestats, d’entre 16 i 65 anys. Pel que fa als perfils, han estat d’una banda, joves d’origen espanyol (87,2 %) menors de 36 anys quant a les plataformes a distància i, d’altra banda, per al teletreball els més grans d’aquesta edat predominant la figura masculinitzada. Comparteixen una capacitat econòmica socioeconòmica mitjana alta i nivell d’estudis superiors.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana