Un estudi multidisciplinari avaluarà aspectes clínics, socioeconòmics, ambientals i l’efecte d’intervencions basades en dieta i exercici per a alleujar la COVID crònica
Un equip multidisciplinari integrat per personal investigador de les universitats Jaume I de Castelló i València; professionals clínics dels hospitals General Universitari de Castelló i La Plana i del Centre de Salut Pública de Castelló han posat en marxa un projecte que avaluarà la prevalença de símptomes, els impactes socioeconòmics, els factors de risc i l’eficàcia de les intervencions no farmacològiques de la COVID crònica.
En opinió de la investigadora principal de l’estudi a l’UJI, Juana María Delgado Saborit, del grup d’Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Recerca Clínica, «els efectes a llarg termini associats amb la COVID crònica poden produir en els afectats un impacte considerable en la qualitat de la vida, i en el seu àmbit laboral i social, que poden arribar a ser limitants». Per això, «és important identificar quins són els predictors de risc associats a la prevalença de COVID crònica i els seus impactes en la població. Aquesta informació és molt valuosa per a identificar els pacients amb el risc de desenvolupar COVID crònica, establir accions preventives i generar evidència científica que puga ser aplicada a la pràctica clínica».
D’altra banda, ha comentat la investigadora castellonenca, «és necessari identificar tractaments que alleugen els símptomes que sofreixen els pacients de COVID crònica, per a així ajudar-los a retornar a la seua vida quotidiana. Aquesta informació és molt útil per a definir els tractaments que faciliten la recuperació als pacients. Nosaltres volem avaluar tres tractaments que no requereixen l’ús de fàrmacs, i que estan basats en exercici i dieta».
El projecte es desenvoluparà en dues fases. La primera és un estudi observacional amb el propòsit d’establir la varietat de símptomes de la COVID crònica i el seu impacte socioeconòmic en la població afectada. En l’avaluació també es tindran en compte quins són els factors de risc per a desenvolupar COVID crònica, entre altres, desenvolupament clínic de la infecció, comorbiditats prèvies, aspectes socioeconòmics, ambientals i d’estil de vida associats amb una major prevalença i durada de la COVID crònica.
L’equip espera recollir més d’un miler de respostes a través del formulari obert, allotjat en una plataforma segura utilitzada en aquesta mena d’estudis, per a protegir les dades dels participants. Un dels objectius d’aquesta primera fase és facilitar el desenvolupament de polítiques encaminades a pal·liar els impactes negatius que tenen els símptomes de la COVID crònica en les persones que la pateixen.
En la segona fase de l’estudi, l’equip analitzarà les intervencions no farmacològiques per a determinar la seua eficàcia en la millora dels símptomes de la COVID crònica. En concret s’avaluaran dues intervencions basades en la dieta i una tercera en la rehabilitació física i pulmonar. Per a fer-ho, el grup integra professionals en fisioteràpia, dietètica, infermeria, bioquímica, medicina i epidemiologia. L’objectiu és, igual que en la primera fase, ajudar a establir programes d’intervenció per a afavorir la recuperació dels pacients.
Les persones que participaran en aquesta segona fase s’assignaran aleatòriament a una de les tres intervencions o a un quart grup que servirà com a control. Existirà un cinquè grup de participants que han patit la COVID-19, però que no presenten símptomes de COVID crònica com a grup control sa. Les intervencions duraran tres mesos i es farà un seguiment per part dels professionals encarregats d’ajustar cada intervenció a la millora de cadascun dels participants.
Les persones voluntàries que participen en l’estudi emplenaran uns qüestionaris per a reflectir l’evolució dels símptomes. També se’ls prendran mostres biològiques (sang, orina, excrements i cabell) abans i després d’acabar la intervenció per a conèixer l’evolució de determinats marcadors de salut. La previsió és comptar amb 180 participants en aquesta fase, 30 amb COVID crònica per a cadascuna de les intervencions, 60 per al grup de control també amb COVID crònica i 30 per al grup de control sa integrat per persones que han passat la COVID però no en presenten símptomes derivats.
La recerca «COVID crònica: avaluació de la prevalença de símptomes, impactes socioeconòmics, factors de risc i eficàcia d’intervencions no farmacològiques per a pal·liar els seus efectes» és finançada per la Generalitat Valenciana a través d’una ajuda publicada en el Decret 206/2021, de 17 de desembre, del Consell, d’aprovació de les bases reguladores i de concessió directa d’ajudes urgents per a projectes de recerca, desenvolupament tecnològic i innovació (R+D+i) relacionats amb la COVID-19.
Informació i Foto: UJI