Tal dia com avui de l’any 1947 el Valencia CF guanyaba la seua tercera lliga
Cap dels dos va guanyar. L’Atlètic va perdre a casa contra el Reial Madrid (2-3) i l’Athletic Club va empatar a Riazor davant el Deportivo (3-3). La festa a la grada va ser increïble quan a través de la megafonia de l’estadi es van donar a conèixer les ensopegades dels dos rivals pel títol. Hi va haver càntics de ‘campions, campions’ i els jugadors es van abraçar i van saltar d’alegria sobre la gespa. Aquella alineació de l’última jornada de Lliga estava integrada per Ignacio Eizaguirre, Álvaro Pérez, Luis Díaz, Antonio Puchades, Cayetano Menarguez, Vicente Asensi, Vicente Morera, Silvestre Igoa, Epi Fernández, Amadeu Ibáñez i Vicente Giraldós.
El València CF guanyava, per fi, un títol, en aquest cas la Lliga i ho feia a més traient l’espina després de tres finals consecutives de Copa perdudes: 1944, 1945 i 1946. Curiosament, totes a Montjuïc, estadi ‘maleït’ per al València CF en aquesta dècada dels anys quaranta. En aquesta brillant temporada 1946-1947, en un altre ordre de coses, va debutar amb l’elàstica blanc-un jove migcampista de Sueca: Antonio Puchades. Mestalla va veure els primers partits d’un futbolista que va jugar dotze temporades i va marcar tota una època al Club de Mestalla i en la selecció espanyola fins a esdevenir una llegenda. Per rematar aquesta inoblidable campanya de la tercera Lliga, el filial, el Mestalla, va aconseguir l’ascens a Segona Divisió.