Thierry Rendall (futbolista del Valencia CF) “La lesió m’ha fet més madur i valorar-me més”

El jugador del València CF, Thierry Rendall, compta en exclusiva a VCF Media el seu procés de recuperació del trencament del lligament creuat anterior que va patir l’octubre del 2024 en el partit davant el Getafe CF a El Coliseum.

Tornada als terrenys de joc

“M’estic trobant molt bé. Està sent una sorpresa perquè fa dos mesos, quan vam tornar per a la pretemporada, encara tenia molèsties i jo mateix no pensava que podria estar una mica abans del previst -finals de setembre-“.

Acció de la lesió

“Va ser prop del minut 50′ i en aquest llanci jo anava fort i quan vaig veure que venia Alderete, intento treure el peu per no rebre la segona groga i, en aquest moviment, el genoll em va anar cap a dins i vaig sentir un so. Vaig notar una mica de molèstia, però va ser més l’ensurt del so perquè això mai vaig ser bo i quan vaig entrar al vestu i quan vaig entrar al vestu al doctor que estava bé i que sortiria a jugar i acabar el partit. Al final del matx, no tenia tanta mobilitat al genoll, em feia mal una mica.

Diagnòstic de la lesió

“El dia que el doctor em diu la gravetat de la lesió va ser molt difícil parlar amb la meva família, amics… i explicar-los el trencament del lligament. Des del principi, sabia que em recuperaria fins quan estava fastiguejat i amb molta molèstia. El primer mes ho vaig veure molt bé, encara que tenia molèsties, després quan vaig començar a fer feina i gimnàs van començar els problemes”.

Un moment

“És difícil perquè van ser tots dolents. Al primer mes, estant amb la meva família a Portugal i estant fora sense poder estar al vestidor amb els meus companys va ser complicat, tant que li vaig dir a la meva dona que tornava a València. Jo volia estar amb els meus companys. Per mi, que visc del meu cos en ser esportista i no poder fer res, va ser complicat. a plorar. Tinc miralls al gym i em vaig preguntar que per què plorava. Sabia que tornaria a jugar a futbol i aquell moment va ser una cosa especial perquè estava sol.

Entrenant o al fisio al Club em venien les llàgrimes perquè ha estat molt dur el procés de recuperació. Rai, el fisio que m’ha tractat, em deia que havia de tenir paciència i que hi hauria dies de tot amb alts i baixos. Ell tenia raó. Jordi Sorlí ha estat una persona fonamental en la meva recuperació. És molt difícil treballar amb mi perquè tinc poca paciència i vull estar sempre el més ràpid possible. Els fisis, el doctor… m’han ajudat molt. Molts cops els dic que són les persones més importants del Club perquè els jugadors estem molt amb ells i parlem de tot de la nostra vida. Ells acaben sent els meus amics. El més important va ser centrar-se en l’objectiu, que era tornar”.

Treball de recuperació

“Ho feia en vacances, al gimnàs… i anava bé, no tenia molèsties. Anava a sopar amb la meva dona i, després d’aixecar-me de la cadira, no em podia moure i em pregunta que com podia tornar a jugar si em passava això en un restaurant. Va ser una feina en equip, físies, readaptadors, metges… vam anar parlant i veient com vaig respondre.” vacances vam posar el de tornar a inicis de setembre. Quan vaig tornar, el meu genoll havia guanyat un plus. El treball mental també ajuda en aquest tipus de recuperacions.

Suport

“No hi ha paraules per descriure’l. La meva dona, la meva mare, els meus amics… Quan era a Portugal venien a casa meva després de treballar i es preocupaven per veure com estava o necessitava alguna cosa, fins i tot es van fer el viatge des de Lisboa fins a València (8h) amb cotxe per estar amb mi”.

Equip igual a família

“El més important per a mi és sentir-me que estic dins del grup, encara que no pogués entrenar o jugar els partits. Estava al vestidor, a la sala amb els físios, quan vaig al Camp de Mestalla abans dels partits. Em fan estar dins de l’equip. Estar amb ells és molt important”.

Aprenentatge

“Aquesta lesió m’ha fet més madur. Sempre vaig ser una persona impacient. Hi ha sempre coses positives que podem treure com no prendre res com a garantit perquè en un segon et pot canviar la vida, també m’ha fet veure que, realment, sóc una persona molt treballadora”.

Equip

“Ho veig molt bé, competitiu, les incorporacions ens poden aportar molt. Podem fer un any especial. Per al partit contra el FC Barcelona puc estar disponible per anar convocat. Les meves sensacions són bones, però després jugar ja dependrà de Corberán. Tant me fa la posició, com si he de jugar de davanter. El més important és poder trepitjar el terreny de joc”.

Camp de Mestalla

“El trobo molt
o de menys. L’última vegada que vaig jugar a Mestalla va ser amb un resultat negatiu contra la UD Las Palmas i no se m’oblida. Al meu primer any aquí, ja notava que Mestalla era diferencial. L’afició ens ajuda molt, m’ha donat molt d’afecte. És important jugar on et sents estimat perquè el sentiment passa a ser diferent i, per mi, és molt important l’afecte de l’afició”.

Informació i Foto: Valencia CF