Un estudi internacional adverteix que l’escalfament global pot augmentar els patògens de plantes transmesos per terra
Realitzada per científics d’Espanya, Austràlia, Alemanya i la Xina, la investigació proporciona proves experimentals i d’observació global que la proporció de patògens de plantes que es troben a terra augmentarà en un món cada vegada més càlid. El sòl actua com a reservori de molts dels patògens de plantes més agressius, com Alternaria alternata o Fusarium oxysporum, des d’on poden infectar les plantes. Conèixer l’ecologia d’aquests patògens i els futurs canvis en la seva distribució a escala global és fonamental per entendre millor com el canvi climàtic afectarà a la producció d’aliments i a la subsistència d’un gran nombre de persones a tot el món.
Primer atles mundial de fongs patògens de plantes
El treball, que proporciona el primer atles mundial de fongs patògens de plantes que es troben al terra, destaca els llocs de la Terra on aquests organismes són més comuns avui en dia i en els propers 30 anys. A més, indica que els sòls són una reserva crítica d’alguns dels patògens de plantes més importants a tot el món. “En aquest cas, aportem proves sòlides que l’escalfament experimental i les temperatures atmosfèriques mundials s’associen positivament amb majors proporcions d’aquests organismes transmesos en terrenys de tot el món”, assenyala l’autor principal de l’article, Manuel Delgado-Baquerizo de la Universitat Pablo de Olavide.
Per generar aquests mapes, l’equip científic ha utilitzat la seqüenciació de l’ADN per analitzar l’associació entre la proporció de patògens transmesos i els augments de temperatura en diferents tipus de terreny.
L’article destaca que les grans regions de la Terra d’Àsia, Àfrica, Austràlia i Amèrica contenen altes proporcions de patògens de plantes transmesos per terra. Aquestes regions corresponen a climes càlids com els dels deserts i els boscos tropicals. “Els nostres mapes mundials identifiquen els punts calents dels fongs patògens de plantes transmesos en l’actualitat i ens adverteixen sobre el seu augment a causa de l’escalfament global”, recorda Delgado-Baquerizo. “L’actual pandèmia mundial ens recorda l’impacte que els microorganismes poden tenir en les nostres societats i economies, i la importància d’aprendre més sobre la seva ecologia”, indica el co-autor i director de l’Laboratori d’Ecologia de Zones Áridas i Canvi Global de la Universitat d’Alacant Fernando T. Maestre. “A l’proporcionar nous mapes sobre la distribució actual i futura d’importants fitopatògens, els nostres resultats poden guiar les mesures de gestió per evitar futures crisis alimentàries associades a el canvi climàtic”, afegeix Maestre.
Treball de camp
El treball de camp dels investigadors ha estat molt extens ja que han recollit mostres de terra de 235 llocs diferents de 18 països presents en sis continents per abastar tota una gamma de climes: des dels deserts fins als boscos tropicals. Entre aquestes mostres figuren les recollides en l’estudi mundial de terres àrides dirigit per l’investigador de la Universitat d’Alacant en el marc del seu projecte BIOCOM finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC).
Els resultats d’aquest nou estudi han estat validats utilitzant un experiment de camp sobre canvi climàtic que el grup de Fernando T. Maestre manté des de fa una dècada gràcies a el suport dels projectes finançats per l’ERC BIOCOM i BIODESERT. En aquest experiment s’imita el clima pronosticat per a la segona meitat de segle XXI, i és un dels pocs experiments de canvi climàtic que es mantenen en les zones àrides de tot el món des de fa més de deu anys. “Aquest treball exemplifica la importància i el valor de realitzar mostrejos a gran escala i experiments a llarg termini, cosa que no hauria estat possible fer sense el suport de l’ERC que ha finançat el Laboratori d’Ecologia de Zones Áridas i Canvi Global tots aquests anys” , indica l’investigador distingit de la Universitat d’Alacant.