Un estudi revela que espècies singulars de tortugues i cocodrils podrien desaparèixer els propers anys
Les tortugues i els cocodrils són dos dels grups faunístics més amenaçats del món. De fet, aproximadament cinc de cada deu d’aquestes espècies es troben en perill d’extinció global. Així es desprèn d’un estudi sobre les amenaces d’origen humà que afecten aquest tipus de rèptils publicat a la revista internacional Nature Communications.
L’article revela els riscos més importants per a les tortugues i cocodrils, com són la pèrdua d’hàbitat, el tràfic d’espècies i el consum insostenible. També destaquen les malalties emergents, les espècies invasores, el canvi climàtic i la contaminació, entre d’altres. “Correm el risc de perdre una varietat d’espècies i diversitat funcional que ha requerit més de 220 milions d’anys d’evolució”, adverteix Roberto Carlos Rodríguez-Caro, autor principal de l’article i investigador distingit del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant ( UA).
Aquest treball compta, a més, amb la participació d’un nodrit equip de científics internacionals de les universitats Miguel Hernández d’Elx, Oxford (Regne Unit), Tartu (Estònia), Queensland (Austràlia), Lió (França) i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (Mèxic).
La pèrdua d’hàbitat, l’amenaça més comú
La principal amenaça d’aquests grups de rèptils és la pèrdua i fragmentació d’hàbitat, aspecte especialment comú a les espècies que habiten a l’hemisferi nord. Però, com apunta l’investigador de la UA, «la desaparició de zones humides, la urbanització i el desenvolupament de l’agricultura intensiva no només afecten aquestes espècies, sinó que s’han descrit en termes globals com una de les amenaces més grans a la biodiversitat ».
Per la seva banda, els resultats del treball assenyalen que el consum insostenible de tortugues i cocodrils influeix sobretot a les espècies més longeves i amb més grandàries de posta d’ous com les tortugues marines.
En tercer lloc, el trànsit i el comerç d’exemplars vius o de part d’ells amenacen aquests rèptils al llarg del món. La captura i el trànsit de tortugues és habitual per a la seva tinença en captivitat i, en el cas dels cocodrils, la seva pell també té alts interessos comercials.
Protegir les espècies i les estratègies vitals
Les tortugues i cocodrils se’ls atribueixen importants funcions als ecosistemes com, per exemple, són dispersors eficaços de llavors, creen d’hàbitats per a altres espècies amb la realització de caus o són depredadors que gestionen gran part de la biomassa disponible. A més, tenen aquestes funcions des de fa milions d’anys i han desenvolupat estratègies vitals singulars i diverses. «Algunes espècies són molt longeves i excedeixen els 150 anys, com la tortuga geganta d’Aldabra (Aldabrachelys geganta), mentre que altres basen el seu èxit en la reproducció fent postes de més de 100 ous, com la tortuga asiàtica de closca tova (Chitra indica )», detalla Roberto Carlos Rodríguez-Caro.
Malauradament, els resultats d’aquest estudi mostren que actualment es viu el pitjor escenari possible de pèrdua de diversitat funcional, és a dir, que les espècies de tortugues i cocodrils amb més risc d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) tenen estratègies vitals úniques. «En aquest sentit, un clar exemple el trobem a la tortuga pancakes (Malacochersus tornieri), en perill crític d’extinció, que és originària de Tanzània i Kenya i té una closca plana i flexible per habitar esquerdes. Això permet evitar perills però, per contra, la seva reproducció és molt baixa i només és capaç de posar un ou a l’any. Per aquest motiu, les poblacions són molt sensibles a la captura d’exemplars adults», explica l’investigador de la UA.
Els autors d‟aquest treball suggereixen que les polítiques de conservació haurien d‟incloure la diversitat funcional amb l‟objectiu de conservar espècies que mostren estratègies úniques. «La incorporació a les polítiques de conservació de la diversitat funcional pot constituir un enfocament prometedor per ajudar a prioritzar els esforços de conservació per mantenir alts nivells de diversitat funcional davant les amenaces actuals i futures», destaca Rodríguez-Caro.
Informació i Foto: Universitat Alacant