Un estudi revela la dieta del primat fòssil “Theropithecus oswaldi” descobert al jaciment de Cova Victòria
Un estudi publicat a la revista Journal of Human Evolution revela per primera vegada la dieta de l’babuí fòssil Theropithecus oswaldi descobert en Cova Victòria, a Cartagena (Múrcia), l’únic jaciment de tot Europa amb restes d’aquest primat de prop de 4 milions d’anys d’antiguitat i sorgit a l’Àfrica oriental.
El nou treball analitza la dieta d’aquest primat a partir dels seus úniques restes fòssils a Europa i gràcies a l’anàlisi de el patró de microdesgast bucal de les dents per la ingesta d’aliments. Segons les conclusions, el patró alimentari d’aquest cercopitec -el primat més abundant en el registre fòssil de l’Plistocè al continent africà- seria diferent de la de l’babuí Theropithecus gelada, que és l’espècie actual més propera filogenèticament a T. oswaldi. El babuno T. gelada, que habita a les muntanyes Simien, al nord d’Etiòpia, sol alimentar-se d’herbes i tiges tendres.
El treball, liderat pels professors Laura Martínez i Alejandro Pérez-Pérez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), compta amb l’expert de el Departament de Biotecnologia de la Universitat d’Alacant (UA) Alejandro Romero, així com amb experts de la Facultat de Ciències de la Terra i de la Facultat de Psicologia de la UB, de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Municipal de Prehistòria i Paleontologia d’Orce (Granada) i la Universitat George Washington (Estats Units).
Dieta d’el babuí fòssil al sud de la Península Ibèrica
Segons l’investigador de la Universitat d’Alacant, Alejandro Romero, «l’anàlisi per microscòpia electrònica de l’esmalt de les dents de Theropithecus oswaldi que vam realitzar va revelar un molt bon estat de conservació el que va permetre caracteritzar el microdesgast dental». El patró de microestries que s’observen en l’esmalt, afegeix Romero, «és un reflex de l’caràcter abrasiu dels aliments mastegats. D’aquesta manera, quan es comparen amb models de primats de dieta coneguda és possible inferir el tipus d’ecologia alimentària en espècies fòssils ».
En aquest sentit, l’anàlisi de les estries produïdes a la cara vestibular de les dents per la ingesta d’aquests aliments abrasius confirma que els espècimens de T. oswaldi de Cova Victòria «devien tenir una dieta més abrasiva que els actuals T. gelada, i més similar a la dieta durófaga d’altres primats, com els mangabeis (Cercocebus sp.) i els mandrils (Mandrillys sphinx), que ingereixen fruits i llavors, alguns d’ells de cobertes dures, en ecosistemes boscosos i semioberts », afegeix Laura Martínez de la Facultat de Biologia de la UB.
No obstant això, altres estudis més recents basats en l’observació dels T. gelada de la regió de Guassa, també a Etiòpia, descriuen una dieta més diversa, amb presència de rizomes i tubercles al llarg de l’estació més desfavorable. «La diferència trobada entre els individus de T. oswaldi i T. gelada -continuen els autors de l’estudi- indica que l’especialització observada en els actuals babuins podria ser una especialització derivada que no existia en els fòssils del seu llinatge. Això podria respondre a una regressió en el seu nínxol ecològic com adaptació a ecosistemes alterats antròpicament o a conseqüència de l’canvi climàtic ».
Cova Victòria: el llarg viatge de l’babuí africà
El gènere Theropithecus es va expandir més enllà de l’desert de Sàhara, des de l’est cap al nord i el sud de el continent africà. El seu llinatge evolutiu, present també en algunes àrees geogràfiques d’Europa i Àsia, va arribar a el límit de la desaparició fa uns 500.000 anys. Avui dia, només estaria representat per l’espècie Theropithecus gelada, un babuí que s’alimenta bàsicament d’herbes i mostra un perfil ecològic més similar a el dels herbívors que a el dels primats.
El 1990, la campanya d’excavació dirigida pel paleontòleg Josep Gibert va trobar en Cova Victoria (Cartagena) la primera resta fòssil, una dent, de Theropithecus oswald (Journal of Human Evolution, 1995). Aquesta cova càrstica -una antiga mina de manganeso- ha aportat restes fòssils de prop d’un centenar d’espècies de vertebrats i és un dels pocs jaciments europeus de l’Plistocè inferior que conté restes de l’espècie humana. Fora de el continent africà, el registre fòssil de l’babuí fòssil és molt escàs i només s’han trobat altres restes en Ubeidiya (Israel) i en Minzapur (Índia).
Les noves evidències fòssils de T. oswaldi -d’entre 900.000 i 850.000 anys d’antiguitat- van ser recuperades per un equip de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB. La presència d’aquest cercopitec africà al sud-est de la península ibèrica reforça la hipòtesi dels models de dispersió de la fauna de el continent africà a Europa durant el Plistocè a través del estret de Gibraltar.
Informació i Foto: Universiat Alacant