No era gens fàcil, però en el minut 39, en un servei de córner treballat durant la setmana a la Ciutat Esportiva de Paterna, va arribar el gol: “Va treure Pau, va pentinar Botubot i ja vaig veure que aquesta era mi, enviant la pilota a l’altre pal on estava el porter “, recorda l’actual ambaixador de l’Acadèmia VCF. A Tendillo, com reconeix en VCF MITJA Ràdio, encara se li posa la pell de gallina quan recorda aquell moment. Botubot, que va pentinar aquesta jugada, també ha recordat l’acció amb Miguel, “sabíem que aquest partit el guanyaríem, érem un equip que es multiplicava davant l’adversitat. El futur de l’València CF no era a Segona Divisió a la temporada següent “.
Sembla que va ser ahir quan va marcar el gol de la salvació.
Passa el temps, però són records que quan em vénen a la memòria es em posa la pell de gallina. L’alegria, veure les mans en alt de l’afició, el moment en què vam saber que estàvem salvats, escoltar la gentada de la grada … He guanyat molts títols, però aquest és el ‘títol’ més bonic i gran que he pogut guanyar.
Va ser una temporada complicada.
Vam començar molt bé guanyant a l’FC Barcelona en el dia que va debutar Maradona (2-1), partit en el qual també vaig marcar, però vam ser costa avall i fora de casa ens costava puntuar.
Com van afrontar aquest últim partit de campionat?
No teníem cap dubte que a el Reial Madrid a Mestalla podíem guanyar-li, a casa ens sentíem segurs, el problema era que es donessin els resultats en els altres partits per poder seguir a Primera. Aquest ‘títol’ va ser per a mi el més important, ni el València CF ni l’afició ni els jugadors mereixíem aquesta agonia final.