Un article evidencia que la carronya ha estat tradicionalment infravalorada a la dieta dels animals vertebrats
Un estudi liderat per la Universitat d’Alacant (UA) ha demostrat que els treballs tradicionals sobre l’alimentació de la fauna silvestre tendeixen a infravalorar el paper que juga la carronya com a recurs tròfic. Tot i la creixent evidència científica sobre la importància de la carronya en l’ecologia i l’evolució de molts vertebrats, moltes espècies no han estat catalogades com a carronyeres, segons l’article publicat a la revista científica Global Ecology and Biogeography. Els animals carronyers són els que s’alimenten de preses en estat de descomposició i aquesta funció és de gran importància per a l’ecosistema en eliminar restes orgàniques i contribuir al reciclatge. Lamentablement, conèixer com i quant consumeix cada espècie aquest recurs tròfic no és senzill.
L’article liderat per la investigadora del Departament d’Ecologia de la UA, Esther Sebastián, compta amb autors de les universitats de Granada (UGR), Miguel Hernández d’Elx (UMH), de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC) i de l’Institut de Recerca de Recursos Cinegètics (IREC-CSIC). Els investigadors, utilitzant una gran base de dades d’informació de camp obtinguda per càmeres automàtiques de fototrampeu a diferents parts del planeta, han aconseguit caracteritzar els hàbits de consum de carronya a nivell mundial de mamífers com guineus, senglars o fagines, però també aus com els corbs, garses, àguiles i alguns rèptils principalment d’Austràlia i Amèrica del Sud.
«En aquest treball advertim com la literatura científica ha subestimat el paper dels vertebrats com a carronyaires, identificant els trets ecològics que caracteritzen aquelles espècies que podrien haver passat especialment desapercebudes», apunta la investigadora de la UA. En aquest context, l’equip de treball ha analitzat la base de dades més gran disponible sobre patrons de carronya de vertebrats, així com gairebé un miler d’estudis de dieta sobre 156 espècies de carronyers i ha consultat una de les bases de dades més completes sobre dietes d’aus i mamífers, la coneguda com a “Elton Traits”.
Després d’aquesta minuciosa anàlisi, «per a cadascuna d’aquestes espècies n’hem calculat el grau de carronyer, és a dir, la proporció de cadàvers en què es detecta que l’espècie consumeix carronya i en relacionem les característiques ecològiques amb la probabilitat de ser identificats com a carronyers en estudis de dieta ia la base de dades d’Elton Traits», explica Esther Sebastián. Segons les dades obtingudes, a més de la meitat de les espècies identificades com a carronyeres als cadàvers monitoritzats no se’ls va assignar carronya com a font d’aliment als seus estudis de dieta ni a la base de dades d’Elton Traits.
«Els nostres resultats indiquen clarament una subestima del paper del carronyer a les xarxes tròfiques de vertebrats. Atès que el reciclatge de nutrients és fonamental per al funcionament dels ecosistemes, cal un major reconeixement i investigació del paper de la carronya com a font d’aliment per als vertebrats, especialment per a les espècies no depredadores i els mamífers», insisteixen els autors del article.
Informació i Foto: Universitat Alacant