Un informe de la UA alerta dels riscos de les emissions de carboni a les edificacions

El sector immobiliari comercial d’Europa, un mercat que integra grans superfícies, oficines, hotels i immobles industrials i administratius, haurà de reduir les seves emissions de carboni en més d’un 80% des d’ara i fins al 2050 per complir amb els objectius de l’Acord climàtic de París.

Aquesta estimació emana de les consideracions d’experts d’Espanya, Alemanya, Regne Unit i Països Baixos que participen en el projecte CRREM (Monitor del risc d’emissions de CO2 en el sector immobiliari), finançat pel programa H2020 de la Unió Europea (UE) , i que acaben d’acabar el seu primer informe, en aquest cas relatiu als edificis comercials.

“Hi ha una preocupació enorme en els inversors i les grans empreses per saber quant han d’invertir en la renovació de les propietats comercials perquè siguin eficients a nivell energètic” i, així, complir amb els requisits d’emissions de carboni, ha afirmat, en una entrevista a Efe, la catedràtica d’Economia Aplicada a la Universitat d’Alacant Paloma Taltavull.

La política europea contra el canvi climàtic s’articula al voltant a l’Acord de París, que té com a objectiu evitar que l’increment de la temperatura mitjana mundial superi els 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials i busca, a més, promoure esforços addicionals que facin possible que l’escalfament global no superi els 1,5 graus centígrads.

Això implica que el sector immobiliari comercial podrà emetre com a màxim la quantitat total de 24 milions de tones de carboni des d’avui a l’2050.

Però, “al ritme actual d’emissions, aquesta xifra s’haurà aconseguit en 2039, segons les nostres previsions”, ha apuntat Taltavull, investigadora principal del projecte a Espanya, juntament amb els experts Raúl Pérez i Francisco Juárez.

Per prevenir un augment de la temperatura global per sobre dels 2 o els 1,5 graus centígrads, s’estima que les emissions de carboni haurien de reduir un 78% i un 91%, respectivament, des d’ara i fins al 2050.

A més, el quaranta per cent de l’estoc complet d’edificis a la UE haurà de ser sostenible dues dècades abans d’aquest termini, el 2030, segons els acords internacionals, ha indicat Taltavull.

La situació actual, però, es caracteritza per un parc d’edificis que bàsicament es va construir a la dècada dels cinquanta i seixanta del segle XX i ha de ser renovat en matèria d’eficiència energètica, el que comporta un important desemborsament econòmic, “la qüestió és que fa “, ha exposat la catedràtica.

“Estem calculant el nombre d’aquests edificis comercials, perquè no existeix un cens, i anem a aplicar a aquesta tipologia d’immobles una base de dades molt potent de costos de rehabilitació energètica que ja vam realitzar en un projecte anterior” i que determina la capacitat que tenen les innovacions tecnològiques en la construcció per disminuir les emissions de carboni, ha dit.

Els experts del projecte CRREM, que va començar el 2018 i durarà fins a 2021, plantegen desenvolupar una eina per a les empreses que estimarà les inversions necessàries per reduir les emissions en els edificis comercials, el que permetrà a aquestes calcular la rendibilitat o no d’aquest procés inversor i, en funció d’això, decidir si segueixen utilitzant o no els seus immobles.

“La nostra informació donarà certesa al mercat perquè les empreses podran analitzar el risc d’actius obsolets (energèticament) al sector immobiliari comercial” i “reassignar inversions en edificis més eficients des del punt de vista energètic”, ha concretat Taltavull.

Al voltant d’un 40% del volum total d’emissions de carboni que es registra en l’actualitat procedeix dels edificis. D’aquest percentatge, entre el 23% i el 24% té el seu origen en habitatges residencials i la resta, en immobles comercials, ha especificat.

En la seva opinió, les innovacions tecnològiques incorporades a la construcció per captar i reduir les emissions de carboni seran més assequible en preu. A mesura que es vagin millorant i popularitzant la seva ocupació, ajudaran a aquest esforç per complir amb la normativa europea contra el canvi climàtic, ha afegit.

“El sector públic no té diners per fer aquestes renovacions” i, de moment, ha de ser el propi mercat el que les porti a terme, segons Taltavull, per a qui, tot i això, hauria d’haver incentius des de l’administració, entre els quals ha citat la possibilitat de beneficiar-se de desgravacions fiscals per invertir en aquest àmbit.

 

 

 

Informació i Foto: http://www.web.ua.es