TRAMA converteix Vilafranca en part activa de la creació tèxtil contemporània

La primera edició de TRAMA, Residències de pràctiques tèxtils contemporànies, ha tancat el seu pas per Vilafranca deixant dues noves obres nascudes del contacte directe amb el municipi, la seua memòria, els seus materials i els seus habitants. Una proposta que parteix de la tradició tèxtil local per a mirar-la amb nous ulls i entendre-la també com una matèria des de la qual imaginar, experimentar i produir cultura contemporània. Karen Sandoval i Reyes Pe han treballat a partir d’allò que Vilafranca els ha oferit. La seua tradició tèxtil, els seus sabers, la seua indústria i també la trobada amb els veïns i veïnes, que han format part activa dels processos de creació.

Aquesta relació es va fer especialment visible durant la presentació pública de les peces, celebrada el passat divendres 11 de setembre i a la qual van assistir al voltant de 80 persones. La resposta del públic va obligar a organitzar la visita en diversos grups i va permetre un contacte encara més pròxim amb les creadores, que van explicar en primera persona com havien desenvolupat els seus treballs durant la residència.

La jornada va comptar, a més, amb la presència de l’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom, i de la tècnica de Cultura, Ana Querol, i va tancar una primera edició marcada per l’entusiasme, la curiositat i l’interés davant de les produccions realitzades. La trobada va servir també per a posar en valor La Coladuría i Abadia 7 com a espais des dels quals activar noves propostes culturals i artístiques al municipi.

Darrere de TRAMA està el treball conjunt d’Artèria Cultural, amb la direcció i coordinació de Fàtima Meskine Gumbau; Galeria BATEC, amb el comissariat de Leli Cerezo; i Anne Barton de Mayor, juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca i Acción Cultural Española (AC/E), a través del Programa para la Internacionalización de la Cultura Española (PICE).

Reyes Pe i el seu ‘Sopar a la fresca’

Un enorme mantell de color roig amb mans brodades ha sigut la creació que Reyes Pe ha desenvolupat a Vilafranca. Titulada Sopar a la fresca, l’artista valenciana va prendre com a inspiració el color de les faldes del vestit tradicional de Vilafranca, mentre que les mans feien referència tant a l’eina de treball com al gest de compartir menjar i reunir-se al voltant d’una mateixa taula.

En efecte, l’obra va ser concebuda per a cobrar sentit a través de la participació de la comunitat, una dimensió que va estar present durant tot el procés de residència. Nombrosos veïns i veïnes van participar en la seua creació, compartint temps, experiències i coneixements amb l’artista i cosint al seu costat. D’aquesta manera, el mateix procés creatiu es va convertir també en un espai de trobada i intercanvi.

Aquesta implicació va tindre el seu moment més visible durant l’acció artística vinculada a Sopar a la fresca. La peça es va despenjar de l’espai expositiu per a eixir al carrer i recórrer diferents punts del municipi en forma de processó, sostinguda i mantejada pels mateixos vilafranquins i vilafranquines, que van fer sonar els cascavells que el mantell portava cosits.

La creació de Reyes Pe va incorporar així una dimensió visual i tàctil, però també sonora i participativa. Va ser el moviment de la comunitat el que la va activar i va transformar la seua experiència. El recorregut va culminar amb un sopar a la fresca, en què el mateix mantell es va convertir en una gran taula compartida i va acabar de reforçar el sentit col·lectiu de la proposta.

De Colòmbia a Vilafranca a través de la memòria de Karen Sandoval

Amb 1/5 de Neopono, Karen Sandoval ha posat en diàleg la seua cultura d’origen amb la identitat i la memòria de Vilafranca. Nascuda a Colòmbia i resident a Espanya des de molt menuda, el seu treball incorpora habitualment un fort component autobiogràfic i referències al seu país d’origen. En aquesta ocasió, l’artista va partir de la tradició de les silleteras colombianes, dones que carreguen a l’esquena grans estructures, les silletas, cobertes de flors i especialment vinculades a la celebració de la Feria de las Flores de Medellín. Sandoval va prendre aquesta tradició com a punt de partida per a construir una peça que va incorporar també elements propis de la memòria de Vilafranca.

Les estructures florals apareixien acompanyades per brodats que remetien a la pedra seca, les casetes construïdes amb aquesta tècnica, la indústria tèxtil i altres elements vinculats a la història local. Els materials procedien, a més, de l’àmbit de la llenceria, en una referència directa a la tradició tèxtil del municipi.

L’obra recupera així la memòria d’una indústria que durant dècades va donar treball a milers de dones de Vilafranca i que ha perdut bona part del pes que va tindre al municipi. Al mateix temps, funciona com a homenatge a aquestes treballadores i al paper que van exercir en la seua història econòmica i social, però també com una invitació a observar aquesta herència des de nous llenguatges i perspectives contemporànies.

TRAMA mira cap a noves edicions

Després d’aquesta primera edició, TRAMA té la voluntat de ser un projecte viu, capaç de mutar, assentar-se i créixer a Vilafranca a partir de la relació entre artistes, el territori i les persones que l’habiten. Una continuïtat que, com explica la comissària Leli Cerezo, passa també per allunyar-se de la mirada bucòlica que tendeix a associar els pobles únicament amb el passat, la nostàlgia o allò que ja ha desaparegut. Davant d’això, la iniciativa proposa partir de la identitat, els sabers, els materials i la memòria de Vilafranca per a generar noves creacions connectades amb el present.

Aquesta manera de treballar planteja també una altra relació entre el medi rural i els circuits habituals de l’art contemporani. Una de les intencions de TRAMA és que siga el mateix poble el primer a conéixer i gaudir d’unes obres que han nascut d’allò que Vilafranca ha oferit a les artistes. A partir d’ací, les produccions podran viatjar a altres contextos i arribar també a les ciutats, invertint el recorregut habitual pel qual són els territoris rurals els que reben propostes concebudes prèviament en els grans centres urbans.

El tèxtil ocupa un lloc central en aquest plantejament. Forma part de la història econòmica, laboral i quotidiana de Vilafranca, però TRAMA proposa no entendre’l únicament com una herència del passat, sinó també com una matèria des de la qual continuar imaginant i produint cultura contemporània.

Leli Cerezo ho resumeix en una frase: “Si el tèxtil ja no és industrial, que siga artístic”.

Comunicació Arteria Cultural