Triomf d’Amics Castelló davant Orense al pabelló Ciutat de Castelló

AMICS CASTELLÓ 95
ORENSE BÀSQUET 86
AMICS CASTELLÓ: Moto (13), Faner (9), Tate (13), Stutz (8), Okouo (13) –cinc inicial–; Ngom
(7), Arcs (10), Martínez (16), Minlend (2), Etxeguren (2) i Roig (2). 20 faltes. Sense eliminats.
ORENSE BÀSQUET: Brito (6), Rodríguez (10), Krikke (2), Marcs (6), Gill (4)—cinc
inicial–; Moody (25), Mendicote (4), López (13), Rosa (10), Carballo (2) i Pau (4). 24 faltes. Sense
eliminats.
ÀRBITRES: Javier Ávila, Jordi Domingo i Asunción Langa.
PARCIALS: 12-8, 26-24, 31-32, 46-47 (descans); 57-56, 72-68, 78-73 i 95-86 (final del
trobada).
INCIDÈNCIES: Al voltant de 1500 espectadors a les grades del pavelló Ciutat de Castelló.
Si la setmana passada l’Amics Castelló va aconseguir un triomf de senyoriu a la pista del Tizona
Burgos, ha tornat a passar el mateix set dies després després de doblegar el Bàsquet Ourense, segon
classificat de la taula fins avui i un dels clars candidats a l’ascens a ACB. Va ser una
demostració dels deixebles de Fede Castelló a tots els nivells. Va brillar l’equip, un grup
cohesionat, que treballa dur, té ambició i sap què vol.
El conjunt local va començar el xoc amb un quintet amb potencial ofensiu, amb
pràcticament els millors anotadors sobre la pista, però també amb una bona actitud defensiva.
Va ser una bona arrencada dels castellonencs, amb una anotació coral, sumant punts amb els seus
homes grans, el perímetre i en transició. Això es va traduir en un 14-8 per als de La Plana, però
davant d’un rival tan exigent com l’Ourense, la mínima concessió es pagava. I així va ser amb tres triples
seguits dels gallecs, que van establir el 14-17 al lluminós. Els visitants es mostraven molt
encertats des de més enllà de la línia de 6,75, ja que en aquell moment portaven una espectacular sèrie de
4 sobre 5. Fede Castelló va demanar temps mort i va posar a pista més guerrers i ràpids en transició,
una aposta que va donar molt bon resultat. De fet, es va produir un parcial de 10-3 que va arreglar la
situació, podent així, malgrat una posterior reacció gallega, arribar per davant al lluminós al
terme del primer període (26-24), amb superioritat igualment en els rebots (12-8).
El partit va baixar revolucions a continuació, amb molts atacs posicionals i una mica
menys d’anotació. La trobada va entrar en una fase d’intercanvi de cistelles que mantenia el
marcador anivellat. Els triples, encara que ja no tant, seguien sent la principal amenaça de l’Ourense,
el qual va millorar en l’aspecte rebotador. Per la seva banda, l’Amics buscava la superioritat dels seus
interiors i més encara amb els pivots visitants força carregats de faltes. De fet, es va arribar a veure a
pista una mica molt inusual com és a Okouo i Ngom, els dos gegants de l’equip, compartint minuts
de joc. D’aquesta manera, les espases seguien al capdamunt del descans (46-47).
A la represa, els de Fede Castelló van sortir amb una defensa més intensa sobre els
exteriors del quadre ourensà, que eren el principal problema. Per altra banda, els locals seguien
amb un guió semblant, ja que Okouo feia mal. No obstant això, això no era suficient i en minut 27
els gallecs van fer una petita estirada (59-64), per la qual cosa va sortir Stutz per pal·liar l’embús ofensiu de
els de La Plana, donant pas als millors minuts de l’Amics. La primera que va tocar el nord-americà
va acabar en triple i la següent va ser un espectacular mat de Ngom amb tir addicional que van donar la
tornada al marcador (65-64). Tot seguit va brillar un sensacional Álvaro Martínez amb 6 punts
consecutius i semblava el moment de l’Amics per marxar al lluminós, però un combinat de
l’entitat de l’Ourense sap agafar-se a la pista i esgarrapar puntets en les dificultats, per la qual cosa els de
La Plana gairebé no van poder estirar la seva renda al final del tercer quart (72-68).
A mesura que passaven els minuts, les defenses es van endurir i els punts escassejaven,
encara que l’Amics mantenia les seves petites rendes, però amb el problema que no eren per a res
definitives (72-68, min. 33). No estava encertat l’Amics, però estava sòlid en defensa i així que
un gris Tate va començar a mostrar la seva millor cara la cosa es va posar força bé (82-73 a 4:29 del final).
Faltava rematar la feina. Aleshores l’Ourense va posar el seu onze de gala, amb grans tiradors a la pista
per intentar recuperar ràpid el seu desavantatge. A més, hi havia la bona notícia que els visitants
estaven en bonus ja i els amfitrions només tenien una falta, per la qual cosa es podia mossegar en defensa. A
els atacs posteriors, l’Amics va resoldre molt bé gràcies a sengles penetracions d’Arcs i Tate,
rubricats per un triple oportuníssim d’Arcs i possessions més llargues per consumir temps. El
combinat gallec ho tenia molt complicat i cremava totes les seves naus amb ràpids llançaments,
especialment amb Moody, per la qual cosa no calia confiar-se. Tot i això, era la gran nit d’un
superb Amics Castelló que no va deixar escapar una merescuda i grandíssima victòria amb què dóna tot
un cop d’autor
tat que va fer gaudir al màxim els seus seguidors.

Informació i Foto: Amics Castelló