“Testimoni Directe” subratlla el compromís dels voluntaris a la DANA

«Vivim una societat materialista, consumista, anestesiada, superficial, però al cor de l’home hi ha una crida gran a l’amor. I, encara que soni estrany, la DANA va tenir la capacitat d’activar aquesta vocació més profunda de la persona, que és el servei als altres», va assenyalar ahir a Villa Elisa, Benicàssim, el rector de la Nostra Senyora de Gràcia. més afectades per la riuada.
Salvador Pastor va realitzar aquestes declaracions a la taula rodona Testimonis d’Esperança, emmarcada en el cicle Testimoni Directe que organitzen la Universitat CEU Cardenal Herrera i l’Associació Catòlica de Propagandistes. Al costat del sacerdot, van compartir la seva experiència durant la DANA les voluntàries Nuria Calero, Clara Marín i Verónica Barrera, que va exercir de moderadora.
El sacerdot, la parròquia del qual, tot i veure’s completament anegada pel fang, es va convertir en un centre d’assistència a la població damnificada, va destacar la col·laboració de totes les persones “sense diferències de condició social o color de pell” durant la catàstrofe. «Molts se sorprenien de veure l’entrega dels joves, aquesta generació que suposadament està abduïda per les pantalles. Però és que aquest esdeveniment tràgic va generar una cosa grandiós: enmig del fang més nauseabund va néixer la flor més bonica possible», va prosseguir el rector, que va qualificar la seva experiència en aquesta catàstrofe com la més transformadora que.
Al llarg de la trobada, les seves companyes de debat van compartir, així mateix, com van viure aquell tràgic esdeveniment; algunes, també, en la doble condició de víctimes i voluntàries.
Lliçons de vida
Aquest és el cas de Nuria Calero, treballadora de la companyia castellonenca Simetría Grupo i resident a Picanya, en una urbanització propera al barranc del Poyo. “Aquella nit vaig passar amb els meus fills tres o quatre hores de moltíssima angoixa fins que el meu marit va venir pràcticament nedant, però altres persones no van veure arribar els seus familiars”, es va lamentar. I l’endemà, va explicar, va començar una nova etapa en què, per damunt del fang i la devastació, es va generar un fenomen: “amb els veïns amb què amb prou feines t’encreues una salutació, comences a compartir la poca cosa que tenies i tots ens ajudàvem; i també va començar el degoteig d’amics i voluntaris, que va acabar convertint-se en una”. “No he imaginat mai aquesta resposta de la gent”, va subratllar la ponent, que, juntament amb altres veïns, va coordinar l’assistència als voluntaris durant aquells dies a casa seva.
Malgrat tot el que ha patit i perdut, Nuria Calero va destacar l’esperançadora que ha resultat també aquesta vivència i la seva confiança que, passi el que passi, “sempre hi haurà algú que ajudi”.
Per part seva, Clara Marín, investigadora i professora de Veterinària de la Universitat CEU Cardenal Herrera, a València, ha explicat com va viure la tasca de coordinació que va realitzar durant la riuada de la mà del servei de Pastoral de la institució educativa. «Es van sumar un miler de voluntaris de la nostra universitat, de perfils molt diferents, però units per les seves enormes ganes d’ajudar. La coordinació de voluntaris, autobusos i material va ser frenètica, però tots teníem una energia inesgotable», va assenyalar.
«Va ser una experiència tremenda. Mai ens hauríem imaginat que ens enfrontaríem a una cosa així, perquè aquestes coses sembla que els passen sempre a d’altres, però d’una cosa tan horrible va sortir una cosa realment preciosa que a molts ens va canviar. I és que els que col·laborem en aquella catàstrofe som ja una família, tenim una unió que serà per a tota la vida».
La moderadora de la trobada, i reservista voluntària a l’Exèrcit de Terra, Verónica Barrera, també va compartir breument la seva experiència com a voluntària. Al costat del seu marit, la castellonenca va començar a prestar assistència a la població dels municipis damnificats el primer dia després del desastre. «Més enllà de l’ajuda material, que òbviament era molt necessària, cosa que vam poder experimentar a mesura que anaven passant les setmanes, i les persones sortien de l’estat de xoc, és el poder que tenien les abraçades», va destacar.
Propera cita
La darrera sessió de “Testigo Directo”, el dijous 24 de juliol, posarà el focus sobre el revisionisme històric. La taula rodona, “Història i manipulació”, comptarà amb la participació dels catedràtics d’Història Medieval Alejandro Rodríguez de la Peña i Rafael Sánchez Saus. Exercirà com a moderador el professor i investigador d’Antropologia Filosòfica de la Universitat CEU Cardenal Herrera a Castelló Jaime Vilarroig.

Testimoni Directe és un cicle de conferències organitzat per la Universitat CEU Cardenal Herrera juntament amb l’Associació Catòlica de Propagandistes per reflexionar al voltant de diferents reptes socials des d’una visió humanista i centrada en els valors de la doctrina social de l’Església.

Totes les sessions d’aquest cicle, que compta amb la col·laboració del
Ajuntament de Benicàssim, la Parròquia Sant Tomàs de Villanueva, Simetria Grup i Palasiet Thalasso Clínic & Hotel, són d’assistència lliure, limitada a l’aforament, i comencen a les 19.30 hores.